Per als que escrivim sobre comunitats de pràctica o aprenentatge, treball col·laboratiu i, en general, tot el que comporti cert intercanvi d’experiències, informació i coneixement, citar el geògraf i naturalista Piotr Kropotkin (1902) és obligatori. Perquè, al cap i a la fi, el que mou a la cooperació i la solidaritat és un principi innat en l’home basat en l’ajuda mútua.
Coincidint amb el desè aniversari d’aquesta estimada revista que acull amb resignació i afecte les meves precàries reflexions i tímids desvaris, ha arribat a les meves xarxes socials (que em coneixen bé) un parell d’entrevistes al científic i assagista francès Pablo Servigne. El titular de la primera és el següent: «L’única manera de sobreviure aquest segle serà l’ajuda mútua». Per descomptat, Kropotkin, sempre Kropotkin.
Kropotkin (1842-1921) va ser geògraf i naturalista, a més de pensador polític rus. Gran defensor d’una societat comunista descentralitzada i basada en associacions voluntàries de comunitats autònomes i empreses dirigides per treballadors. En la seva faceta de naturalista, va plantejar la importància de la cooperació com a factor clau en l’evolució. El seu treball més famós, L’ajuda mútua (1902), escrit a partir de les seves experiències en les expedicions científiques durant la seva estada a Sibèria entre 1862 i 1867, critica les idees del darwinisme social que basen la selecció natural en la lluita entre individus. Kropotkin, per refutar la lluita per la vida com a eix central en l’evolució, observa que les espècies, en aquesta part d’Àsia septentrional, lluny de mantenir una lluita aferrissada per sobreviure, mostren una conducta altruista que ell definiria com a «suport mutu». D’aquesta manera, per a ell l’altruisme entre les espècies és el que els proporcionarà l’èxit en la lluita per l’existència.
Des de l’article «Compartir per sortir de la crisi» (Sanz-Martos, 2011) fins a l’article sobre «La ‘biblioteca’ de les coses» (Sanz-Martos, 2021), passant per «La comunitat del balcó» (Sanz-Martos, 2020), el senyor Kropotkin sempre hi ha estat. Recordant-nos que no hi ha cap crisi impossible de superar, ni la de l’any 2008 ni la de la COVID-19, mentre seguim sent fidels a la nostra condició humana.
La crisi financera de 2008 va portar l’eclosió de la sharing economy i del cohousing. La pandèmia està consolidant aquests fenòmens cooperatius, de bracet amb la sostenibilitat. La contrarellotge de la lluita per evitar o com a mínim retardar el temut canvi climàtic ho condiciona tot a qualsevol escala.
No sabem com serà la vida humana després de la desaparició dels casquets polars, l’esgotament de les matèries primeres energètiques, l’escassetat d’aigua dolça, d’aliments, de sòl fèrtil i d’aire net per culpa de la contaminació, la multiplicació d’epidèmies i de fenòmens meteorològics extrems, les migracions massives... Potser el marc cultural dominant (el neoliberalisme) ens fa pensar que serà una competició a mort a l’estil Mad Max. Malgrat això, la història natural i la ciència ens indiquen el contrari: la llei del més fort sol quedar suspesa en períodes de crisi per donar pas al suport mutu, tal com va assenyalar Piotr Kropotkin, per assegurar la supervivència de l’espècie, comenta Pau Servigne a l’entrevista concedida a La Marea.
Segons l’autor de Colapsología, entrevistat a El País el 3 de maig, el 2030 el món haurà canviat totalment: «Tinc la sensació que abans d’aquest any hi haurà un enfonsament social», i hi inclou el preocupant rebrot del feixisme en diversos punts de la planeta. Però «en les pitjors crisis sempre ha tornat a sorgir una solidaritat. La naturalesa humana no és la maldat. El problema és que ens regeixen institucions antisocials que pregonen l’agressió i desmantellen les cures», afegeix. I conclou així: «L’única manera de sobreviure aquest segle serà l’ajuda mútua. És més, els que no ajudin els altres seran els primers a morir».
No és moment de discursos apocalíptics... Tots experimentem la fatiga pandèmica i estem àvids d’esperança i bones notícies. Sigui el que sigui que ens depari el futur, estem a punt. La condició humana sempre sortirà al rescat de l’espècie. Així ho hem demostrat en les greus situacions recents que, malauradament, s’han produït d’ençà que va néixer aquesta revista.
Una dècada recorrent a Kropotkin per sortir de les crisis. Evidenciant que les solucions estan basades en el suport mutu. No queda marge per a la preocupació ni molt menys per a la por sabent que potser d’aquí a deu anys l’haurem de tornar a citar.
Per saber-ne més:
KROPOTKIN, Piotr (1902). Mutual aid: A factor of evolution. Londres: Editorial Heinemann. [Versió catalana recent: KROPOTKIN, P. El suport mutu. Un factor d’evolució. Barcelona: Virus, 2021.]
Citació recomanada
SANZ, Sandra. «Deu anys citant Kropotkin». COMeIN [en línia], juny 2021, no. 111. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n111.2141
Professora d'Informació i Documentació de la UOC