O el que és el mateix, igualtat i solidaritat en un context comunicatiu que ofereix possibilitats per a la reivindicació i l’activisme en contra del sistema patriarcal. Oportunitats sí, però també un entorn en què es difonen discursos d’odi i es reacciona contra les persones que aprofiten els nous canals per visibilitzar, sensibilitzar i denunciar la violència i la desigualtat per qüestions de gènere. Sense obviar la presència i incidència d’aquests atacs, ens centrem en aquestes línies a reconèixer l’ús de plataformes de comunicació digital per donar veu a nous actors i fer arribar el missatge a més col·lectius i públics.
El moviment feminista ha adquirit un protagonisme més gran en els últims anys. Això és visible, entre d’altres, en la dimensió de les mobilitzacions convocades, per exemple, amb motiu del Dia Internacional de la Dona o 8M. Les plataformes de comunicació digital han servit tant per narrar l’evolució activista com per coordinar i ser germen de noves actuacions de protesta i reivindicació. Moviments com #Metoo, #Cuéntalo #YesAllWomen, entre d’altres, que han arribat fins i tot a fer-se virals, han atorgat visibilitat a missatges expositius de denúncia i solidaritat i han incidit, així, en els temes de reflexió i debat públic.
Un estudi publicat fa només uns mesos per Ideograma amb el títol La comunicación del movimiento feminista en el Estado español subratllava que “las redes sociales son uno de los elementos distintivos de la cuarta oleada feminista” (2019: 27). En afavorir-se per l’eliminació de barreres geogràfiques per a la distribució del missatge així com per la seva immediatesa, els social media permeten que aquestes mobilitzacions puguin adquirir una dimensió internacional actuant en els diferents països simultàniament.
La popularitat de les xarxes socials i el seu ús en la vida quotidiana fan que sigui un vehicle clau que, emprat des de la perspectiva de la comunicació estratègica, es pot convertir en un aliat per a la lluita feminista. Especialment interessants poden resultar les xarxes per aproximar el moviment a nous col·lectius i públics, entre els quals el que està format pel segment de la població jove. En aquest sentit cal destacar que, segons dades del Barómetro Juventud y Género 2019, que edita el Centro Reina Sofía sobre Adolescencia y Juventud i la FAD, poc més del 37% dels nois joves afirma que és feminista.
En aquest context s’entén que, per exemple, des del Govern Balear s’hagi llançat recentment una campanya de sensibilització contra la violència de gènere adreçada als adolescents. Entre les accions s’inclou un vídeo, #EstimaBé, que es val d’un estil i un llenguatge inspirats en l’ús d’una xarxa popular entre els i les més joves com TiKToK perquè sigui molt més efectiva i entenedora per al seu públic objectiu.
I si aprenem a estimar bé? ��#EstimaBé@presidenciaGOIB, @ib_dona pic.twitter.com/KTKm5K6jVT
— Govern Illes Balears (@goib) October 1, 2019
Però les plataformes i els recursos de comunicació digital no han servit només per a la sensibilització sinó també per denunciar i compartir experiències de les més joves. Un exemple d’això seria la campanya de 2018 Free to Be, iniciativa de Plan International, en la qual, a través d’una eina de crowdsourcing que permetia la geolocalització, van configurar l’anomenat mapa de l’assetjament en cinc ciutats del món gràcies a la participació de dones joves.
Juntament amb la reivindicació i denúncia també s’observa la presència d’una solidaritat d’aquells que volen generar canvis en la societat per a benefici de totes i en pro de la igualtat. Així, no sorprèn, tampoc, la popularització que darrerament ha adquirit el terme sororitat. El seu ús va portar al fet que s’inclogués el terme en l’actualització del diccionari de la RAE de finals del 2018. Entre les seves accepcions destaca que incorpori que la seva finalitat sigui la de l’apoderament de les dones. Aquest apoderament inclou el reconeixement i aquest s’ha anat aconseguint a les xarxes socials amb diferents accions, entre elles les mateixes cadenes de missatges que porten a destacar dones professionals. Un reconeixement i un enfortiment de la seva presència que resulten necessaris en tots els àmbits, també en el sector de la comunicació i la informació.
Citació recomanada
MARTÍNEZ MARTÍNEZ, Silvia. Feminisme i sororitat en la comunicació digital. COMeIN [en línea], octubre 2019, no. 92. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n92.1967
