La cultura ha patit de maneres molt diferents, doloroses, i no sempre visibles, l'aturada global d’aquest confinament. La música, per descomptat, també: llançaments discogràfics, sales de concerts i de ball, gires, estudis o festivals són el més cridaner; també sectors fàcilment oblidats com les orquestres, i multitud d'oficis més enllà dels músics, per exemple els equips tècnics, sempre a l’ombra. Alhora, la música s'ha convertit per a moltes persones en company indispensable en el confinament, perquè potser és la forma d'expressió que més impregna la nostra biografia. De mostres n’hi ha moltíssimes; aquí en compartiré algunes fruit de la meva experiència d’aquestes setmanes.
Música als balcons, música als terrats, música a plataformes d’streaming o als social media, a la ràdio i la televisió, música al saló de casa, fins i tot la música del veí (sí... també aquesta). El poder de la música la converteix en un aliat imprescindible en els millors i els pitjors moments de la nostra vida. Igual que molts altres dels nostres costums, el consum de música ha sofert canvis radicals aquests darrers mesos.
Segons un informe publicat el mes d'abril per Spotify, la plataforma més popular d’streaming de música, el primer que es va notar va ser el canvi de dispositius, reduint-se immediatament el consum des de cotxes, wearables i plataformes web, és a dir, els dispositius associats a desplaçaments, lloc de treballs i passeigs. Però, d'altra banda, escoltar música es va fer més present en activitats quotidianes com feines de la casa, cuina, relaxació o temps en família, cosa que es va traduir en més cerques de termes com chill o instrumental, fins al punt que l'informe indica que "Cada dia sembla ara el cap de setmana". Una enquesta inclosa també en l'informe constata l'interès d'utilitzar la música per gestionar l'estrès. L'informe reflecteix finalment com a Itàlia i Espanya el consum de música en streaming va baixar estrepitosament en els moments més dramàtics de la crisi sanitària, per recuperar-se en setmanes posteriors.
Gràfica de l'evolució del consum global de música a Spotify en els últims tres mesos
Font: https://money.cnn.com/quote/quote.html?symb=SPOT&source=story_quote_link
Però la música és sobretot vida. Els músics, que en el panorama actual depenen fonamentalment de la música en directe, han vist de sobte com tota la seva planificació saltava pels aires. Fins i tot, enmig de la confusió inicial, seguia l'autèntica odissea d'alguns d'ells per tornar a casa des d'on els enxampés la pandèmia en plena gira. Un cop ens vam fer conscients que vivíem una crisi global d'incert desenvolupament i cadascun des de casa, han seguit passant coses, perquè la música ens empeny a fer música. Aquests són alguns casos que m'he trobat; segur que vosaltres teniu els vostres:
- Directes des de casa. Com tots nosaltres, els músics s'han trobat aïllats a casa amb la pertinent distància física. I molts ens han obert les portes de casa seva per animar-nos el confinament de manera puntual o regular. Concerts en directe per Facebook i Instagram d’artistes més o menys coneguts ens han permès entrar en aquests espais quotidians (un fenomen que hem vist també amb tantes altres figures públiques a través de la televisió, per exemple). He gaudit així d'insignes glòries com Brian May, guitarrista de Queen, amb la seva proximitat i els seus tutorials per aprendre amb el millor mestre els passatges més coneguts de Queen (només aturat per un incident de salut ja superat); el duet guitarrer per excel·lència, Rodrigo y Gabriela, o el teclista Jordan Ruddess (Dream Theater), que m'han acompanyat aquestes setmanes quasi diàriament.
Brian May des del seu compte d'Instagram
- Celebritats sorgides del confinament. No sóc jo qui pot parlar gaire d’Stay Homas. Tampoc cal. Però segur que aquests dies haurem descobert a algú que ens ha sorprès amb el seu art i creativitat musical en xarxes socials. Per a mi un cas ha estat el guitarrista Thomas Zwijsen, més conegut pel seu pseudònim Nylon Maiden, un virtuós que, efectivament, es dedica a versionar Iron Maiden amb qualsevol instrument que tingui cordes i que pot treure sons impensables fins i tot d'un ukelele. No és nou en l'ofici, però el confinament li ha donat ales. I si us atrau una sonoritat més espiritual, sempre podeu provar, a risc vostre, amb un monjo budista que interpreta Queen, els Beatles… o el “Teenage Lobotomy” de Ramones.
- Streaming de concerts històrics. Bandes de primer nivell com Radiohead, Genesis, Led Zeppelin o Pink Floyd han programat la disponibilitat d'alguns concerts clàssics, i en alguns casos inèdits, de forma gratuïta i un temps limitat. I com no, això ha provocat que Roger Waters s'enfadi amb els seus excompanys de banda. Confinats o no, hi ha coses que no canvien.
- Festivals online. Tot i les cancel·lacions en efecte dòmino, han sorgit iniciatives que amb limitacions però amb imaginació han volgut recuperar una cosa semblant a un festival. És el cas d’Uncancelled Music Festival, en el qual es curaven actuacions per part de sales, o el Slay at Home, amb algunes figures de primera línia del metall.
- Interpretacions de bandes en la distància. Junts però separats. Afortunadament, la tecnologia ha facilitat molt poder disposar de petits estudis de gravació i sobretot poder compartir i combinar els resultats. Així, hem pogut gaudir d'interpretacions de bandes superant les distàncies físiques; en el meu cas enregistraments del quintet Marillion al complet, i la recent versió del clàssic “Baker Street” a càrrec de la Neal Morse Band.
Neal Morse, Mike Portnoy i Randy George multiplicant-se per versionar “Baker Street”
- I... intel·ligència artificial? Un dels moments més bojos que m’he trobat en el confinament és la notícia d'una aplicació d'intel·ligència artificial que el còmic nord-americà Funk Turkey va utilitzar per introduir lletres d'AC/DC i així generar a través d'un algoritme predictiu una nova cançó, per després afegir música i cantar-la a l'estil AC/DC. El seu títol? “Great Balls”. Bé, això podria haver passat en qualsevol altre moment, però no he pogut resistir-me i, posats a alegrar-nos el dia en aquests temps, és una opció tan bona com qualsevol altra.
I és que com diria el nostre director, The show must go on.
Per saber-ne més:
How Spotify consumption has changed during the pandemic: https://edition.cnn.com/2020/04/29/media/spotify-earnings/index.html
Man makes bot write AC/DC song: the result is Great Balls: https://www.loudersound.com/news/man-makes-bot-write-acdc-song-the-result-is-great-balls
Banda sonora:
Nylon Maiden: “Run through the hills”
https://www.youtube.com/watch?v=su_jx-tJzxU
Rodrigo y Gabriela: Hanuman (Lumbini Sessions)
https://www.youtube.com/watch?v=boE7Z30iq_o
Marillion: “Made again” (lockdown version)
https://www.youtube.com/watch?v=v-WqMgD_NFE
Ramones: “Teenage lobotomy” (Buddhist monk cover)
https://www.youtube.com/watch?time_continue=1&v=B8A1dqsiNSI&feature=emb_logo
The Neal Morse Band: “Baker Street” (Morse/ Portnoy/ George version)
https://www.youtube.com/watch?v=IszlXuQ99Fo
Citació recomanada
ROIG, Antoni. Rock on(line): una història personal sobre música confinada. COMeIN [en línia], juny 2020, núm. 100. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n100.2045
