En un article recent es comentava la necessitat ineludible d’escometre reptes d’escala planetària davant la pandèmia de la COVID mitjançant iniciatives consorciades internacionals com la que va necessitar a principis del segle XXI el Projecte del Genoma Humà (HGP de l’anglès Human Genome Project) i que va suscitar el desenvolupament de la biologia de sistemes. En aquest article es revisa la interessant convergència d’aquesta nova disciplina amb altres d'emergents com la computació quàntica i la biologia quàntica, relació que està rebent una creixent atenció científica, empresarial i social.

La visualització dinàmica de dades i processos té un paper fonamental en molts àmbits professionals i acadèmics ja que permet no només observar, pas a pas en el temps, l'evolució d'un sistema o fenomen en estudi, sinó obtenir diferents visualitzacions de les mateixes dades, representar mitjançant animació un fenomen, possibilitar la interacció de la visualització amb l'usuari, la simulació de sistemes, etc. 

Reconeguda amb el prestigiós Leadership Award 2018 del Club de Marketing, Montse Lavilla és una apassionada de la publicitat, de l’àmbit online i de la docència “per les possibilitats d'aprenentatge non stop” que suposen. És un luxe comptar a la UOC amb una professora col·laboradora com ella i que ens dediqui aquí uns minuts per parlar sobre la professió, la formació i un futur que no espera perquè cal adaptar-se a canvis continus. 

El proppassat 2 de juny el prestigiós setmanari The Economist va publicar en la seva edició impresa dins de la secció tecnologia trimestral un article que tractava la temàtica sobre com l'augment de la quantitat i la qualitat de dades així com la vigilància estan transformant els sistemes de justícia. 

El proppassat 28 de setembre Facebook va anunciar públicament que les dades vinculades als comptes de cinquanta milions d'usuaris havien quedat al descobert a causa d'un ciberatac. Segons ha reconegut la mateixa empresa, els hackers van aconseguir apoderar-se dels tokens d'aquests usuaris, és a dir, de les autenticacions que permeten accedir a aplicacions repetidament sense necessitat de tornar a introduir la contrasenya cada cop. 

En la pròxima dècada, els mercats financers i l'economia mundial assistiran a un escenari crític resultat de la intersecció en el desenvolupament de quatre avenços tecnològics imparables de l'àmbit de la informàtica: la computació quàntica, les tècniques fractals, l'encriptació i el blockchain. Sorgeixen diferents qüestions sobre la interacció entre aquests avenços que aquest article tracta d'analitzar. 

A principis del passat mes de juny vaig assistir al congrés Instagram Conference 2018: Studying Instagram Beyond Selfies, a la universitat de Middlessex, a Londres. Aquest esdeveniment va constituir una ocasió privilegiada per aplegar investigadors de diferents llocs que desenvolupen recerca en aquesta plataforma. Alhora, va permetre la identificació d’algunes tendències en la recerca acadèmica a les xarxes socials, que resumiré en aquest article. 

No perdem aquest tren: el de la tecnologia, el de la data, el del contingut... Si bé en l'àmbit de la comunicació és imprescindible, o almenys altament recomanable mantenir-se constantment al corrent de les tendències que van sorgint, en l'entorn digital aquesta necessitat es fa més evident, donada la seva naturalesa particularment dinàmica i la seva contínua evolució.  

El passat 13 de juny es va celebrar a la seu de la UOC a Madrid la taula rodona «Tècniques avançades d'anàlisi i visualització de dades.» L'acte va ser organitzat pels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC en el marc de diferents programes acadèmics com el grau en Comunicació o el màster oficial de Periodisme i Comunicació Digital: Dades i Noves Narratives. La taula rodona va comptar amb la participació del Dr. Ricardo García i els professors Manuel Terrádez, Anahí Martín i Daniel Ruiz, consultors de la Universitat Oberta de Catalunya. L'acte va ser presentat i moderat pel Dr. Victor Cavaller, professor dels Estudis de Ciències de la informació i de la Comunicació de la UOC. 

Cada vegada més, molts dels processos i decisions que ens afecten —com cerquem informació, com ens avaluen en una entrevista de feina, el preu de la nostra assegurança del cotxe o la manera com trobem parella o fem amics— estan menys determinades per interaccions humanes i més per algorismes: models matemàtics que generen prediccions i patrons de conducta a partir de dades massives.