Ensenyar a la universitat no consisteix únicament a transmetre coneixements ni a desenvolupar competències professionals. A les aules també s’aprenen maneres de mirar el món, de nomenar-lo i de representar-lo. Com a professores en l’àmbit de la comunicació, sabem que les imatges, les paraules i les narratives no són neutrals. Contribueixen a construir imaginaris socials que condicionen el que veiem, el que pensem i el que considerem possible. Des d’aquesta experiència docent sorgeix una pregunta cada vegada més urgent: quin paper té la universitat en la reproducció —o en el qüestionament— del racisme en les nostres societats?
En la formació de comunicadors i comunicadores, aquesta qüestió adquireix una dimensió particular. Els mitjans, la publicitat, les plataformes digitals o la cultura visual contemporània participen activament en la construcció d’imaginaris sobre la diferència i l’alteritat. Formar professionals de la comunicació implica, per tant, desenvolupar una mirada crítica capaç de reconèixer com determinades narratives, imatges o categories contribueixen a reforçar jerarquies racials o a reproduir formes d’exclusió.
En els últims anys, aquestes dinàmiques s’han intensificat en els entorns digitals. Les xarxes socials, els algorismes o la circulació accelerada de continguts han obert nous espais per a la difusió de discursos racistes, però també per al seu qüestionament. Pensar avui el racisme implica atendre aquestes transformacions: a la forma en què es produeixen estereotips en la cultura visual en línia, a com certes narratives s’amplifiquen i a les noves formes de discriminació que emergeixen en els ecosistemes mediàtics contemporanis.
La universitat com a espai de transformació
El racisme, no obstant això, no apareix únicament en discursos explícits o en representacions estereotipades. També s’articula a través de múltiples fronteres —geogràfiques, simbòliques, culturals, legals o mediàtiques— que travessen les nostres societats i també les nostres institucions educatives.
La universitat ocupa un lloc central en la producció i transmissió de coneixement i, per tant, no és un espai neutral enfront de les desigualtats socials. A vegades, fins i tot sense pretendre-ho, les institucions educatives contribueixen a reproduir jerarquies existents: mitjançant currículums que invisibilitzen determinades experiències, marcs conceptuals que es presenten com a universals o relats que deixen fora altres perspectives històriques i culturals.
Però la universitat també pot convertir-se en un espai de transformació. Reconèixer el racisme com un fenomen estructural —i no únicament com una actitud individual— obliga a formular noves preguntes: com es produeix el coneixement, quines veus es consideren autoritzades per a explicar-lo i quines experiències queden al marge dels relats dominants. Des d’aquesta perspectiva, l’educació superior pot exercir un paper clau en la construcció de mirades crítiques capaces de qüestionar aquestes desigualtats.
Abordar aquestes qüestions en l’àmbit educatiu implica anar més enllà de la mera incorporació de nous continguts al currículum. Les pedagogies crítiques i antiracistes conviden a revisar les formes en què es produeix i es legitima el coneixement. Durant molt de temps, els currículums educatius s’han configurat des de perspectives centrades en l’experiència europea i occidental, sovint presentades com a universals o neutrals. Mirar-los des d’una perspectiva crítica obliga a preguntar-se per què determinats sabers han ocupat aquesta posició central, mentre que uns altres —procedents de tradicions afrodescendents, indígenes, migrants o no occidentals— han quedat relegats o invisibilitzats.
Revisar el currículum, per tant, no significa únicament ampliar el repertori d’autors o incorporar noves temàtiques. També implica qüestionar què entenem per coneixement legítim, qui té autoritat per produir-ho i quines experiències es consideren rellevants en els espais educatius.
Una caixa d’eines per a l’educació antiracista
En aquest context sorgeix el Toolkit per a una educació antiracista un recurs pedagògic desenvolupat en el marc del projecte internacional de recerca Crossing Borders, centrat en l’anàlisi de les desigualtats educatives i el racisme institucional. L’objectiu del toolkit és traslladar part d’aquest treball de recerca a l’àmbit educatiu i oferir eines útils a docents i comunitats educatives.
El recurs reuneix materials conceptuals, obres artístiques i propostes d’aula. Aquesta combinació parteix d’una premissa senzilla: el racisme és un fenomen complex que no pot abordar-se des de un únic llenguatge. Els materials conceptuals permeten situar els debats i comprendre les seves dimensions estructurals. Les obres artístiques obren altres formes d’aproximació, capaces d’interpel·lar i qüestionar imaginaris que sovint passen desapercebuts en els discursos acadèmics. Les propostes pedagògiques traslladen aquestes reflexions a dinàmiques concretes de treball a l’aula.
El toolkit també incorpora marcs analítics que permeten situar el racisme més enllà de les actituds individuals. Conceptes com ara la colonialitat del saber o el capitalisme racial ajuden a comprendre com aquestes desigualtats s’inscriuen en processos històrics més amplis vinculats al colonialisme, a l’organització de l’economia global o a les formes contemporànies de ciutadania i de frontera.
Més que oferir respostes tancades, el recurs busca obrir preguntes i generar converses a l’aula. També ajuda a identificar el racisme allí on sovint costa veure’l: en rutines institucionals, en criteris aparentment neutrals o en absències curriculars que reflecteixen jerarquies històriques de coneixement.
Imaginar altres maneres d’ensenyar i comunicar
En un context marcat per una creixent polarització social i per la proliferació de discursos d’odi en l’espai públic, el paper de la universitat resulta especialment rellevant. Com a institució dedicada a la producció i transmissió de coneixement, no pot limitar-se a analitzar aquestes desigualtats. També té la responsabilitat de contribuir a visibilitzar-les i qüestionar les estructures que les sostenen.
Treballar el racisme a la universitat no consisteix únicament a denunciar les desigualtats. Implica obrir espais educatius que permetin comprendre la seva complexitat, qüestionar imaginaris arrelats i explorar altres maneres de produir coneixement. En la formació de futurs comunicadors i comunicadores, aquesta tasca resulta especialment rellevant, ja que d’aquesta mirada crítica dependrà també el futur que estem contribuint a construir.
Imatge de Portada:
Imatge que simbolitza les actituds racistes mitjançant peces de joc de diferents colors. Font: Unsplash / Markus Spiske.
Citació recomanada
CREUS, Amalia; MARTINS, Inés. «Educació transformadora per a un futur antiracista». COMeIN [en línia], juliol 2026, no. 167. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n167.2647
Inés MartinsProfessora de Comunicació a la UOC
