En Bruce Springsteen és un de tants que es fa vell, amb la particularitat que els seus concerts no passen precisament desapercebuts. Ara que ja en té 73, tant la premsa com els tertulians no deixen de comentar el mèrit d’estar en actiu «a la seva edat». Una gesta, una proesa. Que si es cuida molt, que si fa això, que si fa allò altre. I, per descomptat, també es deixa caure algun comentari que recorda que ja no salta tant com en l’última gira o que potser serà la darrera vegada que el veurem a Europa.

Si bé, aparentment, hem avançat bastant en matèria de perspectiva de gènere a l’hora de redactar les notícies i els titulars, sobretot en els relacionats amb la violència de gènere, sembla que encara ens queda camí per recórrer en altres temes que poden semblar menys sensibles o delicats. En aquest article, es comparen els titulars de tres notícies molt diferents, però que tenen un denominador comú: les tres estan protagonitzades per dones, que, a més, són famoses i poderoses.

El Reuters Institute for the Study of Journalism indica que la intel·ligència artificial (IA) serà una de les tendències d’aquest 2023. En paral·lel, al llarg dels darrers mesos, s’ha produït una explosió d’eines d’IA, també per part de la ciutadania, i, com a periodistes, aquest fet ens obliga a endinsar-nos-hi per entendre’n i aprofitar-ne les potencialitats. En aquest escenari, entrevistem la Patricia Ventura, doctora en Mitjans, Comunicació i Cultura per la Universitat Autònoma de Barcelona, consultora i especialista en ètica i intel·ligència artificial.

Hi ha un consens generalitzat sobre el fet que les dones tenim un problema de confiança en nosaltres mateixes i, des dels mitjans de comunicació, la publicitat i els manuals d’autoajuda, es van llançant missatges d’autoestima i imatges de dones empoderades per solucionar-ho.

Una nova llei de la Unió Europea (UE) obligarà la ciutadania a menjar insectes. És una bola, òbviament. O potser no tan òbviament, ja que són molts els que li han donat crèdit. S’ha difós d’una manera tan àmplia i ràpida que diverses entitats de fact-checking (verificació de fets) ho han hagut de desmentir explícitament. La idea de degustar les larves de l’escarabat piloter ens pot fastiguejar, però –en la nostra dieta informativa– ens empassem coses molt més repugnants i nocives de debò.

L’àudio ha anat cobrant cada vegada més protagonisme com a format per al consum de continguts informatius. No obstant això, les pautes de consum del missatge sonor han canviat dràsticament marcades per la creixent presència del pòdcast i l’experimentació que porta a produir peces creatives que aconsegueixen atreure nous públics, especialment els més joves. Tot això impacta en les estratègies que desenvolupen els mitjans, que passen per una audificació més gran de la informació.

Desmesurada com el diarreic paquiderm que en protagonitza el pròleg, Babylon (Damien Chazelle, 2022) ens retrotreu a l’era en la qual el cinema era un espectacle de masses i les seves estrelles, autèntiques divinitats. En la nova pel·lícula del director de La La Land, la transició del mut al sonor serveix de teló de fons a la història d’un grapat de personatges els camins dels quals –en cerca de la immortalitat que Hollywood brinda als seus escollits– s’entrecreuen intermitentment.

Davant l’ús de les plataformes de social media en el conflicte bèl·lic de manera estratègica, les empreses mateix s’han vist en alguns casos en la necessitat de pronunciar-se sobre la seva postura davant d’una determinada utilització. La manera d’actuar i reaccionar ha estat diferent, però evidencia les mesures que aquests entorns poden posar en marxa per fomentar o limitar l’abast d’alguns perfils i continguts.

És probable que als centres on s’estudia i s’ensenya periodisme s’hagi d’explicar a les estudiants l’escàndol que va destapar The Guardian sobre l’empresa de consultoria Cambridge Analytica i el seu paper en el resultat del Brèxit o en la victòria de Donald Trump del 2016. No fa gaires dies, un col·lega professor de periodisme en una universitat pública de Madrid em va explicar que un grup dels seus estudiants de quart curs el va interrompre per preguntar-li «què era això del Ferrerasgate». Malgrat la seva actualitat i gravetat, tots dos casos semblen condemnats a l’oblit, engolits per l’enèsima crisi de Twitter.

Els últims anys, la irrupció i popularització dels social media ha produït un alt impacte en l’ecosistema comunicatiu. Els seus usos i el seu consum s’han anat ampliant per cobrir des de les necessitats socials fins a altres de tan variades com les informatives, d’oci i entreteniment, formatives... També han donat compte de la seva importància en fites clau de la història recent com en situacions de catàstrofe i emergències, o també en campanyes propagandístiques i en la difusió de les conegudes com a fake news. Per això, l’interès per reflexionar sobre l’ús estratègic que adquireixen ara en el conflicte bèl·lic d’Ucraïna.