Durant molts anys ens hem acostumat a entendre i explicar el canvi climàtic com tot allò que passa al nostre planeta: escalfament global, inundacions, incendis, desforestació, pluja nuclear, extincions, desaparició accelerada de la biodiversitat... Amb el temps i la contínua degeneració dels ecosistemes terrestres, hem començat també a conèixer la seva dimensió experiencial: guerres, migracions forçades, pobresa, col·lapse del sistema alimentari... Finalment, a cop de pandèmia, vam comprendre que les conseqüències del canvi climàtic no ocorren només en països distants, a les tortugues i als ossos polars. Ens afecten a tots, són terribles i ens estan matant.
I, encara que res d’això suposa una novetat, per què continua persistint aquesta imperiosa desconnexió entre coneixement i acció, entre el que sabem i el que som capaços de fer per canviar la realitat?
La resposta a aquesta pregunta no és gens senzilla, ni tampoc ho és la problemàtica que implica. Actuar contra el canvi climàtic requereix segurament una reinvenció radical i col·lectiva del món tal com el coneixem. No obstant això, als que hem tingut la sort de néixer i créixer lluny de la guerra i la pobresa el canvi radical ens costa. Fins i tot ens resulta difícil imaginar-nos -a nosaltres, als nostres fills, als nostres nets- en alguns dels escenaris que dibuixen informes recents sobre l’impacte (per a alguns ja inevitable) que l’escalfament global tindrà sobre les nostres vides d’aquí a poc més de trenta anys. Ciutats submergides sota la mar, poblacions senceres desplaçades, noves epidèmies, guerres per reserves d’aigua, escassetat d’aliments... Ens ho diu la ciència, ens ho mostren les dades, però encara així, embardissats en l’exuberant i seductor capitalisme occidental, tot això ens continua sonant com una música de fons, abstracta, distant, per a molts fins i tot inversemblant.
I és que, encara que la crisi climàtica apareix cada vegada amb més freqüència en els primers llocs de les enquestes sobre els temes que més preocupen les persones, per a una parcel·la significativa de la població mundial continua sent una abstracció, les conseqüències de la qual estan a dècades de distància. Per això, aconseguir que la nostra manera d’entendre el canvi climàtic passi a tenir un impacte en la configuració de les nostres pràctiques socials quotidianes és un dels desafiaments més urgents i complexos als quals ens enfrontem com a societat. Però com ho podem aconseguir?
Alguns experts suggereixen que un dels molts camps des del qual es pot afrontar la batalla contra el canvi climàtic és el terreny narratiu. En efecte, un creixent cos de recerca suggereix que en lloc de bombardejar les persones amb piles d’evidències –segurament necessàries per situar la realitat, però poc efectives per impulsar-nos a l’acció– una comunicació efectiva del canvi climàtic inclou explicar més i millors històries: narracions que connectin el que passa a l’ecosistema terrestre amb la nostra experiència viscuda, relats que ens ajudin a vincular la degradació del planeta amb la degradació dels nostres sistemes de vida, l’extinció d’espècies amb l’extinció de les nostres pròpies possibilitats de futur.
L’art, la literatura, el disseny, la comunicació, la fotografia, el cinema, la creativitat en general, són, per això, camps de batalla que obren múltiples i esperançadores possibilitats. Ens permeten situar la nostra acció i el nostre pensament sobre el canvi climàtic més enllà del debat científic, i entendre-ho com això que els sociòlegs anomenen un “fet social”; maneres d’actuar, de sentir i de pensar que s’emmarquen en la cultura i determinen les nostres pràctiques, com a individus i com a societat.
El canvi climàtic és segurament un desafiament científic, però també un repte cultural, social i humanitari de dimensions planetàries. I el llenguatge creatiu és avui més necessari que mai per ajudar-nos a comunicar, en el pla emocional i a escala humana, la urgència d’aquest desafiament.
Citació recomanada
CREUS, Amalia. Crear possibilitats: relats per a un nou món. COMeIN [en línia], setembre 2020, no. 102. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n102.2064
