D’algun temps ençà, imaginar el futur laboral humà s’assembla cada vegada més a guionitzar una pel·lícula de terror distòpica. El debat sobre l’automatització de tasques i la competició entre persones i màquines no és nou. Molt ha plogut des que el pioner de la computació moderna Alan Turing formulés la seva famosa pregunta: «Poden pensar les màquines?» (1950). Gairebé un segle després, des dels ensenyaments i la pràctica del disseny, la pregunta es transforma en: Pot la IA suplantar els oficis artístics?
El passat 30 d’abril, dins la Fira Virtual d’Ocupació 2026 de la UOC, va tenir lloc la sessió «Diseñar en tiempos de IA: interdisciplinariedad y documentación de procesos creativos». La Fira Virtual d’Ocupació és una trobada anual que aposta per l’intercanvi d’experiències i sabers entre estudiants i alumni de la UOC, professionals, empreses i entitats. Alineada amb els reptes del present, enguany la Fira s’ha enfocat en l’orientació i l’acompanyament personalitzat com a eixos clau del futur professional, una aposta per la rellevància del factor humà, sense deixar de costat els avantatges de la transformació tecnològica.
Des dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació, els integrants del grup de recerca Mediaccions (UOC-TRÀNSIC) considerem important ampliar la mirada respecte a l’impacte actual de la intel·ligència artificial (IA). Seguint les idees del filòsof Toni Navarro (2023), desplacem el focus des de l’amenaça de reemplaçament de la creativitat humana vers una exploració dels processos i vies de cooperació humà-màquina en el sector del disseny. La sessió «Diseñar en tiempos de IA», moderada per la professora Irma Marco, va comptar amb les ponències d’Ingrid Picanyol, experta en comunicació visual, oral i escrita i alumni del Grau en Disseny i Creació Digitals, i de Mireia Sandoval, dissenyadora d’espais i projectes 360è i alumni del Màster en Disseny, Identitat Visual i Construcció de Marca.
Durant la sessió, tant Picanyol com Sandoval van coincidir que el treball professional humà continua sent de gran valor, sobretot en sectors que declaren tenir el problemàtic concepte de la creativitat com a punt de partida i com a motor de desenvolupament. Van destacar aspectes clau com ara la importància de com abordem els projectes de disseny. Una perspectiva processual de l’encàrrec pot fins i tot donar lloc a dimensions totalment encarnades i fins i tot, a vegades, performatives que transcendeixen gràcies a la documentació. També es va remarcar la inter i la transdisciplinarietat com a competències essencials de les professionals del disseny a l’hora de plantejar projectes situats i d’ampli abast. Tenir visió de context i coneixements experts en diferents àmbits assegura un èxit més gran en els projectes 360º. En l’article «Dissenyar més enllà de la IA: documentació, interdisciplinarietat i mirada híbrida» del blog Tot Comunica, poden consultar-se detalladament les presentacions de totes dues ponents.
L’artesania en temps de la IA
L’auge de la intel·ligència artificial ha generat debats sobre el conflicte entre l’artesania i l’automatització de processos. Richard Sennett (2009) ja va assenyalar que l’ús de la pantalla fa que el dissenyador tingui menys en compte les conseqüències materials del seu treball, obrint la possibilitat d’una desconnexió entre la simulació i la realitat. Al seu torn, aquesta desconnexió es donaria juntament amb una certa disminució de les relacions personals quan el treball es fa per pantalla i no sobre el terreny. En aquest sentit, Tuan-Ting Huang (2026) afirma que l’artesania no consisteix només a adquirir eines, sinó també a crear relacions amb els materials, amb les persones i també amb aquesta mateixa tecnologia. L’educació en disseny amb IA implicaria, doncs, posar el focus en els processos i en les pràctiques, més que no pas en els resultats o productes. És a dir, conrear una ètica de l’atenció, en la qual l’ús de la IA impliqués una reflexió sobre els procediments i aprenentatges.
En definitiva, queda molt camí per recórrer i, malgrat els discursos sensacionalistes que distorsionen la perspectiva, seria important dirigir la mirada al detall i investigar en profunditat el fons del fenomen de la IA des de contextos que permetin una comprensió adequada. En temps de consum digital compulsiu, resulta una àrdua tasca, la qual cosa no hauria de desmotivar-nos en el nostre objectiu de construir un pensament crític sobre l’automatització.
Per saber-ne més:
HUANG, Tuang-Ting (2026, 4 de març). «Renewing craftsmanship in the age of AI: Toward a design pedagogy of care». Institute for Ethics in Artificial Intelligence [en línia]. Disponible a: https://www.ieai.sot.tum.de/renewing-craftsmanship-in-the-age-of-ai/
NAVARRO, Toni (2023, 21 de maig). «¿La inteligencia artificial generativa reemplazará a los artistas? Apuntes para resistir al 'hype' tecnológico». El Salto [en línia]. Disponible a: https://www.elsaltodiario.com/atenea_cyborg/ia-generativa-seran-artistas-reemplazados-algoritmos-apuntes-resistir-al-hype-tecnologico
SENNETT, Richard (2009). El artesano (M. A. Galmarini, Trad.). Editorial Anagrama [en línia]. Disponible a: https://caeau.com.ar/wp-content/uploads/2018/08/EL-ARTESANO-RICHARD-SENNETT.pdf
TURING, Alan M. (1950). «Computer Machinery and Intelligence». Mind New Series, vol. 59, núm. 236, pàg. 433-460 [en línia]. Disponible a: https://xamanek.izt.uam.mx/map/cursos/TuringComputing.pdf
ZAMBRANA, Marga; FORT ROS, Cristina (2026, 22 de juny). «Dissenyar més enllà de la IA: documentació, interdisciplinarietat i mirada híbrida». Tot Comunica [en línia]. Disponible en: https://blogs.uoc.edu/comunicacio/ca/dissenyar-mes-enlla-de-la-ia-disseny-hibrid-interdisciplinar/
Imatge de Portada:
Quaderns de notes d’Ingrid Picanyol per al disseny del Torelló Mountain Film Festival. Font: Ingrid Picanyol Studio.
Citació recomanada
MARCO, Irma. «Qui tem a l’automatització del treball?». COMeIN [en línia], juliol 2026, no. 167. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n167.2651
