En aquest article intentaré ordenar les meves impressions, fruit d’una sèrie de converses reveladores i un recent reportatge televisiu que coincideixen a posar el focus en cap a on va això que anomenem televisió. El reportatge era concretament un Lo de Évole que el periodista català va dedicar a una figura clau per entendre el moment en què ens trobem en l’àmbit de la comunicació: Ibai Llanos.
L’entrevista amb aquest jove basc de 26 anys (li doblo l’edat), que viu de lloguer a la luxosa casa en la qual va residir l’exjugador de Barça Samuel Eto’o, es va emetre a principis de març de 2021, entre la de José María Aznar i la de Fernando Simón. Les xifres d’audiència, per sobre dels dos milions d’espectadors i un 12,5% de share, van ser notables i bastant similars a la d’un expresident de govern i la de la cara visible d’una pandèmia. Parlo d’audiència en un sentit tradicional, en un sentit que Ibai consideraria probablement un vestigi del passat i –entre nosaltres– obsolet. L’entrevista és sens dubte interessant, centrada, això sí, en algunes preguntes comunes sobre ingressos i el fenomen individual, des de la perspectiva d’un personatge mediàtic que prové d’un context diferent. A mi personalment el que em va fascinar van ser els plans entre pregunta i pregunta, estampes quotidianes en un entorn estrany amb Ibai però també amb els seus col·laboradors (i una silenciosa treballadora de la llar), dos mons aparentment aliens, contradictoris, desconcertants de vegades, subratllats amb els coneguts compassos del Bolero de Ravel.
I qui és Ibai? Mmm, aquest és el tipus de pregunta que costa fer per no semblar desconnectat del món, però és la pregunta que em vaig haver de plantejar en un moment determinat. Se’m va aparèixer per primera vegada, si no recordo malament, fa una mica més d’un any a través d’un vídeo de YouTube que ens va posar la filla de la meva parella (quinze anys). No en vaig fer gaire cas... Uns mesos més tard la meva filla petita (tretze anys) em va ensenyar un vídeo d’Auronplay, un gameplay francament divertit al joc Among Us i en el qual participava Ibai. No tenia clar el que estava veient, però em va capturar aquesta energia i desvergonyiment espontani i divertit tan típicament youtubers, en un context diferent d’allò que coneixia.
Realment no vaig obrir els ulls fins a una conversa que vaig mantenir amb un jove col·laborador docent que vaig triar per a una assignatura pràctica del Grau en Comunicació de la UOC. Per a Andreu Fullana, que té més o menys la mateixa edat que Ibai, és tot molt clar: no ens trobem simplement davant de l’última celebritat de l’ streaming, canviant Youtube per Twitch, la plataforma audiovisual de moda centrada en els directes. Va més enllà, perquè aquests directes juguen fort amb els codis i les franquícies televisives. Un exemple molt popular van ser les seves campanades de Cap d’Any 2020, via Twitch, que van superar el seguiment de les de Cuatro. El llavors ministre de Sanitat del Govern d’Espanya va fer viral un tuit en el qual deia que havia entrat al 2021 amb Ibai. Aquest és el tipus de moments que fa que la vella guàrdia presti atenció, perquè s’expressa en un llenguatge que entenen. Un paio a Internet munta les seves pròpies campanades i supera un canal d’una cadena privada. I de cop i volta figures públiques en parlen. Això és alguna cosa.
I el 2021 ha estat un no parar. El febrer de 2021, Ibai va començar un experiment: el seu First Dates (Buscando el amor en Ibailand) en col·laboració amb la productora del format, tal com ell explica, «amb tota la seva realització, però a Twitch i amb la nostra gent». Al gener, Ibai s’estrenava com a comentarista de la Lliga de futbol espanyola a Movistar; però a l’abril és ja la Lliga que es desplaça a Twitch, de manera que Ibai retransmet un partit en el seu propi terreny, a Twitch, gratuïtament. El fet que sigui, a més, el derbi basc dona una idea de la seva capacitat d’elecció.
