Número 130 (març de 2023)

Què en sabem, del consum digital dels menors

Mireia Montaña Blasco

El consum de continguts digitals i inadequats ha estat notícia, recentment, per les conseqüències negatives que pot comportar en els menors. Aquest consum s’ha anat incrementant, els darrers anys, per la seva facilitat d’accés en la nostra vida quotidiana. Tot i l’existència d’una regulació específica per protegir els infants en el consum de continguts audiovisuals, tant en mitjans tradicionals com digitals, encara hi ha certs riscos i desafiaments que s’han d’abordar per garantir-ne la seguretat i el benestar.

L’ús de les pantalles esdevé una font de preocupació per a pares i educadors. Un consum excessiu de pantalles i la possible exposició a continguts inapropiats poden afectar el desenvolupament cognitiu, social i emocional dels menors. Però, que en sabem, del consum mediàtic dels infants?

 

Un cop ens endinsem en la temàtica, el primer que detectem és que l’AIMC, la principal base de dades sobre el consum de mitjans a l’estat espanyol, no actualitza l’informe referent a infants des del 2018. Així, doncs, caldrà consultar altres fonts per conèixer aquestes dades, que de ben segur hauran canviat força, com també les possibles implicacions en el seu benestar.

 

Estudis sobre el consum digital dels menors

 

La primera dada que obtenim és que la televisió continua sent el mitjà de comunicació més utilitzat pels menors a l’Estat espanyol, amb una mitjana de 2 hores i 22 minuts al dia, segons dades de Kantar Media. Pel que fa al consum digital, però, l’Observatori Nacional de Tecnologia i Societat (ONTSI, 2022) destaca que el 93 % dels infants de 10 anys ja utilitzen internet de manera habitual. L’informe conclou que aquest accés és cada vegada més freqüent i es produeix en edats més joves. El 33 % dels infants espanyols de 6 anys, per exemple, ja utilitza internet, xifra que puja fins al 98 % als 15 anys.

 

Segons l’estudi «De Alpha a Zeta, educando a las generaciones digitales», de Qustodio (2023), l’exposició a continguts inapropiats és un dels principals problemes de l’ús de les xarxes. Tot i que hi ha aplicacions de control parental que permeten administrar, supervisar i bloquejar la navegació que fan els fills menors, com Qustodio mateix, res no pot evitar que es puguin exposar a determinats continguts des de les pantalles d’amics i companys. Les seves dades mostren que un 45 % dels progenitors afirmen que els seus fills han vist continguts digitals no adequats per a la seva edat, com ara violència, sexe o llenguatge ofensiu. L’associació Protégeles assegura també que el 44 % dels menors veu imatges violentes en línia i el 20 % hi consumeix pornografia. Aquestes dades s’han incrementat si les comparem amb l’informe Kids Online Spain, del 2019, en què s’afirmava que el 32 % dels menors veien continguts inapropiats i perjudicials a internet. El mateix estudi evidenciava l’exposició d’aquests nens, ja que el 40 % dels menors contactava en línia amb desconeguts, un 33 % experimentava algun tipus d’assetjament; un 26 % rebia missatges sexuals i un 19 % quedava en persona amb contactes d’internet.

 

Segons Qustodio (2023), el consum de pantalles, fora de les aules, dels menors, es fixa en 4 hores de mitjana diària. Les xarxes socials són la seva principal atracció digital, i TikTok la preferida. El temps d’ús d’aquesta xarxa ha crescut un 20 %, des dels 80 minuts diaris del 2021 fins als 96 del 2022. Instagram es consolida com la segona xarxa social més utilitzada, amb 56 minuts, i Snapchat es col·loca a la tercera posició amb 21 minuts diaris. Facebook i Twitter aconsegueixen retenir-los 20 i 10 minuts diaris, respectivament. És destacable, però, l’increment que ha patit Facebook el darrer any, en què els menors han passat de dedicar-hi 5 a 20 minuts diaris.

 

Pel que fa als videojocs, Roblox continua sent la plataforma que més consumeixen aquests menors, amb un temps mitjà de 155 minuts diaris. Les plataformes de vídeo en línia també han crescut, i han incrementat el consum de 28 a 30 minuts. Netflix, YouTube i Amazon Prime són les plataformes preferides pels infants de l’Estat espanyol.

 

La supervisió parental

 

Segons la Comissió Nacional de Mercats i Competència (CNMC), la majoria dels pares i mares espanyols supervisen l’ús que els seus fills menors fan dels mitjans digitals. En concret, el 92 % afirmen que en controlen l’accés a internet i el 76 % en regulen el temps que passen davant de les pantalles. Les conclusions de Kids Online Spain mostren com els progenitors tendeixen més a donar consells sobre com fer ús d’internet (37 %) o a prestar-los ajuda quan tenen dubtes (35 %) que a parlar sobre el que fan quan s’hi connecten (23 %). Sembla, doncs, que realitzen aquesta supervisió, però sense aportar-los les competències digitals necessàries.

 

Així, doncs, per poder abordar aquests riscos i desafiaments, caldrà un esforç conjunt de pares i mares, educadors, legisladors i proveïdors dels serveis digitals. Els progenitors i educadors han de tenir eines que garanteixin unes bones pràctiques digitals, per poder supervisar i guiar els menors en el consum d’aquests mitjans. Cal garantir també una regulació adequada i efectiva per protegir els menors en l’accés a continguts inadequats i que els proveïdors de serveis digitals implementin mesures de protecció i seguretat més efectives per als usuaris menors d’edat.

 

Per a saber-ne més:

Asociación para la Investigación de Medios de Comunicación (AIMC) (2018). «AIMC Niñ@s 2018». AIMC [en línia]. Disponible a: https://www.aimc.es/otros-estudios-trabajos/aimc-ninos/

Asociación Protégeles (2017). «Asociación Protégeles». bienestaryproteccioninfantil.es [en línia]. Disponible a: https://bienestaryproteccioninfantil.es/asociacion-protegeles/

Comissió Nacional de Mercats i Competència (CNMC) (2022, novembre). «Los hogares filtran más los contenidos que los menores ven en las plataformas como Youtube o TikTok que en la televisión». CNMC [en línia]. Disponible a: https://www.cnmc.es/prensa/panel-hogares-menor-20221111

GARMENDIA, Maialen; JIMÉNEZ, Estefanía; KARRERA, Iñaki; LARRAÑAGA, Nekane; CASADO, Miguel Ángel; MARTÍNEZ, Gemma; GARITAONANDIA, Carmelo (2019). Actividades, Mediación, Oportunidades y Riesgos online de los menores en la era de la convergencia mediática. León: Instituto Nacional de Ciberseguridad (INCIBE) [en línia]. Disponible a: https://www.is4k.es/sites/default/files/contenidos/informe-eukidsonline-2018.pdf

Observatori Nacional de Tecnologia i Societat (ONTSI) (2022). El uso de las tecnologías por los menores en España. ONTSI [en línia]. Disponible a: https://www.ontsi.es/es/publicaciones/uso-nuevas-tecnologias-menores-Espana-2022

Qustodio (2023). «De Alpha a Zeta, educando a las generaciones digitales». Qustodio [en línia]. Disponible a: https://www.qustodio.com/es/research/estudio-anual-de-qustodio-2022

 

Citació recomanada

MONTAÑA, Mireia. «Què en sabem, del consum digital dels menors?». COMeIN [en línia], març 2023, no. 130. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n130.2321

mitjans socials;  cultura digital;  videojocs;  recerca;  lifestyle ètica de la comunicació;