La globalització del capital, els avenços tecnològics i la migració són alguns dels factors que impulsen transformacions culturals que reverberen en diversos àmbits (econòmics, polítics i geogràfics). En aquest escenari, els països utilitzen com a estratègia de màrqueting la construcció del posicionament de les marques lloc per promoure la visibilitat i la competitivitat dels seus territoris, des de ciutats fins a països. Aquestes estratègies abracen la producció de béns, el turisme, la cultura i altres aspectes que influeixen en els valors associats amb cada país en el context de competitivitat global.

Si bé, aparentment, hem avançat bastant en matèria de perspectiva de gènere a l’hora de redactar les notícies i els titulars, sobretot en els relacionats amb la violència de gènere, sembla que encara ens queda camí per recórrer en altres temes que poden semblar menys sensibles o delicats. En aquest article, es comparen els titulars de tres notícies molt diferents, però que tenen un denominador comú: les tres estan protagonitzades per dones, que, a més, són famoses i poderoses.

Semblaria lògic que una capacitat més gran per reconèixer i entendre els algoritmes que operen en el nostre entorn impliqués una capacitat més gran de relacionar-s’hi de manera lliure i d’acord amb la voluntat d’un mateix, especialment quan aquests afectin qüestions sensibles. Malgrat això, hi ha indicis que contradiuen aquesta intuïció. En un nou projecte de recerca, analitzaré les causes i els efectes d’aquesta dissonància aparent que anomeno la «paradoxa de la consciència algorítmica».

El Reuters Institute for the Study of Journalism indica que la intel·ligència artificial (IA) serà una de les tendències d’aquest 2023. En paral·lel, al llarg dels darrers mesos, s’ha produït una explosió d’eines d’IA, també per part de la ciutadania, i, com a periodistes, aquest fet ens obliga a endinsar-nos-hi per entendre’n i aprofitar-ne les potencialitats. En aquest escenari, entrevistem la Patricia Ventura, doctora en Mitjans, Comunicació i Cultura per la Universitat Autònoma de Barcelona, consultora i especialista en ètica i intel·ligència artificial.

En un context en què la crisi climàtica ens afecta i afectarà cada vegada més, la sostenibilitat no hauria de ser una opció, sinó una obligació per a les marques. Comunicar-ho de manera eficient i no caure en el greenwashing es converteix en un repte per als professionals de les relacions públiques i la comunicació corporativa.

Durant la primera setmana de març, vam tenir la sort de poder compartir temps i idees amb dues grans figures expertes en moviments socials i activisme digital: els professors Emiliano Treré (Universitat of Cardiff) i Guiomar Rovira (Universitat de Girona). Van acceptar el repte de mantenir una conversa, que resultaria apassionant, sobre justícia de dades, activisme en l’era de les dades, algorismes i la importància de les petites accions per al canvi social, fins i tot davant causes aparentment perdudes. Aquest és un petit avançament que espero que serveixi a tall d’immersió en una qüestió fonamental en els complexos temps que vivim.

El consum de continguts digitals i inadequats ha estat notícia, recentment, per les conseqüències negatives que pot comportar en els menors. Aquest consum s’ha anat incrementant, els darrers anys, per la seva facilitat d’accés en la nostra vida quotidiana. Tot i l’existència d’una regulació específica per protegir els infants en el consum de continguts audiovisuals, tant en mitjans tradicionals com digitals, encara hi ha certs riscos i desafiaments que s’han d’abordar per garantir-ne la seguretat i el benestar.

S’ha parlat molt –i se’n continuarà parlant– sobre l’impacte en la vida adulta dels infants que van créixer entre els focus del cinema, la televisió i la indústria de l’espectacle. I en particular: sobre què va ser el que van viure o van deixar de viure en les seves infàncies, que suposadament els impedeix viure una vida adulta sana i equilibrada. Segur que immediatament us en ve a la ment algun cas. Salutacions a Macaulay Culkin. I records per a Kailia Posey.

La intel·ligència artificial (IA) s’està obrint pas en la comunicació corporativa i promet revolucionar la manera en què les empreses interactuen amb els seus clients, empleats, accionistes i altres públics. No obstant això, aquest impacte potencial de la IA planteja importants desafiaments ètics i de privacitat, a més de preguntes sobre la relació entre la tecnologia i la comunicació humana.

El racisme no és una qüestió aliena i llunyana a la nostra realitat. Barcelona, malgrat ser reconeguda com a espai de confluència d’identitats diverses, té també una història i un present que condicionen la manera en què percebem i tractem les persones segons el color de la pell o l’origen ètnic o nacional.