
Actualment utilitzem internet en gran part de les nostres activitats quotidianes. El contingut generat amb intel·ligència artificial (IA) guanya terreny tant en la comunicació a través de xarxes socials com en la creació artística i acadèmica. La teoria conspirativa de la internet morta sembla estar fent-se realitat ara.

Te siguen (Random House, 2025) és la novel·la més recent de l’escriptora espanyola Belén Gopegui. En ella, l’autora aborda el tema del capitalisme de vigilància (Zuboff, 2019) i la pèrdua de la privacitat, en nom dels interessos econòmics de la indústria tecnològica.

El que va començar com una inofensiva actualització de microprogramari en un pis del Raval de Barcelona va derivar en una catàstrofe paranormal: una misteriosa interferència quàntica va provocar que els assistents virtuals fossin posseïts per arquetips polítics trastocats, substituint els seus algorismes per egos desmesurats.

En aquest article vull compartir algunes reflexions vinculades a la meva experiència com a docent i com un dels impulsors del curs internacional Storytelling and Climate Communication que portem a terme des de la UOC en col·laboració amb la Universitat de Hägen, i que en breu inicia la seva segona edició.

Després de vuit edicions de la Jornada Almanzora Comparte, va sorgir la necessitat d’evolucionar i créixer vers una cosa més contínua i sostinguda en el temps que una activitat anual. Nascuda com una hackathon social a la comarca de la Vall de l’Almanzora (Almeria), aquesta iniciativa ha reunit, edició rere edició, a persones de diversos perfils.

Enfront d’audiències cada vegada més exigents, els esdeveniments corporatius han de reinventar-se. Ja no són espais de comunicació unidireccional, sinó experiències immersives que integren narrativa, emoció i tecnologia. En aquesta etapa de comunicació experiencial, les organitzacions no busquen només informar, sinó també emocionar, inspirar i crear vincles duradors amb els seus públics.

La comunicació en l’era Trump pren tot el seu sentit a principis de febrer de 2016 quan Trump comença el seu periple electoral al caucus d’Iowa. Avui, deu anys després, mirem enrere per entendre com deu moments clau han transformat les regles del joc democràtic, passant de la gamberrada digital a la construcció d’un autèntic autoritarisme mediàtic.

Durant anys, les notes de premsa han estat una eina clau en la relació entre les organitzacions i els mitjans de comunicació. Així i tot, en l’última dècada semblaven haver perdut protagonisme. No obstant això, l’auge de la intel·ligència artificial (IA) generativa ha retornat un paper destacat a les notes de premsa.

Un dels grans reptes tant de les institucions polítiques com dels partits és mantenir un interès continuat dels joves en la política, tant dins com fora de les xarxes socials. Els joves d’avui, que alguns han etiquetat com a Generació X, són una generació amb un interès puntual per temes polítics que no troba formes efectives de participar en la vida política més enllà dels períodes electorals. A més, malgrat que tenen un baix consum directe de mitjans d’informació política, estudis recents demostren que, quan s’exposen a informació política, responen positivament actuant sobre la informació rebuda.

Les paraules, i com les usem, tenen més impacte del que de vegades podem imaginar. El llenguatge pot arribar a excloure part de la població per raons de gènere, raça, llengua, edat, orientació sexual o discapacitats, entre altres. Dins aquest «entre altres», hi ha aspectes que ni ens imaginem. En aquest article poso sobre la taula l’ús de dos termes que en l’àmbit del disseny usem de manera habitual, però que, al meu entendre, exclouen la realitat: disseny online i disseny offline.