Els territoris del cos en disputa: avortament, estigma i ciberfeminisme

En països com Kènia i l’Equador l’avortament és un tema de vida o mort per a moltes dones que travessen embarassos no desitjats. Kènia té la taxa més alta d’Àfrica de mortalitat per avortament insegur; prop de 6.000 dones moren cada any per causes relacionades amb l’avortament. Així mateix, a l’Equador l’avortament insegur és una de les principals causes de mort maternes; el 2018 almenys 18 dones van morir per causes relacionades amb avortaments insegurs (FLACSO, 2019).

És important assenyalar aquí que als països on l’avortament és legal les morts de dones relacionades amb complicacions per avortament són gairebé inexistents. L’avortament des d’una perspectiva biomèdica com a tal no és un procediment complex; el que el converteix en un risc és el context de clandestinitat i inseguretat que l’envolta en països on l’accés a l’avortament és restringit.

Als dos països l’avortament es permet en determinats supòsits; així i tot, amb això no n’hi ha prou perquè les dones que volen interrompre el seu embaràs ho puguin fer de manera segura. La matriu judeocristiana en el cas equatorià, sumada a una idea del deure femení fortament relacionat amb la maternitat (Cevallos, 2012) converteix l’avortament en alguna cosa més que un procediment mèdic. Així mateix, la història recent d’independència a Kènia (1963) ha construït un discurs sobre les dones lligat a la importància de parir i cuidar per poblar la naixent república (Schylter, 2019). L’avortament, en tots dos casos, es converteix en un assumpte que va en contra del suposat deure femení. Esdevé, així, un tema culturalment estigmatitzat i criminalitzat als dos països. En aquest sentit, més enllà de les permissions o restriccions legals, hi ha normes morals o culturals que compliquen l’accés a un avortament segur.

Per a les dones en aquests contextos l’avortament es converteix en un espai de disputa encarnat en els seus propis cossos, en què l’Estat, amb les lleis i la cultura i les respectives normes socials, pretén regular, castigar i limitar les decisions personals. En aquest marc, i tenint en compte que en tots dos països hi ha causes bastant àmplies que haurien de ser suficients per accedir a un avortament segur, semblaria que són els discursos estigmatizadors al voltant de l’avortament els que definitivament el converteixen en una cosa inaccessible.

Davant d’això, moviments feministes s’han apropiat de xarxes socials com Facebook i Youtube per construir nous discursos que permetin entendre l’avortament com una decisió personal, sense una càrrega estigmatizadora que deriva de la suposada obligació de ser mares. Per a aquestes feministes l’ús de xarxes socials s’ha convertit en una estratègia de resistència i en la possibilitat de proporcionar informació segura a qui necessita accedir a un avortament.

D’una banda, es construeixen nous discursos en què l’avortament es presenta com una opció i no com un atemptat. És important assenyalar que en aquests discursos, a més, es desdibuixa la il·legalitat en posar en coneixement de les dones els supòsits legals als dos països. De l’altra, s’activen xarxes socials de suport entre les mateixes dones, que s’acompanyen i comparteixen les seves experiències i, per descomptat, la informació necessària per tenir avortaments segurs.

Les feministes del sud s’estan apropiant del ciberespai per filar nous discursos i teixir llaços més enllà del mateix espai virtual, cosa que, en el cas de l’avortament, també està salvant la vida de moltes dones.

Per saber-ne més:

Arai, L. (2012). «Teenage pregnancy as a social threat: A South African perspective». Sex Roles: A Journal of Research, vol. 66(7-8), p. 565. https://doi.org/10.1007/s11199-011-0091-5

Arcos Herrera, C. (2018). «Feminismos latinoamericanos: deseo, cuerpo y biopolítica de lo materno». Debate Feminista, núm. 55, p. 27–58. https://doi.org/10.22201/cieg.01889478p.2018.55.02

Castro, R. (2010). «Las redes sociales en la experiencia del aborto: un estudio de caso con mujeres de Cuernavaca». Estudios Sociológicos, vol. 21(3), p. 557-584.

Cevallos, M. R. (2012). El temor encarnado, aborto en condiciones de riesgo en Quito. Quito: FLACSO Ecuador.

González Prado, P. (2020). «Jurisprudencia comparada sobre aborto: cuando los feminismos impregnan el derecho». Cuadernos Electrónicos de Filosofía del Derecho, núm. 42, p. 135-157. https://doi.org/10.7203/CEFD.42.16026

Kole, E. S. (2001). «Appropriate theorizing about African women and the Internet». International Feminist Journal of Politics, vol. 3(2), p. 155-179. https://doi.org/10.1080/14616740110053047

Macleod, C. (2011). ‘Adolescence’, pregnancy and abortion: Constructing a threat of degeneration. Nova York i East Sussex: Routledge. ISBN 978-0-415-55338-4.

Rivoir, A.L.; Morales, M. J. (2019). Tecnologías digitales: Miradas críticas de la apropiación en América Latina. Buenos Aires: CLACSO. https://doi.org/10.2307/j.ctvt6rmh6

Schlyter, A. (2009). «Body politics and the crafting of citizenship in peri-Urban Luzaka». Feminist Africa, núm. 13, p. 23-43. http://www.agi.ac.za/sites/default/files/image_tool/images/429/feminist_africa_journals/archive/13/fa13_feature_schlyter.pdf

Tribe, L. H. (2013). El aborto: guerra de absolutos. Mèxic: Fondo de Cultura Económica. https://elibro.net/es/ereader/uoc/111069?page=99

Citació recomanada

CEVALLOS, María Rosa. Els territoris del cos en disputa: avortament, estigma i ciberfeminisme. COMeIN [en línia], gener 2021, no. 106. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n106.2106

gènere; mitjans socials;