El passat 14 d’octubre vam presentar públicament la diagnosi del Laboratori de Narratives Transformadores per la Justícia Global, una iniciativa impulsada per la Universitat Oberta de Catalunya i la Fundació Autònoma Solidària de la Universitat Autònoma de Barcelona amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. La diagnosi recull una primera feina de revisió i sistematització, però també planteja una qüestió que travessa les fases següents del projecte: com es poden construir relats que disputin els imaginaris que fan que l’odi i les desigualtats semblin acceptables?
La inclusió ocupa avui un lloc destacat en les polítiques i els discursos de les universitats. La seva progressiva incorporació als marcs institucionals reflecteix un reconeixement creixent de la necessitat de garantir la igualtat d’oportunitats i d’ampliar l’accés a l’educació superior. No obstant això, aquest reconeixement conviu amb una realitat més complexa: accedir a la universitat no garanteix, per si sol, la possibilitat de participar-hi plenament. Aquesta possibilitat també depèn de com s’organitza la vida acadèmica i de les normes, sovint poc visibles, que regulen la participació i el sentit de pertinença.
L’arxiu de la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona (MIFDB) inicia una nova etapa a la Filmoteca de Catalunya. La seva presentació, prevista per al 28 de gener de 2027, posará en primer pla més de trenta anys de recuperació, programació i difusió del cinema realitzat per dones, i planteja noves preguntes sobre com conservar i transmetre el patrimoni cinematogràfic feminista.
En aquesta segona part de l’article, aportem els quatre últims punts que ens serveixen de base per disseccionar els canvis estructurals en el disseny de les nostres metròpolis provocats per la irrupció de l’anomenada intel·ligència artificial (IA). Els quatre primers punts es van desenvolupar en la primera part.
Un mundial de futbol té la capacitat de mobilitzar gran part del país. L’estiu passat vam veure com es convertia en el tema de conversa, en el trend del moment, fins i tot entre els menys futbolers. I, a Espanya, el màrqueting en línia no va perdre el tren.
La irrupció de l’anomenada intel·ligència artificial (IA) no és un mer ajust al taller del dissenyador, sinó una reconfiguració ontològica i política de la pràctica mateixa del disseny.
La comunicació és un coneixement antic i una ciència nova. La seva eclosió com a ciència a les universitats va estar acompanyada del desenvolupament dels mitjans de comunicació de masses a mitjan segle XX. Abans, la comunicació vivia al llatzeret de la retòrica. Durant un temps, va haver-hi debat entre els acadèmics sobre si la comunicació havia de ser realment un camp d’estudi.
En els últims mesos resulta difícil no trobar un titular relacionat amb la denominada «caiguda dels influencers». L’estiu que hem deixat enrere, caracteritzat per l’escassetat de notícies, així com per determinades dinàmiques de la cultura influencer al nostre país, ha propiciat un enfocament mediàtic que oscil·la entre la delectació i la profecia apocalíptica, elevant l’assumpte a la categoria de catàstrofe.
El 9 de setembre de 2026, l’actriu Sydney Sweeney va protagonitzar el primer anunci nacional de Novig, una plataforma estatunidenca de prediccions esportives, i en menys d’un parell d’hores l’anunci ja era viral. L’espot, titulat Novig Is Just Sports, la mostra nua en una successió d’escenaris esportius com un cèrcol de bàsquet, una pista de tenis o una porteria mentre es tapa amb pilotes, raquetes i espatlleres, i repeteix una sola paraula –sports– sota un llenguatge audiovisual clarament dirigit a una male gaze.
En la primera part de l’entrevista a Ingrid Calvo Ivanovic, vam revelar que el color no té significats universals ni és només una qüestió estètica, sinó que depèn de factors físics, perceptius, culturals, materials, ecològics i ètics. En aquesta segona part, aprofundim en els biaixos vinculats al color i, en particular, en els de gènere.
Els articles publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca