Les set rebel·lions de Gianni Rodari

Passa que els que ens dediquem a la literatura infantil i juvenil som vistos com una espècie inferior en procés de créixer. Com si aquest noble ofici de dedicar-se a éssers amb escassos drets fos un acte vergonyant. Qui sap si, pel fet de ser considerat «només per a nens», Rodari confessava en els últims anys de la seva vida que volia escriure poesia per a adults, cosa que no va arribar mai, en morir als seixanta anys a Roma. Només deu anys abans guanyava el Hans Christian Andersen de literatura, considerat el Nobel de la literatura infantil.

 

Però qui va ser l’escriptor, pedagog i revolucionari de les lletres perquè només ara, en les humils celebracions del seu centenari, hagi estat traduït a l’anglès malgrat best-sellers tan portentosos com ara Contes per telèfon, El pastís caigut del cel, El llibre dels errors, El llibre dels perquès, La góndola fantasma o Tirallongues del cel i de la terra?

 

Els ineptes editors anglesos i americans es van saltar tres generacions de lectors només per un fet: Gianni Rodari es va inscriure en el partit comunista italià el juliol de 1943, poc després de l’afusellament del Duce i de la mort del seu germà Cesare en un camp de concentració.

 

Com a estudiós i expert de la seva obra, puc definir com a set les rebel·lions i aportacions rodarianes.

 

1. El noi que llegia filosofia

Tenia setze anys i ja llegia Kant, Schopenhauer, Nietzsche… però també els surrealistes francesos, història de l’art, poesia italiana (Montale, Saba, Ungaretti, Gatto, Quasimodo), Lenin i Trotski per enfrontar-se a un món fosc, el de la Itàlia feixista (1922-1943), que l’obliga a afiliar-se al partit per trobar feina de mestre. Els seus primers versos neixen als sis anys i als setze escriu set relats, publicats posteriorment.

 

2. De l’ésser social a l’escriptura fundacional

Com a mestre descobreix que els llibres de lectura obligatòria als anys quaranta són històries morals, vides de sants, lectures exigides pel Fascio. Quan l’any 1947 entra com a periodista a La Unitá, rep cartes de lectors que li demanen que escrigui contes «al pare, que és revisor del tramvia», «al fill, que està tot el dia en un soterrani sense llum». Cada diumenge publicarà tirallongues, cançons, versos, contes per als més petits, amb els quals capgira els contes tradicionals. Ja no són reis, ni ogres, ni fades els que poblen la imaginació infantil i sí escura-xemeneies, afiladors, conductors de grua, drapaires, modistes, periodistes i guàrdies urbans…

 

«Qui és més fort que el guàrdia urbà?

Atura el tramvia amb una mà.»

 

Quan l’any 1950 arriba a la redacció d’Il Pioniere dei Ragazz i a Roma, la directora, Dina Rinaldi, li demana que reculli els seus textos de La Unitá per al seu primer llibre de Tirallongues , al qual seguirà Les aventures d’en Cebeta, una història de dictadures entre llegums i verdures que escriu en un sol mes i que arriba als cent cinquanta mil exemplars venuts en la primera edició a Rússia. Ja s’ha llançat la pedra a l’estany: les ones el portaran el 1972 a la Gramàtica de la fantasia, text fundacional per a mestres i pares sobre l’art de construir històries.

 

3. El comunista espiritual

A Rodari i als seus amics se’ls coneixia com «els comunistes de la sagristia». Parteixen d’una interpretació particular de l’Evangeli, no tant d’una interpretació clàssica: els entusiasma el moment en què Jesús abandona casa seva amb dotze anys; la seva mare el troba discutint amb els metges, que el tracten amb summa vanitat, argüint que com pretén el nen ser tan savi com ells i desafiar el poder. A Rodari li agrada aquest Crist revolucionari i profundament social.

 

4. O el mestre és un mag o la classe serà un mal tràngol

Aquesta és la gran revolució rodariana que va començar aviat i va acabar massa aviat amb el fracàs actual d’un sistema educatiu basat en la memorització. Rodari demana al mestre que no sigui un repartidor d’informació sinó un mag, un animador a la creativitat, un fabricant de joguines que contribueix a la formació del nen i prepara les seves capacitats molt lluny de la inútil memorització de temes. El recentment desaparegut Ken Robinson farà créixer les seves tesis a Escoles creatives . Rodari crida: «La imaginació ha de tenir un lloc en l’educació. Cal confiar en la creativitat infantil». I impulsa el fet que la creativitat no se circumscriu només a les arts plàstiques, sinó també a la política, l’economia, la societat…

