Des de la còmoda bombolla en què ens instal·len les societats liberals modernes més abastades, l'amenaça del canvi climàtic va sonar, durant molt temps, com un mantra suau, gairebé imperceptible. Avui és com un crit que intenta fer-nos despertar del malson de la nostra imminent autodestrucció. Però fer revertir el canvi climàtic no és una tasca fàcil. Requereix un canvi dràstic d'hàbits i estils de vida, així com la capacitat de comunicar i fer visible l'impacte que aquests mateixos hàbits tenen sobre el nostre planeta.
Ajudar a explicar millor el canvi climàtic és justament la finalitat de l’Uncertainty handbook, llibre publicat per la Universitat de Bristol que recull consells d’experts sobre com es pot comunicar el seu impacte manera més eficaç. Explicar amb imatges i històries (en lloc de taules i gràfics numèrics), generar converses entorn de la degradació ambiental en les seves múltiples facetes i enfocar-se en la dimensió humana i situada de les seves conseqüències són alguns dels consells que recull aquest llibre.
D’altra banda, les iniciatives que ens mostren com es poden posar aquests consells en pràctica, amb sensibilitat i compromís, són, afortunadament, cada cop més nombroses. En efecte, cada vegada són més les veus que defensen que la comunicació, l’art i la creativitat podrien ser tan importants per a la implicació social contra el canvi climàtic com poden ser-ho la tecnologia o la política. Entre altres coses perquè la comunicació, igual que l’art i la creativitat, tenen el poder d’ajudar-nos a veure i a sentir coses que, com passa amb els processos de destrucció progressiva del planeta, no sempre són visibles o ens toquen de prop. Vegem-ne alguns exemples.
Climate Wisconsin, stories from a state of change és un interessant projecte audiovisual que fa visibles les experiències de persones afectades per desastres i crisis ambientals als Estats Units. Relats en primera persona, explicats des del terreny, que mostren la cara més descarnada d’això que Rob Nixon, professor i investigador de la Princeton University, va anomenar «violència lenta», referint-se als processos i accions destructives que ocorren gradualment, gairebé sense que ens n’adonem.
Un altre exemple destacable és el treball de la comunitat online Do the Green Thing, que recorre a la creativitat amb un toc d’humor per canviar el món. Al seu web es poden trobar i descarregar gratuïtament pòsters creats per artistes i dissenyadors de tot el món, a més d’interessants articles d’opinió sobre com ens podem implicar en la construcció d’un món més sostenible. (Són especialment recomanables «Why Santa must die», «Why your dog can –and should– go vegan» o «Man-made disaster: How patriarchy is ruining the planet».)
O encara el treball de Quo Artis, organització internacional sense finalitat de lucre dedicada a promoure el diàleg entre les arts, la ciència i la tecnologia per a la millora social. Entre els molts projectes que impulsa hi ha Glaciator, que és una instal·lació a l’Antàrtida creada per l’artista Joaquín Forca, composta per robots solars que compacten i cristal·litzen la neu i la converteixen en gel per fer revertir el procés de fosa de les glaceres.
Projectes com aquests ̶̶ entre molts d’altres ̶ ens mostren el potencial de l’art, la creativitat i la comunicació per generar un coneixement real i sensible sobre el que ens està passant, i ens ajuden a visualitzar les conseqüències de les nostres maneres d’habitar el món. És urgent parar-hi esment i actuar en conseqüència.
Citació recomanada:
CREUS, Amalia. Creativitat per a un món millor. COMeIN [en línia], desembre 2019, no. 94. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n94.1986
