No hi ha cap dubte que estem vivint una situació excepcional, d’emergència i incertesa. En aquests moments la nostra vida es veu alterada i ens veiem en la necessitat d’adaptar-nos, en molts sentits, a una realitat confusa i complicada. Els social media, ja de per si incorporats als nostres hàbits de comunicació habituals, s’han convertit en aquests dies de confinament en la nostra finestra, la nostra via de connexió amb el món sota un lema conjunt: #joemquedoacasa.
En tot just uns dies una etiqueta ha aconseguit unir el missatge de milers de persones, traspassant fins i tot fronteres. Fa només unes setmanes els nostres veïns italians empraven un hashtag, #iorestoacasa, perquè, impulsat entre d’altres per famosos, es promogués una actitud responsable dels ciutadans per prevenir, quedant-nos a casa, la propagació de la COVID-19. Una expressió de compromís i conscienciació que emprava les plataformes socials per difondre i arribar a un elevat nombre de persones. Els social media com a serveis de comunicació permeten la connexió entre multitud d’usuaris, però aquesta connexió s’amplifica amb el mateix significat que connota l’etiqueta: un vincle especial, reflex d’un comportament que pot tenir efectes molt significatius en la salut pròpia però també d’altres persones.
Aquest compromís inicial, convertit per reial decret en obligació en declarar-se en l’estat d’alarma a Espanya, no va impedir que l’etiqueta #joemquedoacasa continués sent el nexe d’unió i evidenciés la importància que en aquests dies havien de tenir els entorns social media. En un context de confinament es presenten, així, com una finestra de connexió amb el món, un lloc comú, un punt de trobada, que permet desenvolupar la nostra faceta social. Sense sortir i sabent que centenars, milers, milions de ciutadans es troben en la mateixa situació, el hashtag ha evolucionat d’aquest compromís inicial a vehicle per transmetre i rebre experiències personals en un context, a més, compartit. Així, l’expressió va donar pas a noves accions de solidaritat, a crides al reconeixement social dels que s’enfronten a la malaltia, a missatges de suport als que pateixen la pèrdua d’éssers estimats... Però també aquestes plataformes han estat vehicle de la manifestació de la por davant d’allò desconegut, de la incertesa pròpia d’una pandèmia d’aquestes dimensions, així com de la ràbia, la crítica i, fins i tot, la denúncia davant l’actuació de tercers.
Les plataformes socials han continuat exercint un paper molt important, més si és possible, com a espai per a l’entreteniment i la informació. En el primer dels casos no només mirant vídeos còmics (que han ajudat a alleujar la tensió) sinó també descobrint fórmules originals o explorant noves solucions per passar el temps en «companyia» (això sí, virtual), assistint a concerts, visites culturals o fins i tot espectacles de circ. Des del punt de vista informatiu, ens han aportat l’última hora, les últimes dades, conèixer de primera mà el punt de vista de malalts, metges i també experts. No podem oblidar la part negativa en l’ús d’aquestes plataformes, que, en part motivada pel mateix interès per la temàtica, ha contribuït a la difusió de notícies falses, l’impacte i perjudici de les quals és especialment significatiu en una situació i emergència com aquesta. Tampoc han faltat els que se n’han volgut aprofitar i han volgut aconseguir més visibilitat promocionant o creant contingut que es beneficiï d’aquesta onada d’usuaris.
Des de la perspectiva científica, aquest ús dels social media ens planteja línies per a l’estudi i l’anàlisi comunicativa de les interaccions que s’estan produint. En números enrere de la revista, la professora Sandra Sanz ens recordava que «el factor de cohesió» és un dels trets que defineixen una comunitat virtual. Aquestes circumstàncies excepcionals que estem vivint redimensionen aquest factor, tant pel fet d’estar compartint una situació vital comuna com pel fet que l’entorn virtual es torna un canal bàsic per relacionar-nos quan les interaccions cara a cara estan molt limitades. Els llaços de connexió entre els que eren pràcticament fins ara desconeguts es multipliquen en una situació en què, donat el component emocional del context que ens uneix, a més s’intensifiquen en generar-se més empatia i sensació de proximitat.
D’altra banda, la intel·ligència col·lectiva s’ha posat al servei dels usuaris també aconseguint una singular dimensió, ja que a través d’aquesta trobem solucions a les noves necessitats que se’ns estan presentant en aquests moments i que es converteixen fins i tot en bàsiques: des de mesures d’higiene fins a elaborar mascaretes casolanes, entretenir els nens i les nenes en aquests moments de confinament, fins i tot explicar-los de forma senzilla com es propaga el virus. Finalment, des de l’educació mediàtica, es posen a prova les habilitats dels usuaris en l’ús, aprofitament i reflexió crítica respecte a les dinàmiques de funcionament d’aquests espais de comunicació i les seves possibilitats.
Citació recomanada
MARTÍNEZ, Sílvia. #Joemquedoacasa o com els ‘social media’ ens connecten amb el món. COMeIN [en línia], abril 2020, no. 98. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n98.2027
