Durant anys, la transformació digital de les organitzacions s’ha associat a la incorporació de noves eines: intranets, aplicacions mòbils, xarxes socials corporatives o intel·ligència artificial (IA). Tot i això, la veritable revolució no resideix en la tecnologia en si mateixa, sinó en la seva capacitat per transformar l’experiència de les persones dins de les organitzacions.
La comunicació interna es troba avui a l’epicentre d’aquest canvi. El treball híbrid, la multiplicació de canals i la irrupció de la IA estan transformant la manera en què les persones accedeixen a la informació, col·laboren i es relacionen amb les seves organitzacions. En aquest nou escenari, la comunicació interna deixa de centrar-se només en la difusió de missatges per assumir un paper molt més estratègic: connectar tecnologia, persones i cultura.
Aquest paradigma es pot entendre a través del concepte ComInTech, encunyat per en Joan Cuenca. El terme fa referència a la convergència entre comunicació interna (ComIn) i tecnologia (Tech) com a marc per dissenyar experiències d’empleat més rellevants, personalitzades i coherents. Des d’aquesta perspectiva, la comunicació interna ja no gestiona únicament missatges, sinó que també ecosistemes en els que hi conviuen omnicanalitat, plataformes digitals, IA, analítica de dades, ciberseguretat i cultura organitzativa.
De comunicar informació a dissenyar experiències
La comunicació interna ha evolucionat de models fonamentalment verticals i unidireccionals a entorns més participatius, distribuïts i conversacionals. Informar continua sent important, però ja no n’hi ha prou. Avui dia, la disciplina ha de facilitar interaccions, promoure l’escolta i contribuir a la construcció d’un sentit compartit.
Aquest canvi també ha transformat el rol professional. El responsable de comunicació interna actua cada cop més com a dissenyador d’experiències i facilitador de converses, connectant persones, eines i coneixement. En organitzacions en les que hi conviuen espais físics i digitals, la tecnologia ha deixat de ser un suport per convertir-se en un element estructural de la comunicació.
L’omnicanalitat i l’‘employee journey’
Un dels conceptes que reflecteix millor aquesta evolució és l’omnicanalitat. Lluny de consistir a disposar de nombrosos canals, implica integrar tots els punts de contacte per oferir una experiència coherent i contínua. L’objectiu és que cada persona rebi la informació adequada, en el moment adequat i a través del canal més útil.
Aquest enfocament situa el focus a l’employee journey, és a dir, al conjunt d’experiències que una persona viu des que entra en contacte amb una organització fins que finalitza la seva relació amb ella. Cada etapa presenta necessitats diferents i requereix experiències específiques.
La tecnologia facilita aquest acompanyament. Solucions com ara Workday, SAP SuccessFactors, Cornerstone o Factorial permeten integrar comunicació, formació, desenvolupament professional i gestió del talent al llarg de diferents moments del recorregut professional. El resultat són experiències més fluides, personalitzades i connectades.
Nous espais digitals i intel·ligència artificial
L’evolució tecnològica també ha transformat els espais en què es desenvolupa la comunicació interna. Les intranets han evolucionat vers plataformes intel·ligents capaces de personalitzar continguts i integrar processos, mentre que els entorns col·laboratius, com ara Microsoft 365 o Google Workspace, han incorporat la comunicació al flux natural del treball diari.
A aquesta transformació se suma la intel·ligència artificial, que està canviant la manera de treballar dels equips de comunicació. Eines com ara ChatGPT, Microsoft Copilot, Gemini o NotebookLM permeten generar continguts, resumir informació, automatitzar tasques i personalitzar experiències.
Però la IA suposa molt més que una millora de la productivitat. El seu impacte s’estén a l’eficiència operativa, la qualitat de les comunicacions i la governança de la transformació tecnològica mateixa. A més, l’aparició d’agents d’intel·ligència artificial obre noves possibilitats per automatitzar consultes, processos d’incorporació o la generació de continguts sota supervisió humana.
Aquest avenç planteja també reptes importants. La comunicació interna ha de contribuir a respondre qüestions relacionades amb la transparència, l’ús responsable de les dades, la supervisió humana i la confiança. Per això, l’ètica digital ha esdevingut una dimensió inseparable de qualsevol estratègia d’adopció de la IA. La privadesa, la ciberseguretat, el compliment normatiu i l’ètica digital han esdevingut qüestions centrals per a la comunicació interna. A Europa, el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD o GDPR) ha consolidat un marc que obliga les organitzacions a incorporar la protecció de dades des del disseny dels seus processos i eines. La comunicació interna exerceix un paper fonamental per traduir aquests conceptes, fomentar la comprensió i promoure una cultura compartida de seguretat, responsabilitat i confiança.
