Enmig d’un panorama cultural incert en relació al futur del cinema, una cosa sí sembla clara: el cinema -o si més no un cert tipus de cinema- ha retornat com a experiència social i compartida, trobant un camí alternatiu al de la despersonalització de les multisales o les opcions estrictament ‘espectacularitzants’ com el 3D. Així han sorgit iniciatives d’èxit, com cinemes amb programació especialitzada orientada a la creació d’una base de públic entusiasta, serveis de projecció en sales a demanda i la revitalització del cinema a l’aire lliure o a espais singulars. A això se suma una tendència emergent que va un pas més enllà: el cinema com a esdeveniment immersiu en directe, com Secret Cinema a Londres o Cine Imersão a Sao Paulo, els quals han recreat escenaris i moments històrics de pel·lícules com Back To The Future o The Empire Strikes Back per a ser viscudes pel públic.
Continua llegint...
L'humor és una estratègia poderosa en publicitat capaç de minimitzar la percepció de la violència (Blackford et al., 2011), ajudar a trencar les resistències, millorar l'associació positiva de la marca (Strick et al., 2012), fer risibles els tabús (Oudade, 2012), augmentar la notorietat, memorabilitat i intencions de compra (Cifuentes; Sánchez, 2006) i establir vincles emocionals i transferència d'afecte a la marca (Cline; Kellaris, 2007; Bassat, 2008 ). Malgrat això, la publicitat televisiva a Espanya (2012-2015) no ha emprat especialment l'humor. Amb tot, poc a poc s'observa com les marques aposten per aquesta estratègia d’establir connexions emocionals amb els millennials, la generació del desencant, a través de memes, repeticions i l'humor incongruent.
Continua llegint...
L’acte de graduació és, sense dubte, un dels moments més esperats com a símbol de culminació d’una etapa, i veure les cares d’il·lusió des de les primeres files de la platea et contagia emocions. Cada estudiant té una història única, on el sacrifici i l’esforç són sentiments compartits. Ara bé, després de la graduació no s’acaba el vincle amb la UOC, ja que s’obre la porta a la Comunitat Alumni; així que una vegada graduats: enhorabona i benvinguts a Alumni.
Continua llegint...
El director de B2B del Financial Times encoratja els executius a fer un millor ús de la informació per contribuir a la productivitat de les empreses. Orlol Sabala, director general de la productora CPWORKS, i a qui hem entrevistat, ens ho confirma. El Financial Times i la Special Libraires Association (SLA), en una enquesta feta a més de 800 professionals, exploren el valor creixent de la gestió d’informació a les organitzacions actuals i proposen com s’ha de fer front a la sobreabundància informativa (o intoxicació digital), estalviar temps i maximitzar el valor de la informació que ens envolta. Oriol Sabala, sense haver llegit l’informe, sembla que els ha fet cas.
Continua llegint...
En els darrers mesos, els adblockers han passat de ser una preocupació relativa a esdevenir un gran maldecap per a la indústria publicitària. El nombre de consumidors que utilitzen els bloquejadors d'anuncis va augmentar un 48% als Estats Units el 2014 i es calcula que suposen un total de 200 milions d’usuaris arreu del món.
Continua llegint...
Bones expectatives en l’àmbit de la Quantum Information comencen a albirar-se després d’anys de recerca bàsica, estancament tecnològic i promeses empresarials incomplertes. La teoria de la informació quàntica va sorgir cap a finals del segle passat en fer-se evidents els límits físics de la computació basada en el tradicional sistema binari. En augmentar l'escala d'integració, i davant de la impossibilitat de fabricar xips infinitament petits per l'anomenat efecte túnel (esdevingut quan el senyal elèctric salta de canal), va sorgir la necessitat de descobrir noves formes tecnològiques per a la computació.
Continua llegint...
Els articles publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca