Fa uns dies, la companya Silvia Martínez va escriure un primer article sobre la desinformació al voltant de la nova guerra entre Israel i Palestina, i com s’ha fet una crida renovada a les plataformes i xarxes socials per tal que facin el màxim (i encara una mica més) per evitar que la desinformació faci encara més difícil qualsevol sortida no violenta.
El documental és un gènere que traspua realitat i veritat per se. En Joan Gonzàlez és un dels professionals que el coneix més bé. És el fundador i director del DocsBarcelona, el festival de documentals que té lloc cada mes de maig a la Ciutat Comtal. També és l’ideòleg d’una nova plataforma audiovisual que busca introduir, sense matisos, el documental dins el món educatiu: Nextus.
Com es fabriquen, com es difonen i com es poden identificar les notícies falses són tres grans preguntes que tenen, en part, resposta a l’exposició Fake News. La fábrica de mentiras. Aquesta comença a l’antiga Roma i acaba amb les intel·ligències artificials (generatives) i deep fakes actuals. El punt d’inflexió es produeix amb la irrupció d’internet i de les xarxes socials, ja que des de llavors l’explosió desinformativa ha estat in crescendo.
En els últims temps, cada gran esdeveniment informatiu ha estat bombardejat per boles i mentides. Els interessos darrere d’aquests atacs amb fake news poden ser variats i, tot i que resulta difícil mesurar-ne els efectes, és evident l’impacte que tenen en la societat, en la seva capacitat d’actuar i decidir. La guerra a Israel no està exempta de l’escalada de notícies falses mentre la UE es posa a prova en el seu intent per aconseguir un alto al foc que aturi les campanyes de desinformació.
Les darreres eleccions al Congrés dels Diputats van girar en gran part al voltant de la mentida i les falsedats en les quals incorrien els candidats i candidates. La campanya va estar més centrada en l’oposició veritat/mentida que en la explicació dels programes o de les polítiques públiques dels partits polítics. Mentrestant, una de les principals activitats dels mitjans de comunicació –conservadors o progressistes– ha estat la verificació. En la majoria de casos, la comprovació no servia per aportar un coneixement sobre una afirmació o un fet, sinó per posicionar-se a favor o en contra del candidat/a.
Des de la influència de TikTok fins als continguts virals, passant per l’ús que fem de la intel·ligència artificial, les xarxes socials són un ecosistema propici per desenvolupar el màrqueting polític en aquesta campanya electoral. Les tendències globals a les xarxes socials se solapen amb el desenvolupament d’hàbits de consum a Espanya.
L’avenç meteòric de la intel·ligència artificial (IA) està centrant el debat els últims mesos i genera reaccions entre experts i inversors, però també en l’àmbit legislatiu. El sector periodístic no està al marge d’aquesta conversa, sobretot quan es qüestiona com aquest avenç tecnològic pot afectar el futur professional.
A vegades, els aprenentatges o els seus qüestionaments poden arribar des dels llocs més insospitats. Això és el que m’ha tocat experimentar en la passada campanya electoral de les municipals del 2023 mitjançant la meva participació en les llistes d’una candidatura. El valor de la feina en equip, el compromís mutu i el concepte de la intel·ligència col·lectiva són algunes de les qüestions que he revisat durant les setmanes prèvies a la nostra cita recent amb les urnes.
En Bruce Springsteen és un de tants que es fa vell, amb la particularitat que els seus concerts no passen precisament desapercebuts. Ara que ja en té 73, tant la premsa com els tertulians no deixen de comentar el mèrit d’estar en actiu «a la seva edat». Una gesta, una proesa. Que si es cuida molt, que si fa això, que si fa allò altre. I, per descomptat, també es deixa caure algun comentari que recorda que ja no salta tant com en l’última gira o que potser serà la darrera vegada que el veurem a Europa.
Si bé, aparentment, hem avançat bastant en matèria de perspectiva de gènere a l’hora de redactar les notícies i els titulars, sobretot en els relacionats amb la violència de gènere, sembla que encara ens queda camí per recórrer en altres temes que poden semblar menys sensibles o delicats. En aquest article, es comparen els titulars de tres notícies molt diferents, però que tenen un denominador comú: les tres estan protagonitzades per dones, que, a més, són famoses i poderoses.