Dades i confiança: els nous pilars
La comunicació interna està evolucionant vers models cada cop més orientats a les dades. Si durant anys moltes decisions es recolzaven en la intuïció professional, avui les eines digitals permeten comprendre millor les necessitats, els comportaments i les expectatives de les audiències internes.
Aquesta cultura data driven permet dissenyar accions més eficaces, prioritzar recursos i mesurar l’impacte real de la comunicació sobre indicadors com ara el compromís, la participació o l’experiència d’empleat. L’objectiu ja no és mesurar quantes accions es fan, sinó quin valor generen per a les persones i per a l’organització.
El futur de ComInTech
La història recent de la comunicació interna es pot explicar mitjançant successives innovacions tecnològiques. Tot i això, la transformació més important no té a veure amb les eines, sinó amb la manera com aquestes estan redefinint l’experiència de les persones dins les organitzacions.
ComInTech ofereix un marc per comprendre aquesta evolució i per integrar tecnologia, cultura, dades i l’experiència del treballador en una visió comuna. El repte per als professionals ja no consisteix únicament a dominar nous canals o eines, sinó a comprendre com la tecnologia transforma la relació entre les persones i les organitzacions.
Precisament per donar resposta a aquesta necessitat d’especialització, la UOC i DIRCI impulsen el Diploma d’Expert Online en Direcció de Comunicació Interna, una proposta formativa orientada a preparar els professionals per liderar aquesta nova etapa en què comunicació interna, tecnologia i experiència d’empleat convergeixen de manera definitiva.
Per saber-ne més:
ABRINES, Marian; VERAZZI, Laura(2025). Libro Blanco de la Comunicación Interna de DIRCI. Editorial UOC [en línia]. Disponible a: https://books.google.es/books?id=fquGEQAAQBAJ
ACED -TOLEDANO, Cristina; MIQUEL-SEGARRA, Susana (2021). «La comunicación interna de las empresas españolas en clave estratégica». Revista Mediterránea, vol. 12, núm. 2. DOI: https://doi.org/10.14198/MEDCOM.18692
COMISSIÓ EUROPEA (2026). «Ley de IA | Configurar el futuro digital de Europa». Comisión Europea [en línia]. Disponible a: https://digital-strategy.ec.europa.eu/es/factpages/ai-act
CONCA, Joan; VERAZZI, Laura (2020). Comunicación interna total. Estrategia, prácticas y casos. Editorial UOC [en línia]. Disponible a: https://openaccess.uoc.edu/server/api/core/bitstreams/21f2443d-c401-410f-8aef-0394607317b9/content
CONCA-FONTBONA, Joan; ESTANYOL, Elisenda; ECHABURU-MULET, Begoña (2020). «La evolución de la comunicación interna en el actual contexto corporativo: un estudio longitudinal desde el liderazgo organizacional». Revista Mediterránea, vol. 17, núm. 2. DOI: https://doi.org/10.14198/MEDCOM.30498
FAJARDO, Olivia K. (2026). The Communicator's Role in Driving Generative AI Adoption. Institute for Public Relations [en línea]. Disponible en: https://instituteforpr.org/wp-content/uploads/IPR-GenAI-Report-February-2026-1.pdf
GALLAGHER (2026). State of the Sector.
INSTITUTE OF INTERNAL COMMUNICATION (2025). «IC Index 2025». Institute of Internal Communication [en línia]. Disponible a: https://www.ioic.org.uk/resource-report/ic-index-2025.html
MADSEN, Vibeke Thøis (2020). «Communicative leadership on internal social media: A way to employee engagement?». A: A. Tkalac Verčič, R. Tench, & S. Einwiller (eds.). Joy: Using strategic communication to improve well-being and organizational success, vol. 5, pàg. 93-114. Emerald Publishing. DOI: https://doi.org/10.1108/S2398-391420200000005008
MEN, Rita Linjuan; BOWEN, Shannon A. (2017). Excellence in Internal Communication Management. Business Expert Press.
OCI (2025). V Estudio de Comunicación Interna. Observatorio de Comunicación Interna [en línia]. Disponible a: https://observatoriocomunicacioninterna.es/service/redes-sociales-social-media-y-entornos-digitales-en-comunicacion-interna/
Imatge de Portada:
Imatge d’un portàtil connectat a una videoconferència. Font: Unsplash / Chris Montgomery.
Citació recomanada
ALBERT PLANELL, Anna. «ComInTech: quan la comunicació interna i la tecnologia dissenyen experiències». COMeIN [en línia], juliol 2026, no. 167. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n167.2653
Anna Albert PlanellCap de Cultura i Comunicació Interna de l´Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, membre de la Junta Directiva de DIRCI i professora col·laboradora de la UOC


