Resultats de la cerca
Resultats de la cerca "comunicació política" : 88 resultats
Sobre migracions, racisme i relacions de poder

Entre els molts canvis que ha experimentat la societat espanyola al llarg dels últims trenta anys, un de significatiu sens dubte ha estat la seva entrada en el circuit de migracions internacionals com a país receptor. Aquest fenomen, per una sèrie de circumstàncies, s’ha configurat com a objecte d’una polèmica que ha crescut en paral·lel al nombre i a la diversitat de persones estrangeres racialitzades que arriben al nostre país. Parlem, per tant, d’un grup important de persones que, en el context de les seves experiències d’immigració, han estat posicionades en l’imaginari col·lectiu en una relació d’alteritat sostinguda en la subordinació, l’anomalia i la condició d’ésser altre.

La 'Queue', quan fer cua és un esdeveniment dins de l'esdeveniment

Sota el nom clau d’«Operació Pont de Londres», es va treballar tot el conjunt d’accions operatives que calia dur a terme en el moment de la mort de la reina Isabel II, la Queen del Regne Unit durant set dècades. Dins del conjunt d’actes i esdeveniments preparats, l’organització de la històrica cua per a la capella ardent de la reina ha estat tan destacada que ha aconseguit tenir nom propi: la Queue (la Cua, en majúscules).

Per què m¿interpel·la la idea d¿infocràcia de Byung-Chul Han?

Abans de fer el llistat de llibres que no tindré temps de llegir durant les vacances, tenia pendent donar una bona ullada a Infocràcia, la digitalització i la crisi de la democràcia, el recent llibre de Byung-Chul Han. Certament, aquests llibres que són un recull de petits articles/capítols de vegades arriben a poca profunditat, però en canvi permeten transmetre una idea forta en cadascuna de les peces. El filòsof coreà descriu i es mostra crític amb alguns aspectes de la societat, els quals anomena infocràcia.

Obama, Trump i Musk: «the good, the bad and the ugly» en la tensió entre llibertat d¿expressió i desinformació

Podria dir que l’ordre dels noms és atzarós però no ho és i, tot i que la Viquipèdia m’informa que hi ha una divergència en el títol entre l’Estat espanyol i Amèrica del Sud (en el primer cas, era El bueno, el feo y el malo, mentre que en el segon, El bueno, el malo y el feo), és evident que no soc equidistant entre els tres personatges i l’ordre té sentit i, de moment, encara, Trump és el dolent i Elon Musk, el lleig, no per temes estètics, sinó perquè li ha tocat. Veiem com es mou cadascun d’ells en el tauler de les xarxes socials, en la tensió –com veurem– entre llibertat d’expressió i desinformació.

Manifestacions gràfiques

Sovint, l’activisme i la protesta van relacionats amb la comunicació amb pocs recursos, el Do It Yourself (DIY) i la creativitat de persones que volen explicar coses i s’espavilen per poder fer-ho. La història és plena d’exemples de gràfiques creades per a manifestacions espontànies que es formalitzen i tenen una estètica determinada depenent de les eines amb les quals s’han creat.

Dalmau Costa, mestre de cerimònies de dues nacions

La Fundació Josep Irla acaba de publicar el llibre Dalmau Costa. Mestre de cerimònies de dues nacions, la biografia d’un dels primers responsables de protocol de les institucions catalanes, fundador d’Esquerra Republicana de Catalunya i empresari de fama internacional a l’exili mexicà. El text és el resultat d’una recerca postdoctoral duta a terme pel professor Lluís Burillo Toledano, tutor de treballs finals del màster universitari de Comunicació Corporativa, Protocol i Esdeveniments de la UOC.

Carn, estil de vida i activisme medioambiental

 Recentment, enmig de la crisi pandèmica que estem vivint, s'ha produït la difusió d'un missatge del ministre de Consum en el qual s'encoratjava la ciutadania a reduir el consum de carn per motius relacionats amb la salut i el medi ambient. Tot i que el missatge va resultar sorprenent –el moment podria semblar poc adequat tenint en compte les reaccions que va suscitar–, potser aquesta estratègia no hagi estat tan dolenta en el fons, en la mesura que ha obert el debat sobre el tema.

Sobre presidències i precedències en protocol oficial: anàlisi de cas

El Protocol Oficial de l'Estat, en qualsevol país, es basa en dos fonaments essencials: la normativa legal vigent, ja sigui de caràcter estatal, autonòmic o local, i els costums i tradicions inveterades. La principal normativa de protocol existent a Espanya és el Reial Decret 2099/1983, de 4 d'agost, pel qual s'aprova l'Ordenament General de Precedències en l'Estat. Aquest text legislatiu estableix el règim de precedències dels càrrecs i ens públics en els actes oficials.

La presa de possessió: un acte protocol·lari adaptat al nou context

El 24 de maig de 2021 va tenir lloc l’acte de presa de possessió del 132è president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès. Aquesta cerimònia, ja de per si carregada de significat, revestia d’un especial interès en produir-se en un context de COVID i també de forta convulsió política, amb representants catalans empresonats. Tots aquests elements van haver de ser tinguts en compte per part dels seus organitzadors, en un acte protocol·lari que es va voler dotar d’un caràcter senzill, però alhora altament simbòlic pel moment historicopolític en què es va produir.

Càsting de `talent show¿ per escollir el Govern català

El periodista Josep Cuní em va donar la primera pista: «Els membres de l’executiu català sembla que hagin sortit d’Operación Triunfo; estan tots tallats pel mateix patró». Era veritat? Aquesta monotonia en les formes i discursos que desprenen els consellers i conselleres es podria haver forjat en un càsting de talent show? Em vaig posar a investigar.

88 resultats | Pàgina 1 de 9
1 |
2 |
Següent >>