Resultats de la cerca
Resultats de la cerca "música" : 19 resultats
Narrativa procedimental transmèdia: del dadaisme al VOD

Podem entendre per narrativa procedimental o interactive storytelling una història creada o processada, totalment o en part, per un sistema (màquina) o procediment (regles o normes). També podem, de forma general, observar-ne dos tipus: la completament aleatòria, que pren formes de caire més artístic, o la que interacciona amb el lector, espectador o jugador per generar una història personalitzada basada en les opcions escollides. Tres exemples que veurem tot seguit són els llibres de Tria la teva aventura, el capítol interactiu Black Mirror: Bandersnatch i el videojoc Detroit: Become Human.

60-90-20: cultura de la nostàlgia o la nostàlgia en la cultura

En aquest article m’agradaria continuar amb el tema desenvolupat per Cristina Pujol en un article publicat fa poc a COMeIN relacionat amb la desconstrucció dels anys 90. Més concretament, em centraré a aprofundir en la nostàlgia cultural que opera al cinema, la música, el disseny o les sèries de televisió.

«Expressa la teva pròpia veritat»: K-pop, no només un fenomen musical

 El K-pop és un potent moviment cultural d’origen coreà basat en la música, però que no es pot entendre sense una estètica visual, un rerefons cultural (i d’indústria cultural) i un fandom global profundament implicat. El K-pop transcendeix la simple etiqueta de pop fabricat per a adolescents i ha adquirit sorprenents implicacions socials i fins i tot polítiques. La meva filla és fan total del gènere i, en part per interès i en part per exposició, em proposo donar-li una volta en aquest article. K-pop, in your area.

 

Brànding sonor: Spotify en l¿escenari COVID-19

Spotify permet crear contingut de marca rellevant per al consumidor/a amb un enfocament original. No obstant això, aquestes accions encara estan en una fase embrionària. En aquest article presentem alguns exemples de brànding sonor a Spotify sorgits a propòsit del període de confinament per la COVID-19.

Joan Vich: «El Cuarentena Fest va sorgir de les ganes de fer alguna cosa quan vam començar a cancel·lar concerts com si fossin fitxes de dominó»

Parlem sobre el significat, la maquinària i la posada en marxa dels festivals de música després de l’aturada per la COVID-19 amb Joan Vich, programador artístic del Festival Internacional de Benicàssim (FIB) entre 2007 i 2019, actual director de Ground Control Management i Monkey Brain, i organitzador del Cuarentena Fest.

Rock on(line): una història personal sobre música confinada

La cultura ha patit de maneres molt diferents, doloroses, i no sempre visibles, l'aturada global d’aquest confinament. La música, per descomptat, també: llançaments discogràfics, sales de concerts i de ball, gires, estudis o festivals són el més cridaner; també sectors fàcilment oblidats com les orquestres, i multitud d'oficis més enllà dels músics, per exemple els equips tècnics, sempre a l’ombra. Alhora, la música s'ha convertit per a moltes persones en company indispensable en el confinament, perquè potser és la forma d'expressió que més impregna la nostra biografia. De mostres n’hi ha moltíssimes; aquí en compartiré algunes fruit de la meva experiència d’aquestes setmanes.

`Cause I¿m just a girl¿: dones en la indústria musical

Fa uns dies vaig sentir a la ràdio que la popular melodia Happy birthday to you (‘Moltes felicitats’) va ser composta l’any 1893 per dues mestres estatunidenques, les germanes Mildred i Patty Smith Hill. Feia temps que recopilava dades sobre la situació de la dona en el sector musical i l’anècdota va ser una extraordinària serendipitat: són visibles o almenys existeixen les dones en la indústria musical? Amb el fil conductor de la cadena de valor, aquest article és una introducció al tema.

Em vaig enfadar amb un algoritme ('and I liked it'): la recomanació de continguts en plataformes socials

Si, el que diu el títol de l'article és cert. Em vaig enfadar amb l'aplicació mòbil de Spotify (i em va agradar), més concretament, amb la manera en què gestiona les llistes de cançons (playlists) i de la seva comunicació amb l'usuari (o sigui, amb mi). Us ho explico a continuació.

Memòries d''Africa'

Aquest podria semblar un article tardà sobre els Premis Oscar. Però no. Certament, el 1986, el film Memòries d'Àfrica s’enduia diversos Premis Oscar enmig de certa polèmica sobre els seus mèrits reals. Com aquest any, diguem. Però m'interessa anar una mica més enrere, fins a 1982, moment en què triomfava a les llistes de tot el món una cançó anomenada Africa, interpretada per la banda nord-americana Toto. Més de tres dècades després, potser no ens recordem molt de Memòries d'Àfrica, però Africa s'ha convertit en una mena de cançó d'Internet, a cop de mems i versions. Aquesta és ─una part─ de la història.

Let's get Lost. Cròniques d'una retratista en la intimitat aliena

Eren vora les onze de la nit quan va sonar el telèfon. Feia dies que no l'apagava ni per anar a dormir per si em calia llevar-me d'un salt i marxar corrents. «Vine —em deia— no sé si és ja el moment, però necessito que hi siguis». Em vaig posar la jaqueta, vaig agafar el cotxe i allà em vaig plantar. Les contraccions eren doloroses i sovint calia parar la conversa i esperar que passessin. Mentrestant ell calculava el temps entre una i altra.  

19 resultats | Pàgina 1 de 2
1 |
Següent >>