Resultats de la cerca
Resultats de la cerca "ètica de la comunicació" : 84 resultats
'Civil War': distopies de desinformació

No, no duré a terme una crítica de cinema com les habituals, perquè no forma part del meu àmbit de coneixement ni de recerca. Tampoc no en soc malauradament usuari habitual, per qüestions d’agenda i temps. Però recentment vaig tenir l’oportunitat d’anar al cinema per veure la pel·lícula Civil War i, la veritat, no em va deixar indiferent. N’exposaré en aquest article els motius.

Periodisme i intel·ligència artificial generativa 2024: noves dades de recerca

L’ús, l’impacte i l’evolució de la intel·ligència artificial generativa (IAG) en la professió periodística planteja limitacions, dubtes, preocupacions i reptes com, per exemple, seguir la ràpida evolució d’aquesta tecnologia disruptiva. Per saber quina és la situació actual de la industria mediàtica, a mitjan del 2024, i poder entendre millor què representa i podria representar la IAG per als periodistes, seleccionem algunes de les dades i destaquem part de les conclusions de dos interessants informes internacionals acabats de publicar.

Comunicar la responsabilitat social corporativa: d'opció a necessitat

Avui dia, les empreses ja no poden obviar la necessitat de comunicar el seu propòsit i les seves accions de responsabilitat social corporativa (RSC). Els criteris ESG –que comprenen factors ambientals (environmental), socials (social) i de govern corporatiu (governance)– han guanyat una importància creixent en el món empresarial a causa de la seva capacitat per avaluar l’impacte holístic d’una empresa en el seu entorn. El compromís social i mediambiental que adquireixen cada vegada més empreses requereix una comunicació eficaç, que ha de ser planificada i difosa de manera professional, i que pot comptar amb l’ajuda dels serveis especialitzats que ofereixen les agències de comunicació i relacions públiques.

Dotze recomanacions per avançar cap a la igualtat sociodigital en la vellesa

L’informe Desigualtat digital i vellesa: la bretxa digital que encara cal tancar analitza les dades més rellevants i actualitzades sobre digitalització i gent gran, i proposa dotze recomanacions per reduir la bretxa sociodigital a Catalunya. L’estudi, coautorat per Mireia Fernández-Ardèvol, Sara Suárez-Gonzalo i Isabel Sáenz Hernández, es pot consultar sencer al web del Consell Assessor del Parlament sobre Ciència i Tecnologia (CAPCIT) del Parlament de Catalunya.

Sobre fronteres i altres camins possibles

En el pròleg del seu llibre Itinerarios transculturales, James Clifford (1999) planteja una premissa suggeridora. Ens proposa comprendre la ubicació humana no només com a immobilitat, sinó com a moviment. Residència i viatge, desplaçament i permanència serien, des d’aquesta perspectiva, les dues cares d’una mateixa moneda. La proposta és provocadora: si bé les pràctiques de trànsit i interacció es poden reconèixer com a situacions crucials de la nostra època, el localisme cultural predominant continua afirmant que l’existència social autèntica és, o hauria de ser, connectada a llocs tancats.

Polarització, eleccions i 'deep fakes': elements de tempesta perfecta per a un any electoral

Fa tot just cinc anys, vaig escriure un article en aquesta mateixa revista on parlava de desinformació i eleccions europees. En aquell moment, semblava que les eleccions havien donat uns resultats «acceptables» per a l’statu quo i es va concloure que s’havia sabut actuar contra la desinformació de manera adequada en relació amb l’activació del Codi de Bones Pràctiques contra la Desinformació, al qual s’havien d’adherir les grans plataformes i xarxes socials.

Micròfon obert: «Cacophony»

La consolidació del pòdcast, com a format sonor heterogeni, fa que hi hagi un ventall de propostes per a tots els gustos i públics. A Parenthesis, el pòdcast dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC, hem fet «Cacophony», una peça que combina l’activisme, el debat i el teatre. «Cacophony» és la primera activitat de 2024 impulsada per l’Àrea de Cultura de la UOC, en el marc del Vicerectorat d’Aliances, Comunitat i Cultura, i amb la participació de professorat dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació i dels Estudis d’Arts i Humanitats, d’estudiants dels màsters universitaris en línia de Periodisme i Comunicació Digital: Dades i Noves Narratives i de Social Media: Gestió i Estratègia, i de la Unitat d’Igualtat. Aprofitem que tenim el micròfon obert per aproximar-nos a «Cacophony» des d’angles diferents.

Formar en comunicació: un repte permanent en un context canviant

La formació universitària en comunicació és sotmesa a una pressió constant per adaptar-se als ràpids canvis socials, polítics, culturals, econòmics i tecnològics. Aquests determinen les característiques i necessitats de l’alumnat, però també les particularitats i exigències de la indústria de la comunicació a la qual aquest aspira a incorporar-se. Què en diuen les recerques més recents? I quins són els reptes i les oportunitats que viuen les facultats de Comunicació en el seu dia a dia?

La intel·ligència artificial obre un nou escenari per als professionals de la comunicació corporativa

La intel·ligència artificial (IA), i específicament la IA generativa, està impactant molt ràpidament en múltiples àmbits, que van des de l’educació a l’economia. En aquest nou context, el sector de la comunicació corporativa també està veient com l’adopció de la IA generativa està modificant els processos, les eines i els mecanismes amb què es poden elaborar propostes de comunicació i executar-ne les diferents accions i missatges. En conseqüència, els professionals de les relacions públiques necessiten conèixer com emprar aquesta nova tecnologia que està transformant la manera com les empreses i les institucions es comuniquen amb els seus públics.

«FakeAutismo», una campanya contra les mentides que condemnen gairebé mig milió d¿espanyols

La manipulació de la informació és una de les principals xacres de l’actualitat. En aquesta revista, hem vist com afecta la cobertura dels conflictes bèl·lics, la política, les crisis sanitàries, etc. Tanmateix, també té una incidència perversa en col·lectius vulnerables determinats i majoritàriament desconeguts, com el de les persones amb el trastorn de l’espectre autista (TEA).

84 resultats | Pàgina 1 de 9
1 |
2 |
Següent >>