Les corporacions televisives i les empreses estan mirant. Saben que amb aquest tipus d’oportunitats poden arribar a un tipus de públic que ha abandonat la televisió convencional, però no poden fer-ho pel seu compte. I és aquí en què el paper de figures com Ibai són essencials, però no són només intermediaris per utilitzar. No es tracta només que Ibai tingui ganxo amb la seva audiència, o que faci servir una plataforma en expansió. Ibai ve dels videojocs, feia vídeos ja en els inicis de YouTube, s’ha foguejat durant anys com a narrador i presentador de la Lliga de Videojocs Professional, coneix molt bé el que implica l’streaming. I com a streamer (s’ha acabat la vinculació amb el nom d’una plataforma en concret) que és present dia a dia entén la relació amb els seus seguidors, sap que es juga cada dia la seva credibilitat a través de la interacció contínua i l’autenticitat. Tal com es comenta en l’entrevista amb Évole, una part important dels seus seguidors paguen una subscripció mensual per accedir a un contingut i contacte extra, i això es basa en la percepció de l’streamer com a algú proper, imperfecte (com ells, encara que també per això mateix és un model aspiracional), autèntic, atent i proper als seus seguidors, en què la barrera de la quotidianitat, el que és personal i el que és públic s’estreny. Res de semblant a la relació distant, despersonalitzada, condescendent i anònima de la televisió tradicional. Si Ibai no té problemes a manifestar ser reticent a patrocinar un determinat tipus d’empreses com els bancs –cosa que difícilment altres estrelles mediàtiques diran públicament– és perquè sap que mostrar-se com algú clar, directe i cruament honest és el que sosté la seva credibilitat davant d’un públic crític, altament connectat i que pot ser volàtil.
Contradictori tenint en compte que la Lliga està en mans del Banc Santander? És cert, però és el tipus de contradicció que un streamer pot assumir. Totes aquestes qüestions sobre la credibilitat, la interacció, la proximitat i la quotidianitat van sorgir també durant l’entrevista que vaig tenir l’oportunitat de fer a un altre youtuber molt actiu a Twitch, Outconsumer (Roc Massaguer), que tindreu disponible al nostre podcast Parenthesis. L’interessant és que ja no és l’streamer qui va cap a la televisió, sinó la televisió cap a l’streamer i aquest és un gir radical dels esdeveniments, perquè és la televisió que es mou, encara que amb cautela, a rebuf, a la recerca de l’audiència perduda, i probablement aquells de nosaltres que hem crescut amb la televisió començarem a valorar el plaer del directe, sense filtres, sense –tanta– falsa espontaneïtat, amb vídeo però també amb converses en directe. Una cosa que la televisió simplement va optar per no ser. El principi d’una bola de neu.
Per saber-ne més:
Lo de Évole - «Ibai Llanos»: https://www.atresplayer.com/lasexta/programas/lo-de-evole/temporada-2/ibai_604213527ed1a8e191e91c16/
«Ibai Llanos retransmitirá el primer partido de LaLiga que se podrá ver gratis por Twitch: Real Sociedad – Athletic»: https://www.businessinsider.es/ibai-llanos-retransmitira-primer-partido-laliga-twitch-842443
«El debut de Ibai Llanos como narrador de La liga no defrauda»: https://www.lavanguardia.com/television/20210125/6195662/debut-ibai-llanos-narrador-liga-futbol-movistar.html
«Ibai Llanos confirma una nueva edición de IbaiLand First Dates»: ttps://www.marca.com/videojuegos/lo-mas-gaming/2021/03/08/604652bfca474179598b45ef.html
Banda sonora:
Maurice Ravel: Bolero (1928).
K/DA (League of Legends): Pop Stars (2018).
Citació recomanada
ROIG, Antoni. Allò d’Ibai: Twitch i, de nou, el futur de la televisió. COMeIN [en línia], abril 2021, no. 109. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n109.2125
