Resultats de la cerca
Resultats de la cerca "gestió de la informació" : 188 resultats
Per què m¿interpel·la la idea d¿infocràcia de Byung-Chul Han?

Abans de fer el llistat de llibres que no tindré temps de llegir durant les vacances, tenia pendent donar una bona ullada a Infocràcia, la digitalització i la crisi de la democràcia, el recent llibre de Byung-Chul Han. Certament, aquests llibres que són un recull de petits articles/capítols de vegades arriben a poca profunditat, però en canvi permeten transmetre una idea forta en cadascuna de les peces. El filòsof coreà descriu i es mostra crític amb alguns aspectes de la societat, els quals anomena infocràcia.

La història amagada al fons personal de Pere Bosch i Gimpera

Cada fons d’arxiu personal ens explica tot un seguit d’històries que van molt més enllà de la figura del seu creador, la seva activitat professional, el període històric en què es va desenvolupar o l’impacte que va tenir a la societat de la qual formava part. I això és el que es vol desgranar a les properes línies, les petites històries amagades darrere d’aquest fons d’arxiu d’un dels arqueòlegs i prehistoriadors catalans més destacats d’inicis de segle XX.

Mort a les `cookies¿

Les cookies tenen data de caducitat. Google ha dit que prescindirà de les cookies de tercers a partir de mitjan 2023 (Goel, 2021). L’entramat que ha sostingut gran part del negoci de la publicitat a internet s’ensorra. Hi ha tingut a veure en part la crisi de reputació de les cookies, però també la pressió dels principals competidors de Google i les possibilitats de la intel·ligència artificial.

Obama, Trump i Musk: «the good, the bad and the ugly» en la tensió entre llibertat d¿expressió i desinformació

Podria dir que l’ordre dels noms és atzarós però no ho és i, tot i que la Viquipèdia m’informa que hi ha una divergència en el títol entre l’Estat espanyol i Amèrica del Sud (en el primer cas, era El bueno, el feo y el malo, mentre que en el segon, El bueno, el malo y el feo), és evident que no soc equidistant entre els tres personatges i l’ordre té sentit i, de moment, encara, Trump és el dolent i Elon Musk, el lleig, no per temes estètics, sinó perquè li ha tocat. Veiem com es mou cadascun d’ells en el tauler de les xarxes socials, en la tensió –com veurem– entre llibertat d’expressió i desinformació.

Noves fonts d¿informació per al periodisme científic

Periodisme esportiu, polític, econòmic, cultural, científic… Aquestes són algunes de les especialitats possibles a l’hora de decidir en quin àmbit vols aprofundir i formar-te, per tal de poder treballar en una publicació especialitzada. Per fer-ho, cal un bon coneixement de l’àmbit escollit, disposar i seleccionar bones fonts d’informació i, també, parlar el mateix llenguatge entre científics (o polítics, o esportistes, etc.) i periodistes. Ciència i salut han estat el focus informatiu els darrers dos anys arran de la pandèmia.

Biblioteques, dones i guerres

Els llibres, les biblioteques i les dones tenen papers similars i invisibles durant els conflictes bèl·lics. La tasca social de les biblioteques és àmpliament coneguda, sempre al rescat de la societat. Ho hem vist en les diferents crisis que hem anat travessant al llarg d’aquest segle. A les dones, se’ls atribueix les conegudes tasques de suport i cures. I, d’altra banda, també en paral·lel, ambdues pateixen conseqüències terribles i devastadores.

Invasió russa a Ucraïna: anàlisi desinformativa de la primera setmana de conflicte

Escric aquest article l’1 de març, sisè dia de la invasió russa a Ucraïna, una nova guerra a Europa. Inicio expressament amb les dues paraules (guerra, invasió), que, curiosament, no apareixen de moment als mitjans informatius prorussos, i ho fan rere l’eufemisme d’operació militar especial. Sí, se’m fa difícil mantenir l’objectivitat (que no la neutralitat) a l’hora de parlar i analitzar el que està succeint.

Pot un 'serious game' influir positivament en els pacients d'insuficiència renal crònica?

Un doctorat industrial consisteix en la realització d’un projecte d’investigació en un entorn empresarial darrere el qual hi ha un producte final que l’empresa comercialitzarà. Té grans avantatges per al doctorand atès que el pot fer mentre treballa, ja que cal que l’empresa el contracti per fer aquesta tasca. A més, tant el doctorand com la universitat que hi dona suport reben ajudes econòmiques per poder dur a terme el projecte.

La `biblioteca¿ de les coses

Està demostrat que les crisis atreuen la col·laboració. Ho hem vist a les xarxes socials durant tota la pandèmia: cridant #joemquedoacasa, compartint receptes a través del #joemquedoacasacuinant i entretenint grans i petits amb els clubs de lectura de #joemquedoacasallegint. També hem sortit a aplaudir cada vespre en companyia dels nostres desconeguts veïns, emocionats sentint que formem part d’una gran comunitat. Això ha propiciat una cultura de compartir que ens predisposa a buscar fórmules innovadores que ens ajudin a remuntar l’aturada en l’activitat econòmica i a recuperar la confiança en el futur.

«El que m¿importa és quants `likes¿ tinc!»

És qüestió de deixadesa o de desinformació? Quan publiquem la foto d’algú a les xarxes socials, pensem abans en com pot afectar aquesta publicació la reputació d’aquesta persona? Tenim assimilat el concepte que la imatge també és informació? Tenim prou formació per abordar aquest tema d’una manera ètica? La professora i investigadora María del Carmen Cruz aborda en aquest article la problemàtica des d’un punt de vista ètic i legal.

188 resultats | Pàgina 1 de 19
1 |
2 |
Següent >>