ELa ciència no acaba en el laboratori ni en la publicació d’un article en una revista d’alt impacte. En el paradigma actual, la recerca només completa el seu cicle quan el coneixement retorna a qui el finança i el necessita: la societat. Sota aquesta premissa, vaig participar en el recent Congrés CoDI, en el qual es va debatre, entre altres aspectes, com la Ciència Oberta i la comunicació científica estratègica són les claus per democratitzar el saber i afrontar les complexitats del segle XXI.
El passat 11 de febrer d’aquest 2026, el Hub de Recerca de la UOC va acollir la presentació dels resultats del congrés Expanding the Margins. Research in Design 2024 (EXM24), el llibre amb les publicacions resultants i el llançament de la nova edició per al desembre de 2026. Un camí que va des de la consolidació de propostes teòriques fins al compromís del disseny contra el feixisme.
Les empreses parlen cada vegada més de sostenibilitat, però… qui se les creu? I sobretot: ho fan totes les generacions de la mateixa manera? Un estudi recent basat en 8.980 persones de tres països europeus i tres de llatinoamericans ofereix pistes sobre com la ciutadania –i en especial la generació Z– valora el compromís ambiental i la reputació de les organitzacions.
El que durant dècades va ser una amenaça retòrica s’ha materialitzat: la Corporation for Public Broadcasting (CPB), la font de finançament dels mitjans públics als Estats Units, ha deixat d’existir formalment.
Els xatbots d’intel·ligència artificial (IA) generativa, com ara ChatGPT o Copilot, s’han incorporat ràpidament al nostre dia a dia. Ens ajuden a escriure textos i a buscar informació, i també els emprem per resoldre dubtes quotidians. Sovint se’ns presenten com a eines neutrals, objectives, fins i tot imparcials. Però… ho són realment?
Els resultats de l’estudi realitzat per les professores dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC Mireia Fernández-Ardèvol i Sara Suárez-Gonzalo, juntament amb investigadors d’altres països, mostren que les persones grans són agents actius, conscients i adaptats als entorns digitals complexos, amb percepcions i pràctiques diverses sobre la vigilància digital.
Actualment utilitzem internet en gran part de les nostres activitats quotidianes. El contingut generat amb intel·ligència artificial (IA) guanya terreny tant en la comunicació a través de xarxes socials com en la creació artística i acadèmica. La teoria conspirativa de la internet morta sembla estar fent-se realitat ara.
Te siguen (Random House, 2025) és la novel·la més recent de l’escriptora espanyola Belén Gopegui. En ella, l’autora aborda el tema del capitalisme de vigilància (Zuboff, 2019) i la pèrdua de la privacitat, en nom dels interessos econòmics de la indústria tecnològica.
El que va començar com una inofensiva actualització de microprogramari en un pis del Raval de Barcelona va derivar en una catàstrofe paranormal: una misteriosa interferència quàntica va provocar que els assistents virtuals fossin posseïts per arquetips polítics trastocats, substituint els seus algorismes per egos desmesurats.
En aquest article vull compartir algunes reflexions vinculades a la meva experiència com a docent i com un dels impulsors del curs internacional Storytelling and Climate Communication que portem a terme des de la UOC en col·laboració amb la Universitat de Hägen, i que en breu inicia la seva segona edició.
Els articles publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca