Número 163 (març de 2026)

L’apagada dels mitjans públics: tres conseqüències de la dissolució de la Corporation for Public Broadcasting

Lola Costa Gálvez

El que durant dècades va ser una amenaça retòrica s’ha materialitzat: la Corporation for Public Broadcasting (CPB), la font de finançament dels mitjans públics als Estats Units, ha deixat d’existir formalment.

Després de la retirada total de fons federals aprovada uns mesos abans i la votació de la seva Junta Directiva per dissoldre l’entitat, el gener de 2026 l’ecosistema mediàtic públic estatunidenc es va enfrontar a un escenari inèdit des de la signatura de la Public Broadcasting Act de 1967. Això és el tancament de la Corporation for Public Broadcasting (CPB), una entitat sense ànim de lucre concebuda per a finançar als mitjans de comunicació de servei públic als Estats Units.

 

El tancament de la CPB s’emmarca en una ofensiva sense precedents de l’administració Trump contra els mitjans de comunicació (Del Pozo, 2025), amb l’agreujant que els fets s’han desenvolupat de manera precipitada. El juliol de 2025, la Rescissions Act va eliminar de manera immediata i per complet la totalitat dels fons federals ja compromesos per a la CPB. La majoria republicana en la Cambra va impulsar una retallada de 9.000 milions de dòlars en els mitjans públics i en els programes d’ajuda exterior. La decisió va tenir una gran repercussió social que no va ser suficient per garantir la supervivència de la CPB. Com va declarar Patricia Harrison, presidenta i directora executiva de l’entitat: «Malgrat els extraordinaris esforços de milions d’estatunidencs que van trucar, van escriure i van sol·licitar al Congrés que preservés el finançament federal per a la CPB, ens enfrontem a la difícil realitat de tancar les nostres operacions».

 

D’aquesta forma, el gener de 2026, la corporació va anunciar el seu tancament definitiu, deixant sense la seva principal font de finançament a 1.500 emissores locals i mitjans fonamentals com ara la National Public Ràdio (NPR) i el canal de televisió Public Broadcasting Service (PBS). Entre aquests mitjans, les petites emissores locals són les més afectades. En aquest grup es troba la icònica Ràdio Bilingüe, l’estació pública en espanyol més gran dels Estats Units (Leal, 2025).

 

La decisió ha posat en escac a més de 1.500 estacions locals de ràdio i televisió. Si bé gegants com ara NPR o PBS tenen sòlides estructures de mecenatge privat, les petites emissores rurals –per a les que l’ajuda de la CPB representava fins al 50 % dels seus ingressos– són les que avui estan abaixant la persiana, creant nous «deserts informatius».

 

Amb aquest context, el tancament de la CPB planteja tres conseqüències fonamentals:

 

  • La pèrdua dels mitjans de servei públic. És la conseqüència més òbvia i important. Els mitjans de la CPB garantien continguts de servei públic com ara els educatius (l’històric Sesame Street); informatius, com el periodisme de recerca de Frontline, o musicals, com el famós Tiny Desk. Aquests programes no depenen dels índexs d’audiència ni dels clics, sinó de ser un contingut útil per a la ciutadania.
  • La fragilitat del model de finançament dels mitjans públics. Els mitjans de titularitat pública depenen en bona part del finançament públic, sigui en forma de subvencions o de cànon. Blindar aquest finançament és fonamental per garantir la supervivència dels mitjans públics.
  • La fi de l’«espai segur» informatiu. En un context de desinformació massiva, la desaparició de l’entitat que legitimava i finançava la independència dels mitjans públics erosiona la confiança institucional necessària per a una democràcia consolidada.

 

El tancament de la Corporation for Public Broadcasting és l’apagada d’un model que ha permès a la ciutadania d’un país com ara els Estats Units gaudir de mitjans de comunicació de servei públic. La retòrica que ha acabat amb la CPB serveix tristament de recordatori de la fragilitat d’allò públic.

 

Per saber-ne més:

CORPORATION FOR PUBLIC BROADCASTING (s.d.). «Public Broadcasting Act of 1967». Congress.gov (en línia). Disponible a: https://www.congress.gov/bill/90th-congress/senate-bill/1160/text

CONGRESS (2025). «H.R.4 - 119th Congress (2025-2026)». Congress.gov (en línia). Disponible a: https://www.congress.gov/bill/119th-congress/house-bill/4

Del POZO, Adrián. (2025, 20 de maig). «El asedio de Trump a los medios de comunicación: así ha retrocedido la libertad de prensa en Estados Unidos». Cadena SER (en línia). Disponible a: https://cadenaser.com/nacional/2025/05/20/el-asedio-de-trump-a-los-medios-de-comunicacion-asi-ha-retrocedido-la-libertad-de-prensa-en-estados-unidos-cadena-ser/

CADENA SER. (2025, 2 d’agost). «Cierra la Corporación de Medios Públicos de Estados Unidos tras recortes de Trump». Cadena SER (en línia). Disponible a: https://cadenaser.com/nacional/2025/08/02/cierra-la-corporacion-de-medios-publicos-de-estados-unidos-tras-recortes-de-trump-cadena-ser/

LEAL, Nicholas Dale (2025, 19 de setembre). «Radio Bilingüe, la mayor estación pública en español de Estados Unidos que resiste a Trump». El País (en línia). Disponible a: https://elpais.com/us/2025-09-19/radio-bilingue-la-mayor-estacion-publica-en-espanol-de-estados-unidos-que-resiste-a-trump.html

 

Imatge de Portada:

Última versió del logo de la Corporation for Public Broadcasting. Font: CPB.

 

Citació recomanada

COSTA GÁLVEZ, Lola. «L’apagada dels mitjans públics: tres conseqüències de la dissolució de la Corporation for Public Broadcasting». COMeIN [en línia], febrer 2026, no. 162. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n163.2619

televisió;  ràdio;  polítiques comunicatives;  periodisme;  entreteniment;  comunicació i educació;  règim jurídic de la comunicació;