Resultats de la cerca
Resultats de la cerca "ètica de la comunicació" : 42 resultats
Transparència en periodisme: entre exercici ètic i cerca de credibilitat informativa

Enfront de la crisi de credibilitat i la difusió de les conegudes com a fake news, el periodisme es troba davant la necessitat de recuperar la confiança del públic. La transparència, a més de complir amb els principis d’ètica professional, pot ser una via per millorar la fiabilitat respecte a la tasca informativa. Per aconseguir-ho, els mitjans combinen des de l’obertura de dades fins a la traçabilitat del procés o newsmaking. La tecnologia torna aquí a incorporar-se per ajudar a desenvolupar eines que afavoreixin aquesta imatge de transparència informativa.

Per què m¿interpel·la la idea d¿infocràcia de Byung-Chul Han?

Abans de fer el llistat de llibres que no tindré temps de llegir durant les vacances, tenia pendent donar una bona ullada a Infocràcia, la digitalització i la crisi de la democràcia, el recent llibre de Byung-Chul Han. Certament, aquests llibres que són un recull de petits articles/capítols de vegades arriben a poca profunditat, però en canvi permeten transmetre una idea forta en cadascuna de les peces. El filòsof coreà descriu i es mostra crític amb alguns aspectes de la societat, els quals anomena infocràcia.

Silicon Valley, Twitter i Musk: del nou capitalisme de plataformes a plataforma per al vell capitalisme

Amb la notícia no consumada de l’adquisició de Twitter, el nou protagonisme d’Elon Musk en el món de les empreses tecnològiques de Silicon Valley ens desvela que ja som de ple en una segona fase del capitalisme del big data: s’abandona el feudalisme tecnològic de caràcter utopista per entrar a una plutocràcia extraactivista en què el sector tecnològic és solament un mercat més dins del somni imperial per posseir un nou món que hi ha darrere dels passos d’Elon Musk o Jeff Bezos.

Obama, Trump i Musk: «the good, the bad and the ugly» en la tensió entre llibertat d¿expressió i desinformació

Podria dir que l’ordre dels noms és atzarós però no ho és i, tot i que la Viquipèdia m’informa que hi ha una divergència en el títol entre l’Estat espanyol i Amèrica del Sud (en el primer cas, era El bueno, el feo y el malo, mentre que en el segon, El bueno, el malo y el feo), és evident que no soc equidistant entre els tres personatges i l’ordre té sentit i, de moment, encara, Trump és el dolent i Elon Musk, el lleig, no per temes estètics, sinó perquè li ha tocat. Veiem com es mou cadascun d’ells en el tauler de les xarxes socials, en la tensió –com veurem– entre llibertat d’expressió i desinformació.

Invasió russa a Ucraïna: anàlisi desinformativa de la primera setmana de conflicte

Escric aquest article l’1 de març, sisè dia de la invasió russa a Ucraïna, una nova guerra a Europa. Inicio expressament amb les dues paraules (guerra, invasió), que, curiosament, no apareixen de moment als mitjans informatius prorussos, i ho fan rere l’eufemisme d’operació militar especial. Sí, se’m fa difícil mantenir l’objectivitat (que no la neutralitat) a l’hora de parlar i analitzar el que està succeint.

Menors i 'social media': usos, riscos i mesures de protecció

Els social media són àmpliament populars entre els usuaris d’internet. Aquesta popularitat es fa extensiva als menors que se senten atrets pels seus continguts, però també s’inclinen a mostrar-se actius creant perfils i interactuant. En aquest context, la realitat no sempre respecta les limitacions legals. I mentre pares i tutors intenten protegir els menors, les plataformes es troben a la cruïlla entre complir la legislació, projectar una bona imatge i vetllar pel seu negoci i guanyar usuaris.

Eliminant barreres: marques accessibles per a una societat més inclusiva

En una època en què les marques conviuen amb un escrutini públic constant, és més important que mai actuar des d’una perspectiva ètica, responsable i conscient socialment parlant, en pro del bé comú. Si bé ja s’ha anat assimilant la importància d’aplicar els principis de sostenibilitat, sobretot en l’àmbit mediambiental, hi ha encara aspectes bàsics i imprescindibles que sovint queden en l’oblit, com ara el compromís amb la diversitat funcional de les persones. Tenen en compte les marques els criteris bàsics que cal seguir pel que fa a l’accessibilitat i la inclusivitat?

'Xatbots' i biaixos: aliats per al discurs de l'odi

La intel·ligència artificial (IA) va guanyant terreny i la seva ocupació cada vegada es fa més extensiva. La fem servir de vegades sense adonar-nos-en, hi dialoguem en forma de xatbots i, molt sovint, la seva tasca pot condicionar de manera clara la nostra visió i la representació que rebem de la realitat. La detecció de biaixos que poden adquirir a la fase de disseny o desenvolupament posterior resulta clau i, per això, el seu estudi i la implementació d’iniciatives que advoquin per l’ètica i la transparència són necessàries.

Intel·ligència artificial en periodisme: usos i recursos

Cada semestre la responsable docent de Google News Lab a la Península imparteix un taller online i sincrònic per a l’alumnat del Màster universitari de Periodisme i Comunicació Digital. L’última sessió, Innovación e Inteligencia Artificial en Periodismo, ha estat liderada per Paula Montañà, que va apropar la intel·ligència artificial (IA) als periodistes a partir d’exemples i eines de gran utilitat. Com es fa servir la IA a les redaccions? En quines àrees de la professió té més futur? Som-hi!

«El que m¿importa és quants `likes¿ tinc!»

És qüestió de deixadesa o de desinformació? Quan publiquem la foto d’algú a les xarxes socials, pensem abans en com pot afectar aquesta publicació la reputació d’aquesta persona? Tenim assimilat el concepte que la imatge també és informació? Tenim prou formació per abordar aquest tema d’una manera ètica? La professora i investigadora María del Carmen Cruz aborda en aquest article la problemàtica des d’un punt de vista ètic i legal.

42 resultats | Pàgina 1 de 5
1 |
2 |
Següent >>