A vegades, els aprenentatges o els seus qüestionaments poden arribar des dels llocs més insospitats. Això és el que m’ha tocat experimentar en la passada campanya electoral de les municipals del 2023 mitjançant la meva participació en les llistes d’una candidatura. El valor de la feina en equip, el compromís mutu i el concepte de la intel·ligència col·lectiva són algunes de les qüestions que he revisat durant les setmanes prèvies a la nostra cita recent amb les urnes.
Es diu que el municipalisme és la manera més bonica de fer política. Que et dona l’oportunitat de tenir contacte directe amb el carrer i comprovar com les accions realitzades milloren la vida de les teves veïnes i veïns. I crec, fermament, que és així. Però, també et mostra la cara més amarga d’una societat que actua en funció dels intercanvis de favors i interessos creats, o almenys aquesta ha estat la meva experiència personal en un petit poble del nord de la província d’Almeria.
Han estat unes setmanes tan il·lusionadores com intenses. Els tretze membres de la llista hem treballat amb determinació i tenacitat. Cadascun aportant el que sap fer millor: enquestes per conèixer les necessitats del poble, propostes per al programa, enregistrament i edició de vídeos per ser difosos, disseny de samarretes, preparació dels discursos per al míting, etc. Feina en equip i col·laborativa en estat pur. A qualsevol hora, qualsevol dia de la setmana. L’alt grau de compromís i dedicació era inqüestionable. Va ser bonic comprovar, una vegada més, que la il·lusió alimentava el compromís i, aquest, la capacitat per dur a terme totes les tasques. Un grup de persones que tot just es coneixia, però que s’ha convertit en un equip cohesionat amb un elevat sentiment de pertinència. Aquest ha estat un dels primers aprenentatges que he pogut comprovar, i concloure que realment es dona tal com ho descriuen en la literatura especialitzada Wenger, Salomon i Vygotsky, entre altres.
No obstant això, i davant de tota aquesta motivació i entusiasme honestos, arribaven a les nostres orelles diferents situacions i pràctiques anòmales que et transportaven a les primeres dècades de la dictadura franquista. Algunes persones s’havien vist coaccionades o amenaçades, fins a cedir a la venda de les seves voluntats… I per si no n’hi hagués prou, el mitjà de comunicació de la comarca –finançat amb diners públics– es posava, una vegada més, descaradament al servei del govern de l’Ajuntament actual. Sí, per molt difícil que sigui de creure, això continua passant a l’Espanya rural del 2023.
Així i tot, la gent t’aturava pel carrer i et portava a un racó –vigilant que no hi hagués ningú a l’altre costat de les finestres– per dir-te amb veu tènue que n’estaven farts i que volien votar a favor de nosaltres, però que tenien por que se sabés. Durant els quinze dies que vam caminar explicant el nostre programa, anant de porta en porta, molts veïns i veïnes verbalitzaven el seu cansament: fa falta un canvi.
Les multituds intel·ligents per promoure el canvi
En aquest context, resulta inevitable recordar Howard Rheingold (2002) i el pròleg a l’edició espanyola del seu llibre Smart Mobs –Multitudes inteligentes, en la seva traducció al castellà–, publicat al juliol del 2004, en què descriu el que va succeir durant els dos dies següents a l’atemptat terrorista més gran de la història d’Europa, el dolorós 11-M. La ciutadania es va mobilitzar de manera espontània, per mitjà d’internet i dels SMS (avui, segur que hauria estat mitjançant WhatsApp), per compartir informació i intentar aclarir l’autoria d’aquells esdeveniments terribles.
Les multituds intel·ligents són grups de persones que emprenen mobilitzacions col·lectives gràcies al fet que les noves tecnologies possibiliten una altra forma d’organització, a una escala mai vista, entre persones que fins ara no es podien coordinar. Les multituds intel·ligents estan formades per persones capaces d’actuar conjuntament, encara que no es coneguin. Es comporten de manera intel·ligent o eficient a causa del creixement exponencial d’enllaços a la xarxa (Rheingold, 2004). Aquestes formes d’interacció, per mitjà de les xarxes socials, afavoreixen l’intercanvi de coneixement col·lectiu, i generen la confiança i la reciprocitat necessàries per promoure la col·laboració i la cooperació entre les persones. Els individus dipositen part dels seus coneixements i estats d’ànim a la xarxa, i, a canvi, aconsegueixen més quantitats de coneixement i oportunitats de sociabilitat. Ho hem dit moltes vegades: la suma de les intel·ligències –la intel·ligència col·lectiva– sempre és superior a la intel·ligència individual.
Davant de la desinformació sobre els atemptats terroristes de Madrid, la vigília de la jornada electoral, es va produir l’anomenada «tarda dels mòbils», que va acabar amb manifestacions a la seu del Partit Popular al carrer Gènova i a totes les capitals espanyoles. Es va fer famós el missatge enviat per SMS, que va aconseguir reunir milers de persones, «Aznar “de rositas”? En diuen jornada de reflexió i Urdaci treballa? Avui 13-M, a les 18 h. seu del PP C/ Gènova, 13. Sense partits. Per la veritat. Passa-ho!». La multitud del 13-M estava organitzada online, connectada en xarxa, i no es va formar seguint una estratègia partidista o al dictat d’algun partit, sinó fruit d’un cicle de mobilització social (Sampedro, 2005). En aquella ocasió, la suma de les intel·ligències individuals va conduir la ciutadania cap a la veritat i va determinar els resultats electorals.
No busco comparar el que va passar al març del 2004 amb les setmanes prèvies a les eleccions municipals del 2023 en aquest poble d’Almeria. Però, totes dues situacions tenen un factor comú: el cansament de la ciutadania. Farta que la manipulin i que li diguin mentides. L’esperable, seguint aquests patrons de comportament, és que els veïns i les veïnes d’aquest petit lloc haguessin capgirat al resultat de les urnes. Malgrat això, no va anar així, tot i que els resultats van ser molt ajustats. Per què?
Buscar una única raó seria molt reduccionista per la meva part. Però, en revisar també tot el que he après sobre aquest tema, m’he adonat que hi ha un element al qual no es fa referència quan es parla d’aquest tipus de moviments socials i no és un altre que la llibertat. Pot ser que no hi hagi multituds intel·ligents si no es tenen garanties que no hi haurà represàlies i que no t’hi jugues la feina o el futur dels teus fills. Les ciutadanes i ciutadans que vam viure l’11-M ens sentim lliures d’expressar-nos, de compartir informacions i de sortir al carrer cridant «Qui ha estat?». Per contra, en aquest municipi rural –com segur que passa a molts altres–, no hi havia aquestes condicions bàsiques en un Estat de dret i en plena democràcia. L’anonimat de les grans ciutats, en aquest sentit, et protegeix. Als llocs de menys població, on tothom es coneix –cosa que en molts casos pot ser un avantatge clar–, en situacions com aquesta es converteix en una gran limitació. I sembla evident que la intel·ligència col·lectiva, per ser-ho, ha de ser lliure.
Per saber-ne més:
RHEINGOLD, Howard (2004). Multitudes inteligentes: La próxima revolución social (smart mobs).Barcelona: Gedisa
SAMPEDRO BLANCO, Víctor F. (2005). «La red del 13-M. A modo de prefacio». A: 13-M multitudes on line. Madrid: La Catarata.
Citació recomanada
SANZ, Sandra. «La intel·ligència col·lectiva ha de ser lliure». COMeIN [en línia], juny 2023, no. 133. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n133.2346
