El proppassat 19 de setembre va tenir lloc a Mèxic un important terratrèmol, que va causar grans pèrdues humanes i materials. Apuntarem tot seguit el paper que van tenir les xarxes socials digitals en la resposta a aquest desastre, mitjançant una selecció d’iniciatives digitals remarcables. 

En un context de canvi constant, el sector de les relacions públiques i de la comunicació corporativa s’adona cada vegada més de la importància de la creativitat per desenvolupar campanyes efectives que transmetin els missatges clau als públics objectius. 

Pot un investigador en Ciències Socials escriure un article en què, provant de ser acadèmicament correcte, tracti un tema sobre el qual està políticament posicionat? Accepto el repte. Sobre Catalunya i la ciberguerra de l'Estat. 

Fa temps que sura en l'ambient una sensació que alguna cosa es mou pel que fa el fenomen col·laboratiu, especialment entorn de l'aprenentatge i l'intercanvi de coneixement. Després d'un període en el qual la crisi havia paralitzat tots els projectes d'innovació i d'impuls d'iniciatives basades en el coneixement col·laboratiu, sembla que s'estan recuperant encara amb més força. Alguns indicis són: grans empreses farmacèutiques que tornen a invertir en comunitats d'aprenentatge com a vehicle de formació per als seus treballadors; projectes d'emprenedoria basats en l'intercanvi d'idees i experiències; i fins i tot, diverses tesis doctorals que aprofundeixen en aquests temes. Però el mes passat, a Sevilla, aquesta sensació es va convertir en certesa i de quina manera. 

És cada vegada més freqüent trobar-nos en les xarxes socials amb missatges que considerem, a nivell individual i personal, com tòxics. Abans de reaccionar davant d'aquests continguts amb algun senyal, ja sigui mostrant grat o, en cas contrari, desgrat, cal disposar d'aquells famosos cent segons de respiració profunda.

El dia 20 d'octubre se celebrava el Dia Mundial contra el Càncer de Pit. Un mal que afecta, només a l'Estat espanyol, més de cent mil dones. Cada any s’hi sumen vint-i-set mil casos. Xifres que fan reflexionar i que ens han dut a remenar l'arxiu fotogràfic personal per recuperar unes imatges que just fa un parell de mesos han complert un any. Un any des que vam decidir, mitjançant la fotografia, donar suport a la lluita contra aquesta malaltia. 

Comencem amb humor perquè el tema és molt seriós. Recordeu aquell acudit d’un català que vol publicar una esquela per a la seva dona? «Posi: Montserrat ha mort». El de la funerària li diu: «Senyor, les cinc primeres paraules són gratis». I l’home contesta ràpidament: «Ah, sí? Doncs posi: Montserrat morta. Venc Opel Corsa». 

L’any 2011 un grup d'investigadors de la Universitat de Chicago va conduir un curiós experiment sobre el comportament social de les rates. Consistia a observar dues rates en una arena, una lliure i una altra tancada en una gàbia. Per a sorpresa dels investigadors, després d'algunes sessions d'observació, les rates lliures van aprendre a obrir intencionadament la gàbia i alliberar el seu congènere. Però encara més sorprenent: quan se les va col·locar davant de dues gàbies, la primera amb una rata i la segona amb un tros de xocolata, les rates lliures van escollir obrir ambdues gàbies i, en la majoria dels casos, van compartir la xocolata. Per als investigadors responsables de l'experiment la conclusió era irrefutable: les rates mostraven empatia.  

El Procés i la quasi independència de Catalunya han portat a una eclosió de memes a les xarxes i a un considerable ús de l’humor satíric o absurd en la majoria dels casos. Què fa que una situació de gran tensió social i política empenyi de manera desmesurada aquests tipus de missatges?