Recentment he tingut l’ocasió de veure una certa quantitat de pòsters alternatius de pel·lícules de cinema i també de sèries de televisió. La veritat és que, malgrat que coneixia el fenomen, no tenia consciència de l’abast del mercat paral·lel que constitueixen aquest tipus de productes, distribuïts en llocs, com, per exemple, Mondo Posters. En aquest article comentaré breument quines són les principals característiques d’aquest tipus de productes, que estan a mig camí entre el disseny el fan art.
La primera impressió que tenim en visionar un d’aquests pòsters en una botiga o surfejant per la xarxa és… però és l’original o no? Si en tens dubtes, no ets el target d’aquests pòsters. El públic principal és gent cinèfila, amb una certa cultura cinematogràfica i amb un mínim de coneixements de cinema clàssic i contemporani. Si, per contra, ets capaç de distingir-los ràpidament dels originals (de vegades comparteixen espai amb versions de pòsters de pel·lícules distribuïdes a altres països i això et pot enganyar) llavors de seguida descobreixes que la principal diferència amb els originals, en termes generals, és el seu objectiu comunicatiu: si bé la funció del cartell d’una pel·lícula és promocional i, per tant, persuasiva, la funció del cartell reinterpretat és recreativa o apreciativa, és a dir, aspira a fer-te recordar un moment, una escena específica del film. En aquest sentit s’apropa més a l’art que no pas al disseny. No obstant això, pel que fa als continguts en algunes ocasions aquests cartells van tan lluny que avancen massa informació. Aquest és el cas d’alguns dels pòsters dedicats a la pel·lícula El club de la lucha, on el cartell avança el que a la pel·lícula es desvetlla a la darrera escena, traient, doncs, l’interès a mantenir el suspens. Un spoiler en tota regla, vaja.
https://www.pinterest.es/pin/440578776050444855/
Així doncs, com deia, la funció és recordar moments interessants, o fixar-se en algun dels personatges o algun aspecte sobre el qual es pugui aprofundir i desenvolupar un fan art. Continuem amb la mateixa pel·lícula:
https://www.pinterest.es/pin/440578776050444908/
En altres casos es tracta d’exercicis d’estil, que miren d’interrogar-se sobre quin aspecte tindria un pòster si el canviéssim d’estil gràfic. Aquest és el cas de pòsters que s’han reformulat, per exemple, d’acord amb el recurs visual de la màscara que simula una doble exposició fotogràfica (inclou a sota una imatge retallada) i que ha posat de moda, entre d’altres, la seqüència de títol d’inici de la serie True detective:
https://www.pinterest.es/pin/440578776050445209/
Més enllà de l’actualització a tendències gràfiques més recents, també hi ha versions que reelaboren el cartell en funció dels codis visuals de fa 50 anys. Aquest és el cas de l’artista Alexei Kot, que versiona les pel·lícules Titanic, La La land, Rogue One.
https://www.instagram.com/p/BltlMOjH7L4/
O els múltiples homenatges a artistes com Saul Bass, i al seu famós cartell de la pel·lícula Vertigen.
https://www.pinterest.es/pin/440578776050445195/
Peces alternatives per a cinèfils i nostàlgics
Aquesta afició pels pòsters de cinema alternatius es manifesta, a banda de llocs especialitzats de distribució, també en grups de col·leccionistes que arriben a fer encàrrecs a artistes concrets del seu gust i estil per elaborar versions de cartells. Segons l’il·lustrador Juan Carlos Ruiz Burgos, que va ser contactat per un grup de col·leccionistes, als EUA hi ha grups que s’organitzen per fer peticions a artistes, els busquen i els paguen entre tots. Es mouen fonamentalment per xarxes socials com Facebook.
Aquest artista considera que es tracta de nostàlgics que troben a faltar l’art dedicat dels dissenyadors de pòsters que va caracteritzar el sector fins a mitjans dels anys 90. Després aquest treball artesanal es va deixar de banda per optar per fórmules més senzilles i de menys valor artístic. Un dels autors més enyorats, en aquest sentit, seria Drew Sturzan, que va dissenyar els pòsters de pel·lícules mítiques d’aquella època com Retorn al futur, Indiana Jones o Harry Potter.
Sigui com sigui, l’afició pels pòsters de cinema i ara actualment de sèries de televisió posa de manifest com la creativitat i l’apropiació estètica d’un producte cultural és part del procés de consum cultural i que, segurament, aquest component generacional determina quin tipus de continguts atrauen l’atenció i son versionats. Les plataformes de continguts digitals prou que ho saben i fan servir àmpliament el recurs de la nostàlgia per enganxar-nos a aquests continguts. Si serveix per estimular la creativitat i fer treballs com els que es comenten en aquest article, benvinguda sigui aquesta nostàlgia.
Per saber-ne més:
https://historia-arte.com/articulos/los-carteles-de-drew-struzan
https://www.ideal.es/culturas/granadino-crea-posters-20190610200135-nt.html
Citació recomanada
SAN CORNELIO, Gemma. Cinefília, nostàlgia i exercicis d’estil en el pòster cinematogràfic. COMeIN [en línia], febrer 2020, no. 96. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n96.2012
