Els passats 19, 20 i 21 d’octubre es va celebrar a Granada la XLVII Reunió d’Estudis Regionals, que s’emmarca en la International Conference on Regional Science. La sostenibilitat, els canvis demogràfics i la desigualtat social dels territoris van ser els temes més recurrents durant les jornades. Però, el més gratificant va ser comprovar que, com a solució a molts dels problemes plantejats, apareixien estratègies relacionades amb allò col·laboratiu.
Són un bon exemple d’aquesta tendència les propostes basades en l’economia social com les cooperatives alimentàries o el cohousing. A més, també van tenir un paper destacat les solucions que aprofiten les experiències i el coneixement generat en situacions similars en altres municipis i comarques.
En realitat, no deixa de ser un reflex del que ja fa temps que observem des que es van iniciar els moviments per la lluita contra la despoblació. La Xarxa Espanyola de Desenvolupament Rural (REDR), que va sorgir fa més de 20 anys per promoure un model de desenvolupament rural integral i sostenible, ha posat el focus a fomentar mesures i sinergies que facilitin el desenvolupament del medi rural d’una manera integral (sectors de població amb més dificultats, producció agroalimentària, turisme rural, conservació i protecció del medi ambient, PIMES rurals, cooperació nacional i internacional, etc.). Però, els veritables impulsors del desenvolupament del programa, en particular, i del desenvolupament socioeconòmic de les seves comarques, en general, són els grups d’acció local (GAL). Es consideren grups d’acció local o grups de desenvolupament rural les associacions, sense ànim de lucre, en les quals, en la seva organització interna, hi hagi representats els interlocutors –públics i privats– d’un territori determinat i l’objectiu de les quals és l’aplicació d’un programa regional de desenvolupament rural.
Associacionisme, cooperació i coneixement claus en els diferents plans
És l’associacionisme, en les seves múltiples tipologies, allò que mou l’activitat –en gran part– dels municipis petits. Associacions culturals que recuperen tradicions i la història dels pobles, associacions de ciclistes, de música, de dones, etc. La defensa dels interessos comuns per mitjà de les associacions genera sentiment de pertinença, cohesiona la societat rural, dinamitza la població i, el més important, genera un brou de cultiu que propicia la cooperació.
En tenim un exemple a Col·laboratori Catalunya, que, al juny del 2020 –just després del confinament més dur de la pandèmia provocada per la COVID-19–, va presentar el projecte de Col·laboratori CatSud, iniciativa impulsada pel Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública de la Generalitat de Catalunya amb el suport de la fundació i2CAT. Van seguir Col·laboratori CatNord i Col·laboratori CatCentral.
El projecte Col·laboratori Catalunya és un instrument de suport a una transició digital i inclusiva a Catalunya. Aquesta coordinació facilita l’impacte de la recerca en forma d’innovacions en el conjunt de la comunitat i serveix per accelerar la transformació digital de Catalunya reduint la bretxa digital. El seu objectiu és la creació d’estructures d’innovació col·laborativa i digital en les seves diferents àrees territorials. Aquestes noves estructures serveixen per connectar i coordinar persones i entitats del territori de la quàdruple hèlix (ciutadania, empresa, Administració i recerca).
Amb uns objectius similars, sorgeix, gairebé un any després, el pla de recuperació promogut pel Ministeri per la Transició Ecològica i Repte Demogràfic (16/03/21), del qual ja vam parlar en un article anterior. S’hi assenyala clarament: volem que els «territoris-problema» puguin ser concebuts com a «territoris oportunitat».
La nova ruralitat vol precisament això: generar oportunitats per fomentar la repoblació. En donar solució, entre altres, a tres grans reptes: la connectivitat, la mobilitat i la promoció personal i professional de les dones. Es tracta de sumar esforços col·lectius per promoure unes comunitats més fortes (mitjançant nuclis empoderats amb accés a serveis bàsics i cultura innovadora), connectades (mitjançant infraestructures digitals i terrestres), resilients (apostant pel desenvolupament de capital social i mediambiental) i pròsperes (diversificant l’activitat econòmica i donant suport a l’emprenedoria femenina).
En aquest sentit, la cooperació i l’intercanvi d’experiències tenen un paper cada vegada més important. És per això que cada vegada sorgeixen més iniciatives que ho faciliten, com les hackathones. És el cas de la Jornada Almanzora Comparte i d’altres propostes similars, en les quals es dona l’oportunitat als assistents de beneficiar-se del coneixement i dels aprenentatges previs de manera mútua.
Totes aquestes propostes basades en la col·laboració (economia social, associacions, projectes inclusius i hackathones) construeixen comunitats rurals efectivament més capacitades, més emprenedores, més cohesionades i més cooperatives.
Així, doncs, teixint xarxes de cooperació, intercanvi de coneixement i bones pràctiques que redundin en un capital social més gran i millor, és probable que estiguem aconseguint zones rurals més resilients.
Citació recomanada
SANZ, Sandra. «Cooperar per aconseguir zones rurals més resilients». COMeIN [en línia], novembre 2022, no. 126. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n126.2273
