Meritocràcia: llum verd o llum vermell?

La història segueix 456 persones molt endeutades que participen en diferents jocs en els quals arrisquen la vida. Es barallen a mort per l’oportunitat de guanyar 45.600 milions de wons (33 milions d’euros) per canviar la seva miserable existència. Fora d’allí, sofreixen pobresa, addicció al joc, malalties, xenofòbia, entre altres mals. Els jugadors estan convençuts que aquest joc és l’única oportunitat que els queda per salvar-se. Premi o mort, totes dues coses els salvaran de la seva insuportable situació actual.

La brutal adaptació dels jocs infantils present en El joc del calamar proporciona una metàfora sorprenentment evocadora de la desigualtat socioeconòmica i del capitalisme a Corea del Sud. Un problema tan greu que els candidats presidencials d’aquest país ja donen suport a canvis econòmics radicals per abordar la desigualtat creixent i brindar oportunitats abundants i somnis per mitjà del creixement sostingut.

Oferir igualtat i donar la mateixa oportunitat a tots de guanyar i salvar la vida és la base de les regles del joc, per descomptat a la seva manera. Per exemple, la raó per la qual maten el jugador 111 és perquè té informació privilegiada i està preinformat sobre els jocs. Segons el responsable d’executar aquesta competència, qui no obeeix les regles estarà eliminat. El joc del calamar ofereix una última oportunitat a les persones que pateixen la desigualtat i discriminació fora del joc perquè puguin competir en igualtat de condicions i guanyar.

Meritocràcia basada en la capacitat

No obstant això, no tots tenen una oportunitat justa de guanyar, la qual cosa es relaciona amb el funcionalisme. Els teòrics funcionalistes creuen que la desigualtat és inevitable i desitjable, i té una funció rellevant en la societat. Les millors feines requereixen persones més capacitades i, per tant, han de rebre més recompenses. La desigualtat social i l’estratificació social, segons aquesta visió, són producte d’una meritocràcia basada en la capacitat.

Malgrat això, en la reflexió sociològica proposada pel Joc del calamar, la idea de meritocràtic és només una broma o un joc d’infants. En realitat, la sèrie d’èxit presenta una petita mostra del món exterior en el qual l’expectativa d’una competència equitativa és soscavada per les mateixes corrupcions de la societat competitiva del món exterior. Es formen petits partits per aconseguir més poder, les dones són ignorades perquè tenen menys força física i els vells són abandonats perquè són una càrrega. Les dones i els vells no són acceptats immediatament, sinó que han d’oferir el seu cos o demostrar que tenen habilitats útils per al grup. L’únic estranger que en el primer joc (llum verd – llum vermell) salva la vida del protagonista ha estat abusat i tractat amb condescendència durant el joc fins al seu assassinat. La seva història pot ser un símbol molt potent de com els països desenvolupats utilitzen la mà d’obra estrangera barata per créixer en unes condicions molt injustes.

La falsa promesa de meritocràcia

Evidentment, El joc del calamar critica l’extrema desigualtat i la falsa promesa de meritocràcia. La teoria de la meritocràcia ofereix justícia i rectitud. Les persones en una societat meritocràtica poden utilitzar igualment els recursos del benestar sense ser discriminades per raça, gènere, classe, sinó pels talents, per les habilitats i l’esforç individuals. És un sistema social en el qual les persones milloren sobre la base dels seus mèrits.

No obstant això, en realitat, aquest concepte s’utilitza com a justificació de l’extrema desigualtat social. Les persones estan convençudes que la seva mala situació econòmica és el que es mereixen i que els altres, amb bon nivell socioeconòmic, s’han guanyat el seu lloc perquè són més talentosos, hàbils o esforçats. El problema amb la meritocràcia és que no es pot aplicar realment i la gent mai no pot participar en un joc net sense privilegis i discriminació. El joc del calamar representa la desigualtat social extrema i el fals intent d’una oportunitat de joc net.

El joc del calamar exposa com un camp de competència que es construeix sobre la base de la igualtat i la justícia es pot pervertir i corrompre. Una gran competència de molts jugadors amb un sol guanyador que passa per diverses decisions extremadament crítiques, des d’ètiques fins a emocionals, com trair amics, ser condescendent utilitzant altres persones, matar persones fràgils, prostituir-se, etc. Totes aquestes decisions són crucials perquè una petita diferència en el rendiment canvia els resultats del joc que pot significar la vida o la mort.

Desigualtat econòmica i social

La sèrie reflecteix la desigualtat econòmica i social que té lloc a molts països, incloent-hi aquells que creuen en la meritocràcia. En aquestes societats, s’ofereixen algunes oportunitats per a totes les persones de la societat, encara que les oportunitats són molt petites. La majoria és obligada a conformar-se amb feines de baix nivell, la qual cosa significa llargues jornades laborals molt mal remunerades.

Com es mostra en El joc del calamar, aquestes persones, que són la majoria de la societat, «sempre» són lliures d’abandonar el joc, però la situació pitjor del món exterior els convenç de continuar jugant a aquest joc injust, mentre creuen que se’ls ha donat l’oportunitat de jugar net.

Citació recomanada

MOHAMMADI, Leila. Meritocràcia: llum verd o llum vermell? COMeIN [en línia], novembre 2021, no. 115. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n115.2173