Ho sabem des de sempre. L’home conviu malament amb la incertesa. No saber què passarà ens supera. No hem après a viure amb la incertesa, ni nosaltres, ni els mercats de valors que trontollen amb el mínim indici d'inestabilitat. I, no obstant això, què hi ha de més incert que la pròpia vida? Ho acabem de comprovar i en realitat hi seguim instal·lats. La pandèmia de la COVID-19 ha evidenciat més que mai la nostra vulnerabilitat.
Tres cerques són necessàries al GDLC per aconseguir extreure una definició que aclareixi el significat de la paraula incertesa. 1) Incertesa: Qualitat d’incert, manca de certesa. 2) Certesa: Qualitat de cert (Que és exactament determinat, segur). 3) Certesa: Estat d’esperit d’aquell qui dona l’assentiment a un judici sense por d’equivocar-se.
Resulta una mica inquietant que calgui executar aquests tres moviments per arribar al sentit d’una paraula que genera, precisament, en si mateixa aquesta sensació, la inquietud o el neguit de no saber què passarà. Gairebé sembla una broma. Però, deixant al marge aquesta entremaliada observació, si ens fixem en la definició de cert hi apareix la paraula segur. I, a la segona accepció de certesa -és aquí!-, s’hi esmenta la por. La incertesa i la por, sempre juntes.
De fet, hi ha un gran negoci –tan antic com l’home– sorgit per pal·liar aquest desassossec que produeix la incertesa: les arts endevinatòries. Tot un nodrit equip de professionals (pitonisses, endevines, tarotistes, astròlogues) dedicats a mitigar la inseguretat i la por.
Els canvis interpel·len directament la nostra seguretat. Podríem dir que estar segur és trobar-se lliure de pors i tenir cobertes les necessitats. La seguretat, per tant, està íntimament relacionada amb l’absència de por i amb el risc de veure amenaçats els valors i el nostre sistema actual de vida. La relació entre seguretat i por és, evidentment, inversament proporcional. La manca de seguretat produeix incertesa, i la incertesa, por.
Qui no ha sentit por davant d’aquesta situació de pandèmia? La por i la incertesa han estat el denominador comú durant els tres llargs mesos de confinament. Por al contagi, a la malaltia, a la manca de control, a les terribles conseqüències socials i econòmiques derivades. Incertesa per la durada de la quarantena, pel futur laboral, etc.
Segons la piràmide de jerarquia de necessitats de Maslow (1943), un cop les bàsiques estan cobertes, apareixen la seguretat i la protecció. La por i la incertesa deriven en aquestes necessitats.
Piràmide de Maslow: jerarquia de necessitats
Font: Viquipèdia
Els psicòlegs coincideixen que hi ha algunes coses senzilles que ens donaven seguretat i que hem perdut, irremeiablement, durant la pandèmia, com les rutines i el contacte social. Amb el temps, en els mesos de tancament hem creat algunes rutines noves, sempre enyorant les quotidianes. I hem buscat el contacte social a través d’altres canals: les trucades telefòniques a amics i familiars, els correus electrònics als companys amb qui no parlàvem només de feina, i, per descomptat, els social media: WhatsApp, Twitter, Facebook... ens han connectat i ens han permès parlar de tot això. És més, alguns hem tornat a aquests espais, que ja no visitàvem, perquè ho necessitàvem. Perquè, com també indiquen els psicòlegs, una de les coses que ens ajuda a combatre la por és parlar-ne.
D’aquesta manera, gairebé sense adonar-nos-en, els social media han estat pràcticament la nostra taula de salvació, fins i tot el nostre refugi. No només han estat la nostra finestra al món i a més ens han servit per informar-nos i entretenir-nos; alhora que ens han permès crear una pancomunitat unida pel gran compromís de quedar-se a casa, juntament amb el sorgiment de comunitats virtuals de caràcter professional per trobar estratègies per adaptar-se a la nova normalitat, sinó que ens han regalat la possibilitat de trobar seguretat contactant amb la gent i mitigar la por explicant el que ens passa i com ens sentim.
Una emoció tan poderosa com la por, derivada en necessitat de seguretat i protecció, aconsegueix una gran motivació per cobrir aquestes necessitats i fins i tot en el mateix assoliment. Sota el paraigua de l’etiqueta #joemquedoacasa vam poder trobar aquesta seguretat i protecció que buscàvem. Tot això va fer que el concepte de comunitat adquirís unes dimensions inèdites. Probablement, mai abans des de l’existència de les xarxes socials i els social media havíem tingut l’oportunitat de mobilitzar-nos empesos per forces d’aquesta envergadura. Vegem alguns exemples de com els membres d’aquesta enorme comunitat han compartit les seves emocions al Twitter.
Sens dubte, molts de nosaltres podríem subscriure algunes d’aquestes paraules, o fins i tot n’hem arribat a expressar algunes de semblants. Utilitzant, així, el poder de la comunicació per compartir el que ens entristeix o ens angoixa. Els social media han tingut un paper vital en tot això. No obviarem que també han tingut la seva part negativa, amb la sobreinformació i els rumors i les fake news (les coronaboles, l’altra pandèmia). Però, sens dubte, ens han permès mantenir el contacte social -una cosa que d’altra manera hauria estat molt difícil d’aconseguir-, fent que ens sentíssim més segurs i que parléssim del que ens preocupa, ens inquieta o ens pertorba (sense necessitat de recórrer a astròlogues nocturnes). Costa imaginar que hauria estat de nosaltres en aquests mesos sense aquests mecanismes d’escapament. Potser parlaríem de més casos encara de depressió o ansietat. És difícil saber-ho. L’únic que podem afirmar és que, sense ells, això hauria estat diferent i probablement pitjor. Ens agradi o no, l’homo socialis necessita el contacte social i les tan demonitzades xarxes socials han pogut pal·liar aquesta mancança imposada pel confinament.
La pandèmia de la COVID-19 comporta que la por i la incertesa hagin estat i segueixin encara a l’aguait. I els social media són aquest sorprenent lloc on no poden trobar-te.
Citació recomanada
SANZ, Sandra. ‘Social media’, un lloc sorprenent on la incertesa no pot trobar-te. COMeIN [en línia], juliol 2020, no. 101. ISSN: 1696-3296. https://doi.org/10.7238/c.n101.2055
