Una memòria que està per venir: el nou Centre de Documentació de la MIFDB

Una dona truca a la porta d’unes oficines en el barri Gòtic de Barcelona. Són les deu del matí i el carrer està humit. Ha plogut fa poc. És primavera i l’aire és dens. La porta s’obre i, amb ella, es revela l’interior d’un espai que no s’endevina des del carrer. La reben. Travessa les oficines entre ordinadors, taules de treball i arxivadors. Al fons, diverses prestatgeries repletes de DVD i cintes VHS l’esperen.

Tot està catalogat. Algunes pel·lícules, entrevistes i trobades s’han digitalitzat i també es conserven en discos durs. Però no tot. Family Album, com altres treballs d’Eugènia Balcells, només pot visionar-se en VHS. Resulta difícil imaginar a més d’una investigadora acudint a aquest espai per preparar un article acadèmic o, si més no, una ressenya cinematogràfica. Malgrat les limitacions, l’acullen per treballar. El lloc és Drac Màgic; l’any, 2023. El lector ja haurà endevinat que la dona que truca a la porta soc jo. Em rep María Zafra: «Tot teu, el que necessitis».

La Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona custodiava allà un arxiu acuradament conservat, que atresorava la memòria d’un festival el projecte del qual es va materialitzar el 1993. Sovint no pensem en els festivals més enllà de l’esdeveniment en si. Passem per alt que són espais de trobada, interacció i descobriment. No sols del cinema, sinó, a vegades, també de nosaltres mateixes. De fet, quan recordo la meva primera visita al fons de la MIFDB, l’arxiu adquireix una dimensió que transcendeix la seva pròpia materialitat. Sigui en obrir caixes per catalogar o en explorar materials ordenats en prestatgeries, la impressió és la de navegar per un teixit viu que conserva les inquietuds, els desitjos i les experiències d’una comunitat. Però el pes simbòlic d’aquest espai apunta a les possibilitats contingudes en aquestes petjades, les quals es projecten al futur.

El paper del MIFDB. Memòria i activisme

Durant dècades, Drac Màgic i la MIFDB han estat referents fonamentals per als qui s’han interessat pel cinema feminista, juntament amb altres espais de memòria i activisme com ara Ca la Dona (1988) o l’Espai Francesca Bonnemaison (2004). Però conservar la memòria també implica preguntar-se per les seves condicions de transmissió des del marc institucional. En el cas del fons de la MIFDB, què succeeix amb les pel·lícules que deixen de circular, amb els formats que es tornen obsolets o amb els documents que, malgrat estar acuradament preservats, romanen fora de l’abast dels qui podrien tornar a interrogar-los? Un arxiu sempre s’enfronta al desafiament de conservar els seus materials, però també al de fer possible que aquests continuïn produint noves formes de coneixement a partir de les inquietuds del present.

Més de tres dècades després del seu naixement, la MIFDB obre un nou capítol en aquesta història en constant qüestionament i reescriptura. El seu fons documental, construït al llarg de successives edicions del festival, ha començat a incorporar-se a la col·lecció de la Filmoteca de Catalunya, on constituirà la base del nou Centre de Documentació de la MIFD. La seva presentació pública havia de tenir lloc el 4 de novembre a la Filmoteca, però s'ha ajornat fins al 28 de gener de 2027 a causa de les restriccions del període electoral i la seva afectació en la participació prevista dels representats polítics, sota el títol Un arxiu fílmic feminista, una iniciativa que convida a pensar en les possibilitats que s’obren per a la recerca, la creació i la transmissió de la memòria del cinema realitzat per dones. Les veus de l’equip de la Mostra reconstruiran la història del festival mitjançant un diàleg performatiu amb textos, documents i imatges manipulades en directe. També es projectarà una peça de videocreació de Rebecca Tolosa, realitzada especialment per a l’ocasió a partir dels materials de l’arxiu. Una manera de posar en pràctica allò que tantes vegades reclamem als arxius: que les imatges no romanguin immòbils, sinó que puguin tornar a ser interrogades, reinterpretades i compartides.

