El proppassat agost ens va deixar una de les figures que més ha fet per integrar la creativitat en tot allò que envolta la nostra vida quotidiana, en especial en els espais relacionats amb el món de l’aprenentatge. Des d’aquestes pàgines no podíem deixar passar l’oportunitat de fer-li un petit homenatge. Sir Ken Robinson, autor i gran comunicador anglès establert a Califòrnia, ha estat un dels investigadors més influents en l’educació d’ençà que va començar el segle XXI.
Molts el vam descobrir amb la seva xerrada TED del 2006, sobre la manera com les escoles maten la creativitat. Amb més de 67 milions de visualitzacions, aquells 19 minuts han esdevingut uns dels més reeixits de la plataforma. Robinson, però, llavors ja presentava una llarga trajectòria en què havia intentat millorar el sistema educatiu. A finals dels anys noranta va assessorar el govern del llavors primer ministre Tony Blair, amb una investigació sobre com es pot millorar l’educació que va resumir a l’informe All our futures: Creativity, culture and education. Robinson recomanava establir noves prioritats dins el sistema educatiu anglès, fent més èmfasi en l’educació creativa i cultural i establint criteris diferents que permetessin adquirir els coneixements i habilitats però deixant més llibertat per poder innovar i experimentar. Per sobre de tot, volia potenciar el talent personal de cada infant.
Robinson va aconseguir una plaça de professor a la Universitat de Warwick (1989-2001), de la qual esdevingué professor emèrit. Les seves aportacions en l’àmbit educatiu van propiciar que la reina d’Anglaterra, Isabel II, el nomenés sir el 2003, a més de rebre infinitat de premis i distincions internacionals. Posteriorment, es va convertir en l’assessor principal del J. Paul Getty Trust a Los Angeles, la institució filantròpica artística més acabalada del món, dotada amb uns 4.500 milions de dòlars.
Per possibles males interpretacions de la seva obra, Robinson sovint havia d’aclarir, en alguna entrevista, que les seves idees no eren contràries a un sistema educatiu reglat. De fet, ell també havia seguit uns programes establerts dins d’aquesta doctrina, però creia que calia millorar-la de dalt a baix, canviant les prioritats i equilibrant en grau d’importància les assignatures tradicionalment considerades bàsiques, com podrien ser les matemàtiques, amb aquelles de més artístiques, com la dansa, que havien quedat relegades a un segon terme.
Les seves idees han quedat recollides en diferents publicacions, de les quals destaquen The element: How finding your passion changes everything (2009), Finding your element: How to discover your talents and passions and transform your life, amb Lou Aronica (2013), i Creative schools: The grassroots revolution that’s transforming education (2015), entre d’altres.
De la seva obra n’han sortit incomptables frases inspiradores, que guien alguns dels millors educadors d’avui dia. D’aquestes, en destaquem les següents:
«La creativitat posa en marxa la vostra imaginació i produeix els resultats més extraordinaris de la cultura humana.»
«Estar equivocat no és el mateix que ser creatiu, però, si no esteu preparats per equivocar-vos, no podeu crear res d’original.»
«Fem un ús molt pobre dels nostres talents. Molta gent es passa tota la vida sense saber quins són els seus talents. O, fins i tot, si en tenen cap. He conegut tota mena de gent que no creu que sigui bona en res.»
«He conegut molts tipus de gent que no gaudeixen amb el que fan. Simplement passen la vida envellint. No treuen cap gran plaer d'allò que fan. Ho suporten, en lloc de gaudir-ne. I només esperen el cap de setmana. Però també he conegut gent a qui li encanta el que fa i no pot imaginar-se fent una altra cosa.»
Més enllà de les seves aportacions sobre com cal millorar la nostra creativitat, l’obra de Robinson ens mostra com es pot potenciar la diversitat de les persones i com es poden apreciar els trets individuals de cadascú, tan valuosos. Penso que el gran ensenyament que en podem treure té el centre en la resiliència i a aprendre a perdre la por al fracàs. La seva història personal en seria el millor exemple. De petit va passar vuit mesos a l’hospital després que li diagnostiquessin poliomielitis als quatre anys, que el deixà amb una coixesa que el va acompanyar la resta de la seva vida. Després d’estudiar en una escola especial per a nens amb discapacitat fins als onze anys, va assistir al Bretton Hall College, fundat per l’educador Alec Clegg, especialitzat en arts. Aquesta experiència va influir sobre Robinson de tal manera que el va dur a fer un doctorat en Teatre i Educació a la Universitat de Londres i a dedicar, per sempre més, la seva vida a l’educació vinculada a la creativitat i la cultura artística.
Citació recomanada
MONTAÑA, Mireia. Homenatge a Ken Robinson: creativitat per valorar la diversitat i créixer en resiliència. COMeIN [en línia], setembre 2020, no. 102. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n102.2062
