En el marc de la segona edició de la setmana Open Science Summer Camp de la UOC, el passat 6 de juliol de 2026 vam coorganitzar «CoARA, dels plans a la pràctica», ja que la reforma de l’avaluació ha deixat de ser un recull de bones intencions teòriques per convertir-se en un imperatiu operatiu i estratègic. La jornada va servir com a fòrum de reflexió, i per presentar-hi plans d’acció, dades de recerca i experiències. Seguidament us en fem una crònica.
Durant anys, la transformació digital de les organitzacions s’ha associat a la incorporació de noves eines: intranets, aplicacions mòbils, xarxes socials corporatives o intel·ligència artificial (IA). Tot i això, la veritable revolució no resideix en la tecnologia en si mateixa, sinó en la seva capacitat per transformar l’experiència de les persones dins de les organitzacions.
Les plataformes digitals són ja un lloc central per al consum de continguts informatius i d’entreteniment, procedeixin aquests dels mitjans de comunicació tradicionals o no. A més dels canvis que tot això produeix en la mateixa estructura del sector de la comunicació, els sistemes d’intel·ligència artificial per a la generació i distribució de continguts desperten cada vegada més interès en relació amb l’estudi de les audiències i de les dinàmiques de socialització i de formació de l’opinió pública.
D’algun temps ençà, imaginar el futur laboral humà s’assembla cada vegada més a guionitzar una pel·lícula de terror distòpica. El debat sobre l’automatització de tasques i la competició entre persones i màquines no és nou. Molt ha plogut des que el pioner de la computació moderna Alan Turing formulés la seva famosa pregunta: «Poden pensar les màquines?» (1950). Gairebé un segle després, des dels ensenyaments i la pràctica del disseny, la pregunta es transforma en: Pot la IA suplantar els oficis artístics?
Els darrers anys, la transparència s’ha convertit en una paraula imprescindible en el vocabulari polític i administratiu. Tothom n’està a favor. Ara bé, una cosa és defensar-la i una altra, força més complexa, practicar-la de manera efectiva, comprensible i útil.
El passat 21 de maig, en el municipi de Lubrín (Almeria), es va celebrar la IX edició de la Jornada Almanzora Comparte. Des que vam arrencar el 2016, cada lliurament ha tingut novetats.
En aquest article recupero el tema de la música generada per intel·ligència artificial (IA), ara per acostar-me al fenomen contrari. Davant la popularització de la música a base de prompt, amb totes les polèmiques, pànic i interrogants culturals que genera, trobem corrents i fenòmens d’èxit, en estudi i en directe, en què es reivindica tot allò que té d’humana la creació artística, invocant les seves qualitats antiIA. Donem-los-hi una ullada.
Ensenyar a la universitat no consisteix únicament a transmetre coneixements ni a desenvolupar competències professionals. A les aules també s’aprenen maneres de mirar el món, de nomenar-lo i de representar-lo. Com a professores en l’àmbit de la comunicació, sabem que les imatges, les paraules i les narratives no són neutrals. Contribueixen a construir imaginaris socials que condicionen el que veiem, el que pensem i el que considerem possible.
La mateixa eina que fa viral un esdeveniment pot buidar de sentit la raó per la qual algú paga per ser allí. El telèfon mòbil ocupa avui un lloc a vegades contradictori en els esdeveniments en viu: és canal de comunicació, amplificador de marca i, alhora, pot ser el principal obstacle per viure l’experiència que l’esdeveniment promet.
Durant dècades, els corresponsals de guerra van simbolitzar una de les figures més reconeixibles i atractives del periodisme. Eren els enviats als espais del conflicte, professionals encarregats d’explicar què estava passant enmig de la propaganda, la confusió i els interessos creuats. La seva funció anava més enllà de la simple narració dels fets: consistia a contrastar informació, contextualitzar-la i intentar oferir una aproximació verificable a la realitat.
Els articles publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca