En un article recent es comentava la necessitat ineludible d’escometre reptes d’escala planetària davant la pandèmia de la COVID mitjançant iniciatives consorciades internacionals com la que va necessitar a principis del segle XXI el Projecte del Genoma Humà (HGP de l’anglès Human Genome Project) i que va suscitar el desenvolupament de la biologia de sistemes. En aquest article es revisa la interessant convergència d’aquesta nova disciplina amb altres d'emergents com la computació quàntica i la biologia quàntica, relació que està rebent una creixent atenció científica, empresarial i social.

Per fer les coses bé no cal exhaurir totes les possibilitats de fer-les malament. La intel·ligència –quan no l’experiència– sovint mostra dreceres per estalviar temps i mals majors. Però, quan hom es nega a reconèixer el descrèdit de la pròpia incompetència, la realitat, que és encara més obstinada, mostra tal com són les coses, per a desesperació de les víctimes. La crisi de la COVID és un exemple perfecte per avaluar, com si d’un laboratori es tractés, fins a quins extrems són capaces l’estupidesa i la pretensió humanes.

La comunicació es defineix en la seva relació entre el pensar i l’ésser. En general, es poden diferenciar tres modes comunicatius que preveiem en l’acció política associats a tres maneres de posicionar la comunicació en aquesta relació i que responen al que es coneix com a pensament conservador, progressista o pragmàtic. Aquest article està dedicat a la descripció de l’origen d’aquesta relació entre comunicació i acció política.

El 27 d’agost d’aquest 2020 es va celebrar el 250è aniversari del naixement del filòsof alemany G. W. F. Hegel. És una ocasió propícia per revisar aquells postulats de la filosofia hegeliana que apel·len al paper mediador del llenguatge i de la comunicació en el progrés humà, i que estan recobrant certa actualitat des de posicions pragmàtiques i evolucionistes. Aquest article mira d’elucidar les claus de la seva importància en el debat filosòfic i científic actual.

Les formes de depredació, persecució o perversió de l’activitat intel·lectual, científica o creativa en general continuen essent exercides des de posicions de domini o mitjanceres, però són cada vegada més sofisticades i van més enllà de la coacció o la simple acció de robar o d’apropiar-se d’idees o obres mitjançant la substitució, modificació o eliminació dels veritables autors.

El terme medialitat i les formes derivades que s’obtenen anteposant-hi diferents prefixos comencen a consolidar-se com a neologismes en el nostre idioma per definir nous conceptes relativament útils en l’àmbit de la comunicació digital. Aquest article es planteja aclarir els diferents significats que integra aquesta família terminològica de creixent ús.

L’agenda creixent de conferències al voltant del periodisme digital posa en evidència l’enorme interès que les noves i diferents modalitats de difusió de la informació a través d’internet estan tenint. El conflicte entre rigor i necessitat d’immediatesa informativa, que acompanya fenòmens com la sobreinformació, la infoxicació o les notícies falses, permet parlar d’una emergència en un sentit desdoblat, entès com a urgència de coneixement de tècniques, de formació i de comunicació d’experiències.

El 3 d’octubre va tenir lloc l'Innovation Summit 2019 Europe organitzat per The Economist Events. L’esdeveniment va posar en evidència que l’acceleració del progrés tecnològic està imposant una creixent necessitat per a les empreses d’assumir noves competències en matèria de gestió de la innovació. En aquest article revisem els principals temes que es van tractar en aquest esdeveniment destacant el marc geoestratègic en què la innovació tecnològica està guanyant importància.

La visualització dinàmica de dades i processos té un paper fonamental en molts àmbits professionals i acadèmics ja que permet no només observar, pas a pas en el temps, l'evolució d'un sistema o fenomen en estudi, sinó obtenir diferents visualitzacions de les mateixes dades, representar mitjançant animació un fenomen, possibilitar la interacció de la visualització amb l'usuari, la simulació de sistemes, etc. 

Un cop coneguts els resultats de les darreres eleccions generals espanyoles celebrades el 28 d'abril de 2019 i a la vista de l’adveniment immediat de les eleccions locals i europees, és un bon moment per obrir una reflexió no tant sobre els resultats obtinguts per les diferents formacions polítiques com sobre de quina manera el control de la informació actua com a clau de volta en la qualitat democràtica d’un país. Prenem com a exemple la gestió política del canvi climàtic i la transició energètica.