L’era de l’àudio i l’enlairament dels audiollibres

Amb aquesta curiosa, trencadora i també exitosa piulada, comencem a parlar d’audiollibres. Què us sembla? És bonica i a la vegada altruista. Se’n va fer ressò La Vanguardia, si en voleu conèixer més detalls.

La unió de la lectura en veu alta i dels llibres és una combinació fantàstica per molts motius: per a aquells que no poden o no saben llegir, per a aquells que volen començar a aprendre’n, per als que aprofiten desplaçaments per escoltar alguna lectura, durant la pràctica esportiva, per a l’aprenentatge de llengües, per a la promoció de la lectura i, segurament, trobarem molts més arguments per fer créixer la llista.

Podem definir els audiollibres com un mitjà per comunicar a partir de la lectura (de novel·les, articles, entrevistes, programes de ràdio, etc.) fent ús de la veu (real/humana, versió dramatitzada o veu generada de manera electrònica) i, a la vegada, poden ser versions reduïdes o íntegres dels documents. Per tal d’escoltar-los, cal tenir un dispositiu com un telèfon mòbil o una tauleta, per a una audició en línia o amb la descàrrega prèvia dels continguts. La lectura en veu alta i els audiollibres em trasllada al passat, quan era petita i m’explicaven contes, i també em porta al present, cada vespre quan llegeixo als meus fills.

Tal com explica Juan Baixeras, gerent d’Audible a l’Estat espanyol, «El audiolibro es un formato maduro en Estados Unidos sobre todo porque mucha gente debe recorrer largas distancias en coche o transporte público para ir a trabajar. En Alemania el auge vino porque los padres ponían audiolibros infantiles a sus hijos, y en el Reino Unido el formato siempre ha funcionado muy bien». En l’entrevista, afegeix: «En España ha llegado mucho más tarde pero ha agarrado fuerte no solo por el auge de lo digital y del aumento casi exponencial de títulos disponibles, sino también porque siempre hemos sido un país muy de audio».

Quant al perfil de l'audiència –com sempre s’ha anomenat des de la ràdio– o del lector dels audiollibres, els informes recents indiquen que hi ha paritat de gènere, amb una mitjana d’edat de 45 anys. El darrer baròmetre de lectura (Federació de Gremis d’Editors d’Espanya) indica que un 2,4 % de la ciutadania espanyola escolta audiollibres amb periodicitat trimestral. A la plataforma Storytel, la meitat dels lectors que escolten audiollibres ho fan amb una mitjana de tres o més llibres al mes, i una mitjana de vint llibres anuals. El temps d’escolta oscil·la entre cinc i deu hores a la setmana (33,65 % dels lectors), grup seguit dels que ho fan entre dues i cinc hores, que representen un 25,18 %. Segons dades d’Audible, el 34 % de la població de l’Estat espanyol ha escoltat ja algun audiollibre i un 5,2 % ho fa almenys una vegada al mes, fet que significa un increment del 79 % en dos anys. Les previsions («Informe BookWire 2021 Evolución del mercado digital [ebooks, audiolibros y pódcast]) en España y América Latina») apuntaven que el 2021 s’experimentaria un creixement de més del 30 % de vendes d’audiollibres, cosa que havia de representar 13 milions d'euros al mercat espanyol. Un altre informe de referència, «The digital consumer book barometer», corrobora que els nous models de distribució i negoci van créixer i van incrementar la popularitat ràpidament, com ara la subscripció de llibres electrònics i audiollibres. Així mateix, l’estudi conclou que les tendències ja es produïen abans de la COVID-19, però «sovint eren ignorades o mal interpretades com a fenòmens de veta» i, posteriorment, hi ha hagut una acceleració.

Els canvis en els hàbits de consum, l’ús cada vegada més gran de dispositius mòbils, l’augment del podcast, l’estil de vida actual i l’opció de simultaniejar-ho amb altres activitats són alguns dels motius de l’èxit d’aquest format, i les previsions apunten que seguirà a l’alça. Segons Baixeras, el motiu principal de l’èxit és l’aposta de les plataformes i editorials per potenciar el format en els seus catàlegs. Les esperançadores dades del sector ja han permès generar un nou perfil professional: el director d’audiollibres.

Quines plataformes d'audiollibres hi ha?

Els darrers anys, s’han creat noves plataformes que se centren exclusivament en podcast i audiollibres i, per altra banda, tenim les editorials que ja tenen trajectòria en llibres llegits, i també s’han sumat al negoci. Cadascuna amb la voluntat de les marques d’aportar valor i diferenciar-se de la competència. Ho fan, per exemple, incorporant veus conegudes d’actors o actrius; amb prestacions que permeten aturar, retrocedir; posar un temporitzador per dormir; prendre anotacions; marcar el ritme de lectura; disposar del mode cotxe, i no posar límit en el consum de títols a canvi d’una tarifa plana.

Hi ha botigues on es poden comprar, com Audioteka, iBookstore d’Apple o Google Play, i, evidentment, les biblioteques també disposen de catàlegs que permeten accedir-hi com a les col·leccions en paper. Tot i això, la irrupció s’ha produït amb les plataformes d’accés il·limitat mitjançant la subscripció, per un cost aproximat de deu euros mensuals, similar a plataformes de vídeo per encàrrec. És el cas d’Audible (plataforma filial d’Amazon) o de Storytel, que tenen audiollibres produïts per editorials o per ells mateixos després d’haver adquirit els drets de les obres. Aquestes empreses utilitzen les dades de vendes (en el cas d’Amazon i Audible) per escollir quins títols incorporar o negociar amb les editorials per tenir-ne exclusivitat durant un cert temps.

Com a curiositat, per cada hora d’audiollibre, s’ha d’invertir, com a mínim, una hora i mitja de gravació si els narradors són experimentats, però, perfectament, en poden caldre quatre. Aquest còmput no inclou la preproducció, l’elaboració dels guions ni la postproducció.

Com a consumidora d’audiollibres, hi ha un fet que em genera preguntes i necessito continuar buscant informació i formant-me: el processament de la lectura és igual quan llegeixes que quan escoltes? Escoltar és llegir? Es requereix un aprenentatge a l’hora d’escoltar llibres? Per continuar pensant-hi, us recomano un breu podcast («Two Guys on Your Head-Reading vs. Listening») que en parla i hi reflexiona.

Per saber-ne més:

Federació de Gremis d’Editors d’Espanya (2019). «Barómetro de Hábitos de Lectura y Compra de Libros en España 2019» [en línia]. Disponible a: https://www.federacioneditores.org/img/documentos/210220-notasprensa.pdf

BLANCO, Leticia. «El futuro del libro». A: El País [en línia]. Disponible a: https://www.elmundo.es/cultura/literatura/2021/11/13/618e6be9fc6c83361f8b4598.html

Citació recomanada

OLLÉ, Candela. L’era de l’àudio i l’enlairament dels audiollibres. COMeIN [en línia], febrer 2022, no. 118. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n118.2213