Si acceptem que la publicitat es basa en la creativitat, la creativitat, en les idees, i les idees, en la resolució de problemes, estem incorrent en una sinècdoque conceptual, ja que no contemplem el cicle de vida complet d’aquestes idees. Com es venen les idees, ergo, com es compren i, al capdavall, com es compten és un camí que sembla haver transcendit des de la taula de reunions cap a espais de trobada de les marques amb els seus públics, en un creixent exercici narratiu, persuasiu i metapublicitari.

El Banc de Santander ha anunciat la posada en marxa, durant el segon trimestre del 2022, d’una agència publicitària interna o in-house: LaSanta. Es tracta d’un altre gran anunciant que es planteja gestionar de manera directa la creativitat i la presència en mitjans. Però, no es tracta d’un fenomen nou. La creació d’agències publicitàries in-house, que actuen de manera paral·lela i complementària a l’activitat de les agències externes, ha estat una constant al llarg de la història de la publicitat.

Què passa quan inocules un component d'arbitrarietat en un determinat procés? Què passa si estimulem qualsevol cadència considerada com a rutinària a través d'un catalitzador inesperat? Potser aquestes qüestions incomodin qualsevol modus operandi, però la introducció de recursos com les baralles de cartes d'estimulació creativa ens porten a explorar territoris nous i insospitats, a priori, no plantejats a l'inici del projecte.