La comunicació és un coneixement antic i una ciència nova. La seva eclosió com a ciència a les universitats va estar acompanyada del desenvolupament dels mitjans de comunicació de masses a mitjan segle XX. Abans, la comunicació vivia al llatzeret de la retòrica. Durant un temps, va haver-hi debat entre els acadèmics sobre si la comunicació havia de ser realment un camp d’estudi.
El mateix que li havia succeït a la psicologia a la fi del segle XIX. Després, la psicologia va agafar vol i es va convertir en una panacea per als mals desconeguts. Quan s’esgotava el recorregut per descobrir les raons d’un problema personal, interpersonal i fins i tot social, sempre hi havia algú que exclamava: «Això és una cosa psicològica».
Tant va anar així, que la psicologia va prendre les regnes d’algunes anomalies del paradigma científic materialista. A quines anomalies em refereixo? A la telepatia, per exemple, o a la hipnosi… Alguns psicòlegs van estendre la mà per investigar aquestes anomalies des de la branca de la psicologia que van anomenar parapsicologia. Des d’aquest moment, qualsevol d’aquests fenòmens incomprensibles per al nostre paradigma es va acabar convertint en un fenomen parapsicològic, quelcom que tenia relació amb la psicologia però que no era psicologia de soca-rel.
Des d’aquest punt de vista, resulta coherent que els efectes que experimentaven les persones que participaven en esdeveniments telepàtics o en sessions d’hipnosi s’acabessin denominant percepcions extrasensorials. Els psicòlegs havien plantat la bandera de la «percepció», concepte clau del seu àmbit de coneixement.
Una nova forma de comunicació
Ara, alguns diem que aquest diagnòstic era equivocat. Que quan dues persones es comuniquen sense necessitat dels sentits físics no estan experimentant percepcions extrasensorials, sinó que estan posant en marxa un nou tipus de comunicació. Una comunicació en la qual no havíem reparat abans, però que és comunicació, la mirem com la mirem. Hi ha un emissor i un receptor, hi ha un missatge i hi ha una codificació d’aquest missatge. Queda per descobrir el canal: repte apassionant. Alguns també intuïm que el soroll generat pels estímuls sensorials afecta de tal manera aquesta comunicació que provoca una baixa fidelitat de transmissió, és a dir, que es perden molts missatges pel camí.
La ciència de la comunicació obre les seves portes per a incorporar les comunicacions sense mediació dels sentits físics.
Imatge de portada:
Silueta d’una dona la mà de la qual es recolza en una superfície translúcida. Font: Unsplash / Marvelous Raphael.
Citació recomanada
PASTOR, Lluís. «No són percepcions extrasensorials; són comunicacions». COMeIN [en línia], octubre 2026, no. 169. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n169.2664
