Actualment utilitzem internet en gran part de les nostres activitats quotidianes. El contingut generat amb intel·ligència artificial (IA) guanya terreny tant en la comunicació a través de xarxes socials com en la creació artística i acadèmica. La teoria conspirativa de la internet morta sembla estar fent-se realitat ara. Així mateix, estudis recents apunten a una imminent degeneració dels motors d’IA a causa de l’excessiva alimentació autofàgica del sistema. Dins d’aquest agitat panorama, és realment un futur sostenible el que planteja la IA? La fi dels temps està pròxim?
La teoria de la internet morta va sorgir cap a 2016 i es va popularitzar l’any 2021 gràcies a un article de la revista Atlantic. El postulat conspiratiu sostenia que internet estava dominada per bots i continguts generats algorísmicament que suplantaven l’activitat humana en línia amb el propòsit de controlar l’opinió pública mundial. Fa anys que existeixen les anomenades granges de bots (bot farms). El que en el seu inici eren conjunts de telèfons mòbils intel·ligents controlats massivament per omplir les xarxes d’interaccions artificials, s’eleva a l’enèsima potència en l’actualitat amb la implementació d’eines d’IA capaces de generar contingut cada vegada més pròxim als llenguatges naturals humans. Aquesta colonització sintètica s’alinea amb la problemàtica de les fake news i la proliferació de discursos d’odi a internet. Es tracta d’un fenomen tan estès, que el propi CEO d’OpenAI, Sam Altman, va suggerir recentment que la profecia de la internet morta podria estar complint-se.
No sols en la nostra quotidianitat, sinó també en el nostre imaginari narratiu com a societat, el futur sembla debatre’s de manera polaritzada entre el tecnosolucionisme i la tecnofòbia. El primer presenta la IA com a solució a problemes socials, sanitaris, econòmics i fins i tot polítics, i la segona tem una suplantació definitiva dels éssers humans per aquesta suposada superintel·ligència algorísmica. Sobre el poder de les narratives i el llenguatge en la nostra percepció del món, convé recordar les idees de Meredith Whittaker. La investigadora i exmembre de Google destacava en una conferència el moment, al voltant de l’any 2012, en el qual Google va decidir deixar d’anomenar a aquests processos Machine Learning en favor del terme antropomorfitzat intel·ligència artificial. Segons Whittaker (The New Institute, 2024), aquesta decisió de màrqueting estableix una narrativa molt més poderosa, que, estratègicament i deliberadament, no està alineada amb la realitat estructural del propi sistema.
L’impacte actual de la IA
Respecte a l’automatització, al contingut creat per bots que actualment inunda les xarxes de comunicació, se suma la utilització massiva de la IA per crear imatges, música, textos… Un gir que també està impactant en l’àmbit acadèmic. La investigadora Kate Crawford, en un recent article per a la plataforma e-flux, ens parla de com els sistemes d’IA tendeixen a degenerar quan són alimentats en excés amb els seus propis resultats (Krawford, 2025). Per a això, parteix d’estudis de les universitats estatunidenques d’Stanford i Rice. Els seus equips de recerca van analitzar com l’alimentació amb dades sintètiques per entrenar models de llenguatge de nova generació generava un bucle autòfag que conduïa a la disminució progressiva de la qualitat i la diversitat dels resultats (Alemohammad et al., 2023). Aquest fenomen s’ha denominat Trastorn d’Autofàgia del Model, o MAD (Model Autophagy Disorder) en anglès, i operaria de manera similar a la síndrome de les vaques boges, quan aquestes eren alimentades amb restes de bestiar infectat.
Saltant ara novament de l’acadèmia a les xarxes socials, trobem el recent fenomen AI slop. Aquest terme es refereix a contingut multimèdia de baixa qualitat generat artificialment que resulta irrellevant però que guanya presència progressivament en el nostre panorama quotidià digital. El problema es complica quan, com assenyala Crawford (2025), la despesa creixent d’aigua, energia i minerals necessaris per alimentar els sistemes d’IA competeix amb l’accés dels éssers humans a aquests recursos bàsics. Podríem continuar sumant capes de complexitat a l’assumpte: nombroses teories apunten que un ús excessiu d’eines d’IA per resoldre tasques diverses afebleix les nostres capacitats cognitives i ens porta a dependre cada vegada més d’aquests sistemes. Una dramatització viral en clau d’humor sobre aquest fenomen que resulta curiosa és el vídeo del còmic Joe Nunnink, en el qual una interacció senzilla entre dues persones que li consulten a ChatGPT com actuar els porta a veure’s involucrades en una operació policial estrambòtica.
Arribades a aquest punt, i amb més interrogants que no pas respostes, ens preguntem: el futur era això?, qui guanyarà la batalla?, existeix una manera sostenible de navegar en el complex univers digital? Malgrat les promeses quasi transhumanistes de progrés tecnològic, sembla que continuem consumint i generant residus a escala hiperbòlica. Així mateix, el poder persuasiu del llenguatge del màrqueting i les narratives sensacionalistes sobre la tecnologia influeixen d’una manera efectiva en la nostra manera de viure. Potser la divulgació d’aquests temes amb un llenguatge més transparent i precís, allunyat de discursos sensacionalistes, pugui ajudar a entendre en tota la seva complexitat i abast com operen. Tal vegada podria ser un bon punt de partida trobar un punt mitjà que ens permeti aprofitar els avenços tecnològics per a optimitzar el nostre dia a dia sense caure en una excessiva dependència.
Per saber-ne més:
ALEMOHAMMAD, Sina; CASCO-RODRIGUEZ, Josue; LUZI, Lorenzo, HUMAYUN, Ahmed Imtiaz; BABAEI, Hossein; LeJEUNE, Daniel; SIAHKOOHI, Ali; Baraniuk, Richard G. (2023). «Self-Consuming Generative Models Go MAD». arXiv:2307.01850v1 [cs.LG] [en línia]. Disponible a: https://arxiv.org/pdf/2307.01850
CRAWFORD, Kate (2025). «Eating the Future: The Metabolic Logic of AI Slop». e-flux [en línia]. Disponible a: https://www.e-flux.com/architecture/intensification/6782975/eating-the-future-the-metabolic-logic-of-ai-slop
THE NEW INSTITUTE (2024, 25 de juny). «Meredith Whittaker on AI, Tech Power and Surveillance | THE NEW INSTITUTE». YouTube, [en línia]. Disponible a: https://www.youtube.com/watch?v=kHL_Z0EERlM
Imatge de Portada:
Imatge tipus AI slop generada amb eines d’IA. Font: The Conversation.
Citació recomanada
MARCO, Irma. «Internet morta i la IA del futur: de la conspiració a la realitat». COMeIN [en línia], febrer 2026, no. 162. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n162.2616
