Crear (per al) més enllà

Podem crear amb objectius molt diversos. Podem fer-ho per expressar-nos, ens podem quedar en la superfície, resoldre una problemàtica senzilla, fins i tot frívola, podem solucionar problemes més complexos, que afectin més persones, o aquelles que estan en risc d’exclusió, per exemple. Podem crear amb la intenció de salvar vides o fins i tot de salvar el planeta. Fins i tot, podem crear (per al) més enllà.

Sempre em grinyola el discurs que sustenta que dissenyadors i dissenyadores, des de la nostra pràctica, tenim a les nostres mans salvar vides, col·lectius o el planeta sencer, quasi com a superherois. Des del meu punt de vista, no rescatem ningú, i menys des de la superioritat. Ho desenvolupava una mica millor en un article al Blanc! Sí que crec, però, que tenim l’oportunitat de crear i dissenyar per a un objectiu que vagi més enllà, que aporti valor i, si pot ser, que ho faci a la societat.

Hi ha projectes que, en si, aporten valor, d’inici a final. És el cas de Never give up.

La Cecília Bofarull era dissenyadora gràfica. Un càncer li va fer canviar la perspectiva vital i, des d’aleshores, va començar a pintar com a forma de sanació. Al seu llibre Me quiero vivir (Acantilado) explica molt bé la relació entre la malaltia i l’aquarel·la. Els darrers anys, va col·laborar amb la Fundació FERO, centre de recerca contra el càncer, on anaven a parar tots els beneficis de la venda del seu llibre.

Al març, va fer un any que la Cecília va morir. La Gemma Terol, el Juan Cardosa i la Carlota Marquina, impulsats per la idea de Raúl Ramos (Pink Morro), amics i creadors, van decidir fer-li un homenatge que, a més, aportés valor, com tot el que havia estat fent ella els darrers anys. Van organitzar «“Never give up”. Homenatge a Cecília Bofarull», que es va celebrar el 18 de març de 2023 a l’Espai Mosaik de Barcelona. Van convocar diferents artistes i persones relacionades amb l’àmbit de l’art i el disseny perquè fessin una peça que, després, es vendria i els diners recaptats anirien a la Fundació FERO. Hi vam participar 36 creadors i creadores, entre els quals es podien trobar noms com Curro Claret, Meritxell Duran, Laura Meseguer o Elisa Munso, entre altres. Un conjunt de visions diferents de l’art i del disseny, des de la il·lustració, la fotografia, la tipografia, la pintura o l’escultura, es van focalitzar a recordar i retre homenatge.

Homenatge en forma de serigrafia

La meva aportació va ser una serigrafia sobre paper, a tres tintes, titulada Desbordar energia. La meva premissa va ser que «hi ha persones que creixen de manera desmesurada. Hi ha persones que desborden energia, fins i tot quan ja no hi són».

‘Desbordar energia’, de Lluc Massaguer

Font: Lluc Massaguer

Vaig partir d’una figura femenina retallada (i escanejada) d’un anunci de revista de moda dels anys cinquanta –que havia comprat feia anys al Mercat de Sant Antoni de Barcelona i que tenia en un calaix esperant sortir en una bona ocasió–, que vaig imprimir en serigrafia. Al damunt, una aura, estela o expansió (com n’hi vulguem dir) d’energia, impresa utilitzant la tècnica del rivelino, on les tintes es van barrejant i creen un degradat diferent en cada peça que imprimim. El resultat va ser el meu record cap a la Cecília: una dona forta, riallera, que expandia (i encara ho fa ara) energia i color.

Creació de ‘Desbordar energia’

Font: Lluc Massaguer

Never give up va ser un projecte rodó, en què el valor va ser múltiple: el record en la creació de cada peça, l’exposició (oberta al públic), la visibilització de la recerca en el càncer, la trobada dels creadors i creadores –amb abraçades i un brindis al cel amb vermut– i més de 6.000 euros recaptats per a la Fundació FERO a partir de la venda de les obres.