En plena era digital, la desinformació s’ha convertit en un dels grans reptes del nostre temps. Les notícies falses es propaguen a una velocitat alarmant, afecten la percepció de la realitat i generen impactes socials i polítics significatius. Aquest fenomen erosiona la cohesió social i posa en perill la integritat informativa, ambdós elements essencials per al bon funcionament de la democràcia. Segons el Fòrum Econòmic Mundial, la desinformació és una de les principals amenaces globals a curt termini.

Les aplicacions d’intel·ligència artificial (IA) generativa van produir en un any 15 mil milions d’imatges, l’equivalent al nombre de fotografies realitzades en els 150 anys d’història d’aquesta professió. Aquí ens preguntem com la IA generativa representa, de manera hiperrealista, els humans a través de les imatges que genera. I per a això ens hem fixat en aspectes com el gènere, l’ètnia i, en particular, l’edat de les imatges generades (un assumpte poc explorat fins ara), amb la finalitat d’observar si aquestes representacions són mirall o no de la diversitat del nostre món.

Kamala Harris no necessita presentació. Malgrat la seva singularitat, en el seu aspecte físic no és molt diferent de qualsevol altra dona professional que puguis trobar-te en una gran ciutat de qualsevol part del món. Harris va néixer als Estats Units, en el si d’una família intercultural d’origen indi i jamaicà.

La capital andalusa va acollir l’última setmana de juny el XV Congreso Español de Sociología, organitzat per la Federación Española de Sociología en col·laboració amb el Departament de Sociologia de la Universitat Pablo de Olavide. Aquesta nova edició ha estat dedicada a l’estudi de la societat digital.

L’informe Desigualtat digital i vellesa: la bretxa digital que encara cal tancar analitza les dades més rellevants i actualitzades sobre digitalització i gent gran, i proposa dotze recomanacions per reduir la bretxa sociodigital a Catalunya. L’estudi, coautorat per Mireia Fernández-Ardèvol, Sara Suárez-Gonzalo i Isabel Sáenz Hernández, es pot consultar sencer al web del Consell Assessor del Parlament sobre Ciència i Tecnologia (CAPCIT) del Parlament de Catalunya.

Brianna Janel una influencer estatunidenca, es va quedar tancada dins del seu automòbil Tesla. El vehicle intel·ligent, projecte favorit de l’empresari neoconservador de Silicon Valley Elon Musk, necessitava actualitzar el seu sistema operatiu i va decidir fer-ho mentre la tiktoker estava a l’interior. Durant l’actualització del sistema, el Tesla Model 3 es va tancar automàticament sense permetre sortir la conductora. Pel que sembla, l’automòbil va advertir-li que no detingués l’actualització, perquè no era bo per als processos que necessitava fer el sistema operatiu del vehicle. Ella va decidir romandre dins sense pensar, pel que sembla, en les possibles conseqüències.

S’ha parlat molt de com els sistemes d’intel·ligència artificial (IA) reforcen els estereotips i la discriminació, principalment pels biaixos de gènere, raça o origen de les dades que usen i que es reforcen amb sistemes d’aprenentatge automàtic. Un cas notori va ser motiu de debat en Amazon; el gegant tecnològic va decidir deixar d’usar el seu sistema d’intel·ligència artificial per a la selecció de personal, ja que descartava les dones, només perquè la majoria dels informàtics fins aleshores havien estat homes, la qual cosa ha influït en la manera com s’usa la intel·ligència artificial per a la selecció de personal arreu del món. Però què podem dir de l’edatisme de la IA?

Amb el començament del mil·lenni, parlar de «nadius digitals» va esdevenir un fet molt comú per a molts. Amb aquest concepte, Marc Prensky (escriptor i orador estatunidenc expert en educació) feia referència a una nova generació d’estudiants que començaven a arribar a les universitats i que no s’adaptaven bé al sistema educatiu. El diccionari d’Oxford reprèn la idea de Prensky i defineix els nadius digitals com els qui han crescut en l’era de les tecnologies digitals.

Els avenços en robòtica i en les tecnologies d’automatització estan canviant ràpidament molts aspectes de les nostres vides. En el camp de la salut i l’assistència sanitària, i especialment en l’atenció a les persones grans, la utilització de robots és ja una realitat. Però, més enllà del gran interès polític, econòmic i social que desperta la robòtica, la utilització de robots per a la cura de persones grans planteja importants desafiaments que afecten les interaccions humanes basades en l’empatia, la cura mútua i la interdependència.

La representació en imatges de les persones grans als mitjans de comunicació tradicionals i digitals no és precisament inofensiva. Reflecteix les pràctiques socials, així com els prejudicis que podríem tenir sobre el procés d’envelliment i com és ser vell (o vella). Aquestes representacions visuals permeten reflexionar sobre els significats d’aquestes pràctiques socials i el seu impacte en les interaccions quotidianes que involucren les persones grans.

[POTS LLEGIR LA VERSIÓ ORIGINAL DE L’ARTICLE EN ANGLÈS AQUÍ.]