En aquest article vull compartir algunes reflexions vinculades a la meva experiència com a docent i com un dels impulsors del curs internacional Storytelling and Climate Communication que portem a terme des de la UOC en col·laboració amb la Universitat de Hägen, i que en breu inicia la seva segona edició.
Hi ha molts debats al voltant de com implicar a la ciutadania en la lluita contra el canvi climàtic provocat per l’acció humana. El primer i més bàsic, potser, és sobre com comunicar la realitat de les causes i les conseqüències presents i futures, enfront de mirades negacionistes (que rebutgen la seva existència), escèptiques (que ho consideren exagerat), o retardistes (que ho accepten, però es resisteixen a introduir canvis o a prendre partit). El segon és sobre com vincular aquesta sensibilització a la vida quotidiana de les persones.
Moltes accions es fonamenten en la percepció que existeix un dèficit d’informació en la ciutadania, que se soluciona proporcionant més dades i projeccions. Sovint, des d’aquesta aproximació, es tendeix a traslladar la responsabilitat a les persones (consum, mobilitat), i a fer èmfasi en les prediccions més pessimistes per mirar de generar un impacte més elevat. Aquesta pressió climàtica recau singularment sobre les generacions joves, la qual cosa aconsegueix generar sens dubte una consciència més gran, però alhora també desapoderament, angoixa i l’entrada en un cercle de pensament preapocalíptic que paradoxalment porta a una desmobilització desesperançada i hedonista (com diu la lletra d’una cançó de Yard Act, «només volem una mica de diversió abans d’enfonsar-nos»).
El curs sobre Comunicació Climàtica i Storytelling
Sens dubte, necessitem ciència, necessitem dades, necessitem informació verificada, necessitem referents fiables. Necessitem entendre quin és el nostre paper i també el d’agents tant o més importants: Estats i institucions internacionals, corporacions, multinacionals energètiques, dinàmiques econòmiques de consum que prioritzen el barat per sobre del proper i sostenible en entorns precaritzats o tendències que amaguen la seva dimensió ambiental com el consum de servidors que alimenten els sistemes basats en intel·ligència artificial. Necessitem també històries. Per aquest motiu vam idear el curs sobre Comunicació Climàtica i Storytelling.
Per què històries? Perquè les històries ens permeten expressar, projectar i compartir angoixes o imaginaris sobre el nostre món o sobre el futur. Perquè ens posen en contacte amb altres persones, generant vincles d’empatia amb qui és com nosaltres i també amb qui és diferent de nosaltres. Perquè poden mostrar-nos iniciatives concretes, individuals o col·lectives, que aborden un problema determinat. O situen a personatges vivint immersos en una situació, present o fictícia, en què han de prendre decisions, cosa que ens ajuda a fer aquesta situació material, concreta, plausible en el seu context. Perquè les històries són particularment efectives per generar emocions a través de recursos dramàtics que ens poden ressonar personalment d’una manera que les dades i les gràfiques no poden. O també a través de l’humor, que no res té a veure amb l’escapisme sinó amb el compromís personal.
Les històries sobre futurs possibles, desitjats o no, les històries que aporten mirades diferents dels conceptes occidentals sobre la nostra relació amb la natura (per exemple, les mirades indigenistes), al final, ens poden unir al voltant d’un interès o preocupació comuns i ens poden permetre recuperar capacitat d’agència. I aquí la creativitat i l’acció col·lectiva són claus.
En el curs sobre Comunicació Climàtica i Storytelling, treballem amb estudiants de diferents procedències precisament sobre aquesta mirada cap a la creativitat i l’acció col·lectiva. Comencem amb una aproximació teòrica al context sobre el canvi climàtic, els principals reptes que tenim al endavant i abordant també quina és la potencialitat de la comunicació, les narratives i l’storytelling, que entenem com una acció comunicativa basada en les narratives (per tant, no importa només el contingut sinó tots els elements i agents que intervenen en el procés d’explicar una història, en una situació i context determinats). I, un cop establerts aquests fonaments, proposem treballar col·lectivament al voltant de diferents projectes creatius lliures, amb una dimensió d’storytelling al voltant del canvi climàtic. A tall d’exemple, en la primera edició es van crear les bases per a un joc de cartes sobre canvi climàtic, una obra de teatre que subverteix la base de la popular La petita botiga dels horrors, una web sobre sensibilització climàtica per a infants o un escape room sobre els oceans. La resposta del col·lectiu d’estudiants participants va ser entusiasta, i per això estic content de compartir alguns dels seus testimonis.
Necessitem històries, necessitem impulsar experiències que ens ajudin a combinar informació amb empoderament, emoció i acció. Aquesta és la idea.
Per saber-ne més:
Curs Online de Comunicació Climàtica i Storytelling
ROIG, Antoni (2025). «Our future stories: approaches to collective storytelling for climate futures and action through an integrative review». Environmental Communication, vol. 19, núm. 2, pàg. 337-350. DOI: https://doi.org/10.1080/17524032.2024.2393776
Banda sonora:
«We make hits». Yard Act. YouTube [en línia]. Disponible a: https://youtu.be/vct334H6m-w?si=k9hIyBCilslFsR3k
«Be hard on yourself». Marillion. YouTube [en línia]. Disponible a: https://youtu.be/v4VfrnTvm9Y?si=WGetww8GNPdlNS8N
«Aerial troubles». Stereolab. YouTube [en línia]. Disponible a: https://youtu.be/Cg69OglydeE?si=I1S-ua9RdRgjx0hg
Imatge de Portada:
«Fes que la teva història sobre el clima compti». Font: Digital Storytellers.
Citació recomanada
ROIG, Antoni. «‘Storytelling’ climàtic: una alternativa basada en la creativitat col·lectiva». COMeIN [en línia], febrer 2026, no. 162. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n162.2613
