Quan respondre a l’odi vol dir imaginar altres relats

Un atac racista, xenòfob, islamòfob, antifeminista o LGTBIQ+fòbic no qüestiona només la dignitat de qui el rep. La diagnosi mostra que aquests discursos poden trobar continuïtat en relats que desacrediten marcs més amples com ara la cooperació, els drets humans, la cultura de pau, l’Agenda 2030 o la mateixa democràcia. Mirar-los plegats permet entendre que aquí també s’hi disputa el sentit de la justícia global: qui la pot defensar i quins valors se li atribueixen.

En aquesta diagnosi hem posat en diàleg la literatura acadèmica amb informes, materials de formació i experiències d’intervenció, prioritzant treballs recents i pertinents per al context català i espanyol. Aquesta tria també responia a una absència: una part del coneixement sobre com s’intervé circula fora de la universitat i costa trobar-lo en publicacions acadèmiques. La diagnosi, per tant, no és una revisió sistemàtica de tota la literatura disponible, sinó una primera cartografia per orientar les fases següents del Laboratori.

Aquesta mirada permet constatar que sabem força sobre la detecció i l’anàlisi dels discursos d’odi, especialment a X (antic Twitter), i sobre la seva relació amb la polarització, la desinformació i l’auge de l’extrema dreta. En canvi, altres espais i formats (els continguts audiovisuals, els mems, l’entreteniment o els canals de missatgeria) encara tenen menys presència en la recerca. I és en aquests registres on alguns marcs antidrets poden circular sense presentar-se com a confrontació política directa, sinó associats a l’humor, l’autenticitat, el consum o a una determinada idea de lifestyle desitjable (Sáenz-Leandro i Selma, 2026).

Les respostes del Laboratori

El buit es fa més evident quan la diagnosi passa de la detecció a les respostes. Disposem d’eines sofisticades per classificar i analitzar continguts, però encara tenim pocs elements per saber què canvia amb una intervenció, per a qui i en quines condicions. D’aquí la distinció entre tres nocions clau per al projecte: contranarratives, narratives alternatives i narratives transformadores. No totes responen al mateix problema. Una contranarrativa pot contestar una falsedat o un atac. Una narrativa alternativa posa en circulació altres maneres d’entendre la convivència, els drets i la diversitat. En canvi, la pregunta per la transformació ens porta més lluny: qui construeix aquests relats, amb qui, i fins a quin punt poden incidir en les relacions que sostenen les desigualtats.

Però aquesta diferència no és trivial ni només terminològica. Si el Laboratori –més enllà de l’actual projecte– vol avançar vers narratives transformadores, el monitoratge de plataformes ha d’anar acompanyat d’escolta en àmbits educatius, comunitaris i associatius. També cal que les comunitats afectades puguin intervenir en la definició dels problemes i en la creació dels relats, en comptes d’ocupar únicament el lloc de destinatàries. I, per saber què funciona, per a qui i en quines condicions, les intervencions s’han de documentar i avaluar, perquè l’abast d’un missatge, per si sol, no ens diu si ha contribuït a modificar un marc de sentit.

La presentació de la diagnosi obre, doncs, una conversa que el projecte haurà d’entomar i sostenir en les fases següents. Detectar com circula l’odi és necessari, sens dubte, però la qüestió que ens urgeix és com disputar els imaginaris que el fan plausible i socialment acceptable. Això demana atendre els continguts, però també els processos de construcció dels relats, les veus que hi participen i les capacitats col·lectives i comunitàries que s’hi poden reforçar, i és precisament en aquesta articulació entre recerca, escolta i experimentació on el Laboratori vol explorar les possibilitats d’una comunicació orientada a protegir i afermar la justícia global.

Per saber-ne més:

Sáenz-Leandro, Ronald.; Selma, Àsia (2026). «Narratives transformadores per la justícia global: discursos d’odi, respostes i horitzons de canvi: informe de diagnosi sobre tendències, estat de l’art i estratègies d’acció per al Laboratori de Narratives Transformadores per la Justícia Global». Universitat Oberta de Catalunya / Fundació Autònoma Solidària de la Universitat Autònoma de Barcelona [en línia]. Disponible a: https://laboratorinarratives.cat/

Imatge de portada:

Logotip del Laboratori de Narratives Transformadores per la Justícia Global. Font: UOC i Fundació Autònoma Solidària de la UAB.

Citació recomanada

SÁENZ-LEANDRO, Ronald; SELMA, Àsia; HERRERA SÁNCHEZ, Sonia. «Quan respondre a l’odi vol dir imaginar altres relats». COMeIN [en línia], octubre 2026, no. 169. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n169.2670