Número 161 (gener de 2026)

Disseny ‘online’ vs. disseny ‘offline’: la realitat és dins o fora?

Lluc Massaguer

Les paraules, i com les usem, tenen més impacte del que de vegades podem imaginar. El llenguatge pot arribar a excloure part de la població per raons de gènere, raça, llengua, edat, orientació sexual o discapacitats, entre altres. Dins aquest «entre altres», hi ha aspectes que ni ens imaginem. En aquest article poso sobre la taula l’ús de dos termes que en l’àmbit del disseny usem de manera habitual, però que, al meu entendre, exclouen la realitat: disseny online i disseny offline.

Parlem de disseny online (en línia) quan ens referim a aquells projectes que han estat creats per a la seva visualització en pantalles digitals. I parlem de disseny offline (desconnectat?) quan fem referència a aquells que tenen com a finalitat visualitzar-se en suports impresos o físics.

 

Sempre he tingut conflicte amb la distinció entre disseny online i offline. Quan vaig començar a estudiar disseny, a finals del segle passat, n’hi dèiem «disseny imprès» o «disseny digital». Amb el pas dels anys, aquesta distinció ha quedat desdibuixada a causa de la hibridació de formats, dels processos de disseny i reproducció, dels usos i dels artefactes resultants. Amb la incorporació d’internet a les nostres vides, es va instaurar la diferenciació entre disseny online i disseny offline.

 

És aquí on apareix la meva incomoditat, inquietud i aprensió, que em porta a una reivindicació clara: hem de trobar una alternativa a aquesta diferenciació.

 

M’explico: si nosaltres, la part física del món –les persones, els animals, els arbres, les pedres, els llibres…– ja hi érem des de fa temps i internet va venir després, per què se’ns expulsa, a la part física, amb un simple, però dolorós, off? La realitat està dins o fora de la xarxa? Hi està desconnectada? Està off? I la xarxa virtual està on? És la nova realitat?

 

Alternatives de nova denominació per al binomi disseny ‘online’ vs. disseny ‘offline’

 

Aleshores, direu: «molt bé, i què proposes?». Quina seria l’alternativa de paraules que no excloguin la realitat i els seus éssers vius quan dissenyem per crear peces físiques? Quines paraules ens podrien servir per diferenciar aquests dos tipus de disseny? Mentre hi pensava, el meu primer instint va ser tornar a la nomenclatura inicial, tornar a l’imprès/físic/analògic vs. online. O potser físic vs. no físic? Però tot allò que passa a la xarxa, a internet, també és físic, en realitat: està lligat a servidors, té un impacte ambiental, es pot veure i tocar, fins i tot, olorar. Definitivament, no me’n sortia.

 

Vaig recórrer, doncs, a la IA perquè m'ajudés a esclarir el meu dilema metafísic. Volia sortir del meu cap, dels meus prejudicis (i enfadament amb la parella de mots que s’utilitzen ara) i obrir-me a noves propostes, a veure si en trobava alguna que em convencés.

 

Vaig fer la següent petició a ChatGPT (OpenAI, 2025): «Hola, Chat! Voldria inventar noves opcions per parlar de disseny online vs. offline. Dona’m propostes, ben imaginatives (inclús una mica boges, si vols), tipus imprès/físic vs. online, o físic vs. no físic, o real vs. imaginari». La IA em va respondre amb diverses opcions, algunes de les quals vaig descartar directament i d’altres (que he seleccionat i comentat a continuació) em van fer pensar molt més enllà de la nomenclatura a la qual estem acostumades en l’àmbit del disseny:

 

  • Disseny de matèria vs. disseny de llum
    Aquí parteix del binomi sostractiu/additiu de la teoria del color, que apliquem, també, a la producció gràfica quan parlem de tintes (CMYK) vs. colors llum (RGB). Aquí la IA em va guanyar per la branca que m’uneix a la impremta.
  •  

  • Disseny d’objectes vs. disseny d’ombres digitals
    En el mal anomenat offline, no només dissenyem objectes, però, d’acord, entenc l’aproximació. Ara bé, m’encanta el «disseny d’ombres digitals». He de confessar que em feia una mica de ràbia que en la proposta anterior el ser «de llum» fos el digital i no l’imprès.
  •  

  • Disseny amb pes vs. disseny sense gravetat
    En el disseny sensorial, l’artefacte dissenyat es connecta amb el cos. Com diuen Ellen Lupton i Andrea Lipps (2018), les nostres mans mesuren el pes i la longitud de l’objecte i la nostra pell registra la temperatura i la suavitat del material. Aquesta opció la trobo bonica perquè apel·la a la corporeïtat del disseny físic i n’hi treu al digital. Ara bé, si parlem de pes, en el seu significat més ampli, podem dir que un tera pesa més que un giga, i aquest més que un mega, així que sí, el disseny digital també posseeix una certa gravetat.
  •  

  • Disseny de món físic vs. disseny de món paral·lel
    En aquesta proposta és en la que l’off (el fora) s’atorga al digital (al revés de com és actualment). L’offline esdevé un món paral·lel al nostre, al físic. Tot i que em sembla interessant, crec que tampoc és del tot ajustat. No són ben bé mons paral·lels, ja que, en disseny (i en la vida), totes dues vies (la impresa i la digital) s’entrecreuen constantment, es toquen i es miren, fusionant-se, sovint, en un sol cos, sigui físic o eteri.
  •  

  • Disseny de carn i cartó vs. disseny de codi i constel·lacions
    Aquesta darrera opció em sembla bonica, especialment perquè parla de codi i constel·lacions, i aquest combo és exactament el que constituïa el projecte Constel·lacions, amb el que vaig col·laborar amb el Santi Vilanova fa poc més d’un any. Aquí l’algorisme es va aliar amb la IA per mostrar-me aquesta proposta i tocar-me la fibra (la de carn i la d’internet).

 

No sé si us haureu adonat del biaix que genera, en l’anàlisi feta, el meu enamorament del món físic, analògic, matèric o palpable. No he aconseguit deslliurar-me’n. Em sap greu. Ara bé, acabo aquest article –amb el que m’ha ajudat la IA– que estic escrivint en un document de Google Drive, que compartiré a través d’un e-mail i que es publicarà en un mitjà online, confessant que no, no tinc una proposta alternativa al binomi de termes que tant em molestava a l’inici (i al final). Això sí, he gaudit imaginant termes alternatius, que contenien certa poesia, i que m’han portat a reflexionar sobre realitat, il·lusió, sentits, mons paral·lels, carn i cartó.

 

Per saber-ne més:

LUPTON, Ellen; LIPPS, Andrea (2018, 3 d’abril). «Why sensory design?». Cooper Hewitt [en línia]. Disponible a: https://www.cooperhewitt.org/2018/04/03/why-sensory-design/

OpenAI (2025). ChatGPT (versió 1 de desembre) [en línia]. Disponible a: https://chat.openai.com/chat

 

Imatge de Portada:

Fotografia de l’espai exterior. Font: Unsplash/Nasa.

 

Citació recomanada

MASSAGUER, Lluc. «Disseny ‘online’ vs. disseny ‘offline’: la realitat és dins o fora?». COMeIN [en línia], gener 2026, no. 161. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n161.2607

disseny;  terminologia;  intel·ligència artificial;  cultura digital;