Aquesta nova etapa no sorgeix de manera aïllada. El 2024, la Filmoteca de Catalunya va presentar Precursors: feminismes, càmera en mà i arxiu a l’espatlla, una exposició dedicada a les experiències del videoactivisme feminista dels anys setanta i vuitanta, especialment mitjançant les figures de Delphine Seyrig, Carole Roussopoulos i Ioana Wieder, fundadores del Centre audiovisuel Simone de Beauvoir. La mostra, que va comptar amb la col·laboració de la MIFDB i Ca la Dona, també va acollir una trobada sobre la construcció d’arxius fílmics feministes. En aquella conversa, celebrada el setembre de 2024, es plantejaven preguntes sobre la transmissió de la memòria, les genealogies i les possibilitats d’activar els documents conservats. Dos anys després, aquestes inquietuds troben continuïtat a Feminismes fílmics: 1976-2026, l’exposició que la Filmoteca dedica al cinquantenari de les Primeres Jornades Catalans de la Dona i que podrà visitar-se fins el 29 de novembre. Comissariada per Alexandra Laudo, amb l’assessorament de Marta Selva i Anna Solà, fundadores de la Mostra, l’exposició proposa un recorregut per cinquanta anys de creació audiovisual feminista a Catalunya. L’exposició inclou el remuntaje de pel·lícules i materials audiovisuals, organitzats en els nou àmbits discutits en aquelles jornades de 1976. Les peces resultants, editades per Pilar Monsell, obren un diàleg entre les experiències d’aquestes jornades i les dones que han anat produint imatges fins al present. Ara, amb el nou Centre de Documentació, anys de programació continuaran alimentant altres experiències en el present, sobretot per als qui s’acosten per primera vegada a aquestes imatges.

Penso en aquell matí de 2023, en les prestatgeries de Drac Màgic i en la generositat amb què María Zafra em va convidar a explorar els seus fons. Conservar un arxiu feminista consisteix també en això: a mantenir oberta la porta perquè unes altres puguin entrar, descobrir les seves imatges i continuar escrivint una història que està per venir.

Per saber-ne més:

FILMOTECA DE CATALUNYA (2024a). «Construir un arxiu fílmic feminista». Filmoteca de Catalunya [en línia]. Disponible a: https://www.filmoteca.cat/web/ca/film/construir-un-arxiu-filmic-feminista. Presentació de la trobada entre el Centre de Documentació de Ca la Dona i la MIFDB, amb informació sobre els seus fons i els desafiaments de preservació, accés i transmissió.

FILMOTECA DE CATALUNYA (2024b). «Dossier de l’exposició Precursores: feminismes, càmera en mà i arxiu a l’espatlla» [en línia]. Disponible a: https://www.filmoteca.cat/web/sites/default/files/2024-07/Dossier%20Expo%20Precursores_1.pdf. Document que contextualitza l’exposició i les seves activitats sobre videoactivisme i memòria audiovisual feminista.

MOSTRA INTERNACIONAL DE FILMS DE DONES DE BARCELONA (s.d. a). «Ideari». Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona [en línia]. Disponible a: https://www.mostrafilmsdones.cat/ideari/. Una aproximació a la història, els principis feministes i el treball de recuperació de genealogies cinematogràfiques desenvolupat per la Mostra des de 1993.

MOSTRA INTERNACIONAL DE FILMS DE DONES DE BARCELONA (s.d. b). «Arxiu en línia: Edicions de la Mostra». Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona [en línia]. Disponible a: https://arxiu.mostrafilmsdones.cat/edicions-de-la-mostra/. Recorregut per la programació històrica del festival, les cineastes i les pel·lícules presentades al llarg de les seves diferents edicions.

Imatge de portada:

Imatge d’arxiu extreta del lloc web de la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona. Font: MIFDB.

Citació recomanada

FREIJOMIL, Mariana. «Una memòria que està per venir: el nou Centre de Documentació de la MIFDB». COMeIN [en línia], octubre 2026, no. 169. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n169.2668