La pandèmia per la COVID-19, a més de l’emergència sanitària ocasionada, ha tingut efectes en diferents sectors. Els mitjans de comunicació també s’han vist afectats tant per l’increment de la demanda informativa com per l’impacte en un model de negoci afectat pel descens de la inversió publicitària. Un moment que a més era clau pel canvi d’estratègia en el qual alguns d’aquests mitjans es trobaven immersos, en un procés de transformació cap al pagament per continguts en la seva edició digital.
La ràpida expansió del coronavirus i els seus efectes en la salut van generar una situació d’emergència que portaria a decretar l’estat d’alarma i el confinament de la població a Espanya. Una realitat que porta al fet que la ciutadania demanen un volum més gran d’informació i que aquesta estigui contrastada i actualitzada. A la presentació dels resultats de l’enquesta «El consum d’informació durant el confinament pel coronavirus: mitjans, desinformació i memes», de Digilab, s’apuntava que aquest increment d’interès es traduïa en el fet que fins al 78% reconeixia informar-se més. Aquest augment de consum de notícies també s’ha vist reflectit en altres estudis, com el que ha desenvolupat Reuters Institute, Science, Oxford Internet Institute i Oxford Martin School, «Navegando la “infodemia”: así consume y califica las noticias y la información sobre el coronavirus la gente en seis países», entre els quals s’inclou Espanya. No obstant aquest increment, s’aprecia una diferenciació clara per mitjans i destaquen com a canal d’accés la televisió i les plataformes digitals.
En un context de confinament, en què la ciutadania es manté aïllada a casa i amb prou feines surt al carrer, és lògic pensar que l’accés a mitjans impresos resulta més limitat. La primera onada de l’«Estudi general de mitjans de 2020» recull el descens constant experimentat pels diaris en paper en els últims anys. Cal assenyalar que el treball de camp d’aquest informe finalitza coincidint just amb l’inici de l’estat d’alarma (de manera que les respostes no recullen aquest impacte) i que la segona onada de l’estudi ha quedat suspesa. En paral·lel l’AIMC s’ha centrat a publicar un «Cuaderno de Bitácora» des de la setmana quarta de confinament, amb el qual ofereix setmanalment la relació dels usuaris amb els mitjans i en què destaca el protagonisme no només de la informació sinó també dels continguts lúdics i d’entreteniment i l’increment de serveis d’OTT (de lliure transmissió via internet). Per la seva banda l’OJD ha anat publicant dades de la difusió dels llocs auditats en el període de confinament per veure les variacions registrades. Els gràfics oferts permeten observar l’increment de pàgines vistes coincidint amb l’inici de les primeres informacions respecte al confinament i com evoluciona aquest pic, que s’ha vist seguit pel descens més pronunciat de les últimes setmanes.
Des del punt de vista del model de negoci, un consum informatiu més alt es podria interpretar de manera positiva. No obstant això, l’impacte que la COVID-19 ha tingut en l’economia també ha afectat els mitjans de diferents maneres. D’una banda, marques i anunciants han disminuït dràsticament la inversió publicitària. Així, al Flash mensual de inversión en medios digitales (mayo 2020), estudi que ha anat oferint periòdicament IAB Spain juntament amb PwC durant aquest període de pandèmia, es pot observar aquesta evolució negativa en els mesos de març i abril. Tot i que al maig sembla que es comença a apuntar una certa recuperació, els percentatges encara sumen un 34,5% menys que les xifres registrades al febrer. Aquesta reducció dels ingressos lògicament ha tingut efectes en els mitjans. Grups mediàtics i empreses de comunicació s’han vist en la necessitat de dur a terme ERTO en un moment en què, tot i la reducció de les plantilles, s’observa aquesta demanda més alta de continguts i informació. A aquesta situació s’hi suma el fet que el sector encara està incorporant ajustos i mesures per pal·liar els efectes d’uns anys durs marcats pel descens del paper però també per la manca d’un model clar en l’entorn digital. I és que, en un context en què els usuaris poden accedir a continguts gratuïts, implantar sistemes de pagament i subscripció per consultar la informació xoca amb aquests hàbits de consum més estesos. Malgrat això, segons el DigitalNewsReport.es 2020 les dades de l’any passat, amb un lleuger increment respecte a l’any anterior, situen en un 12% el percentatge d’enquestats que van pagar per accedir a notícies.
En aquests mesos són diversos els mitjans que han anat experimentant amb diferents fórmules per atreure la subscripció de nous usuaris, des d’un accés gratuït fins a ofertes inicials per poder mostrar, així, la qualitat i diferenciació d’aquest servei més restringit. Entre les principals capçaleres generalistes, El Mundo, alçaria el mur de pagament en la seva edició digital ja el 2019. Per la seva banda, El País ho havia previst per al mes de març d’aquest 2020, però la situació els va portar a ajornar la implantació d’aquest model al mes de maig prioritzant la necessitat de seguir servint informació als usuaris en un moment de crisi sanitària.
En aquest context complex no es pot oblidar la competència que representen les mateixes xarxes socials no només per captar l’atenció del públic sinó també com a via d’accés a les notícies. Així mateix s’han de tenir en compte els efectes que les campanyes de desinformació i les fake news tenen en la confiança dels usuaris. Un entorn complicat en què trobar una fórmula o model de negoci que permeti proporcionar una estabilitat als mitjans de comunicació informatius resulta clau per poder garantir un producte periodístic de qualitat.
Citació recomanada
MARTÍNEZ, Silvia. L’impacte de la pandèmia en el model de negoci dels mitjans de comunicació. COMeIN [en línia], octubre 2020, no. 102. ISSN: 1696-3296. https://doi.org/10.7238/c.n103.2067
