El passat 29 d’octubre, la Comunitat Valenciana va viure la tràgica arribada d’una DANA que va deixar centenars de morts i un rastre de destrucció que quedarà per molt de temps en la nostra memòria. Una catàstrofe colpidora que ens recorda la urgència d’actuar, de manera decisiva, davant el canvi climàtic, i que posa en evidència el perill al qual estem exposats davant fenòmens meteorològics extrems que són i seran cada vegada més freqüents, erràtics i impredictibles.

A la passada edició del Sitges - Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya la sostenibilitat i l’angoixa davant possibles futurs no desitjats relacionats amb el canvi climàtic per causes humanes a través del fantàstic van tenir una presència important en diferents seccions. En aquest article n’exposarem algunes tendències destacades.

Una col·lega de professió (i amiga) ens explicava que un grup d’estudiants se li va acostar al final d’una classe, amb molta preocupació. Amb nerviosisme li van demanar si li podien fer una pregunta una mica personal. Volien saber per què tenien tants professors i professores professionals del disseny en aquell màster. Creien que això era una senyal que la professió no anava bé i que, com que no tenien feina, no tenien una altra opció que dedicar-se la docència, com a solució de supervivència.

Com cada any, del 24 al 31 d’octubre del 2024 es va celebrar la Setmana Mundial de l’Alfabetització Mediàtica i Informacional de la UNESCO. Aquest important esdeveniment internacional se celebra amb el propòsit que institucions i organitzacions de tot el món comparteixin idees i explorin formes innovadores de promoure l'alfabetització mediàtica i informacional de la ciutadania. Enguany, el tema que ha centrat les nombroses celebracions relacionades amb aquesta setmana ha estat l'impacte transformador de les noves tecnologies de la informació i de la comunicació en la producció i difusió d'informació.

L’estrena d’una pel·lícula honesta i plena de vigor com El 47 (Marcel Barrena, 2024), produïda per Mediapro Studios, ha disparat moltes discussions sobre la llengua i la immigració a Catalunya, però no tants debats sobre les lluites veïnals que es van succeir durant anys a diferents barris de Barcelona, com ara Torre Baró en el cas del film. Un autobús i un trajecte inimaginable fins al capdamunt d’un turó esdevenen el McGuffin per cosir emocionalment el vincle trencat entre ciutat i perifèries.

En el món de les startups, la comunicació eficaç actua com el nexe que connecta tots els elements del projecte. Vicio, l’hamburgueseria que ha revolucionat el sector i ha captat l’atenció d’inversors com Messi, és un clar exemple de com una estratègia de comunicació sòlida pot impulsar l’èxit d’una empresa.

Els adolescents passen actualment bona part del seu temps en línia i, especialment, destaca l’ús dels seus telèfons mòbils i de les seves xarxes socials. No resulta estrany, doncs, que sovint veiem notícies en els mitjans de comunicació sobre el possible impacte advers que pot tenir aquesta connexió constant a les xarxes en el benestar dels més joves: un augment en els símptomes de depressió o ansietat, els problemes d’autoestima o les autolesions es troben entre els efectes citats.

Les eleccions presidencials entre Harris i Trump han transcendit els mítings i debats televisius. Les xarxes socials són la nova sorra, on la viralitat, la intel·ligència artificial (IA) i els influenciadors dominen el joc.

Entre les primeres experiències de finançament col·lectiu o crowdfunding modern hi hauria la campanya del 1997 del grup de rock britànic Marillion, que aleshores va demanar als seus fans donacions, a través d’internet, per sufragar la seva gira pels Estats Units. Des d’aquells temps, quan el terme crowdfunding no estava encara definit, les experiències de finançament col·lectiu han agafat embranzida i creixen cada any. Dos projectes periodístics recents, amb certs paral·lelismes entre sí, han utilitzat el micromecenatge per veure la llum. Es tracta d’Intifada Palestina 1988 i de Contra la neutralitat. Un periodisme de pau i de lluita.

El Dia Mundial de les i els Docents se celebra el 5 d’octubre des de 1994 com a commemoració de l’aniversari de la subscripció de la Recomanació de la UNESCO relativa a la situació del personal docent. Aquesta Recomanació estableix criteris de referència quant als drets i responsabilitats del personal docent i normes per a la seva formació inicial i perfeccionament, la contractació, l’ocupació, i les condicions d’ensenyament i aprenentatge. És un dia per a celebrar la manera en què els professors estan transformant l’educació, reflexionar sobre el suport que necessiten per a desplegar plenament el seu talent i vocació, i repensar el camí que queda al davant respecte a la professió a escala mundial.