 

5. Si ets desobedient obriràs el teu cos i ment

Contra un món en peu de guerra s’erigeix com a antibel·licista i en contes com «El tambor màgic» un soldat fa ballar, amb el redoblament del tambor, reis i emperadors. La imaginació per denunciar febleses del sistema, contra el sistema educatiu que grinyola, contra la literatura endurida lluny de la imaginació, contra el paper tradicional del mestre i de l’escola. Contra els conceptes tradicionals d’educació: si el mestre vol saber com escriu unes paraules concretes, que no caigui en el dictat i sí en la redacció lliure a partir d’aquestes paraules. La gènesi de la tècnica del binomi fantàstic…

 

Escriu: «L’educació en la democràcia és també educació a la desobediència, desobediència als errors, al mal, a allò erroni que hi ha a la vida». Practica la desobediència amb la seva filla, Paola: experimenta amb ella, l’ensenya a desobeir perquè sigui capaç de defensar els seus drets com a persona i com a ciutadana de ple dret. Els principis de l’apoderament femení en els primerencs cinquanta.

 

6. La ‘Gramàtica de la fantasia’ o l’art de construir històries

És el primer llibre que sistematitza els procediments creatius –i inclou més de vint tècniques creatives– que el situaran a l’altura de Howard Gardner i Mihalyi Csikszentmihalyi. I el seu vell Quadern de fantasia, d’apunts presos a classe, l’haurien situat com el pioner en el món de la creativitat si l’hagués publicat en dates anteriors. De la seva lectura dels surrealistes francesos, d’André Breton i el duel de paraules neix el binomi fantàstic o com unir dues paraules allunyades en significació per construir una història. Neix el «què passaria si?», el joc dels prefixos o com capgirar els contes tradicionals amb una Caputxeta Verda que es troba una girafa al bosc…

 

7. Maneres d’ensenyar a odiar la lectura

Rodari escriu el seu decàleg de com s’allunya els nens de la lectura:

1. Presentar el llibre com a alternativa a la televisió.

I qui diu televisió diu ordinador. No hi ha res de més desastrós que cridar-li allò d’«hauries d’estar llegint».

2. Considerar que els nens tenen massa distraccions.

Però la veritat és que les distraccions mòbils no existien fa cinquanta anys i que el que passa en una pantalla difícilment passarà en un llibre.

3. Dir als nens d’avui que els nens d’abans llegien més.

Les xarxes socials i les apps han convertit als nens en devoradors de textos. No s’ha llegit mai tant com ara, però mai tan malament.

4. Culpar els nens si no els agrada llegir.

Existeix un llibre per a cada lector. Només cal motivar-lo perquè el busqui i trobar-lo.

5. Transformar el llibre en un objecte de tortura.

O com obligar els nois de catorze anys a llegir el mateix curs escolar La Regenta, de Clarín, i el Quixot, de Cervantes, pot arruïnar la vida futura al lector.

6. Negar-se a llegir als nens. Sense paraules.

7. No oferir-los prou varietat de lectures.

Les biblioteques, els clubs de lectura, les associacions culturals, les editorials, les pàgines de recomanacions creixen sense parar. Hi ha tanta varietat, avui, que la dificultat raurà a trobar el llibre més adient.

8. Obligar-los a llegir.

La lectura ha de ser un plaer. Cada alumne haurà de trobar el gènere narratiu en el qual se senti més bé. Un llibre ha de ser un moment de comunicació entre pares i fills.

 

Si Rodari es despertés avui treballaria amb Pixar: Toy story 4 sembla una pel·lícula treta del barret del mag italià. O, possiblement, tornaria a la tomba atònit que la seva pedagogia hagués servit de tan poc. Almenys ens queda la seva obra, un viatge lluminós a la fantasia, necessària en un món cada dia més fosc.

 

«Quines paraules tan belles es podrien escriure

amb un raig d’estrella...!»

(Tirallongues del cel i de la terra)

 

Per saber-ne més:

Sobre les tècniques rodarianes, a https://genius.diba.cat/es/rodari/tecniques-creativitat

Sobre la vida i obra de Gianni Rodari, al Canal Creativitat 3.5 de Jordi Folck i al blog de literatura i creativitat jordifolck.xyz

 

Citació recomanada

FOLCK, Jordi. Les set rebel·lions de Gianni Rodari. COMeIN [en línia], novembre 2020, no. 104. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n104.2077