La reforma de l’avaluació de la recerca: més enllà dels compromisos CoARA

L’adhesió institucional a la Coalició per a l’Avanç de l’Avaluació de la Recerca (CoARA) des de finals de 2022 ha marcat l’inici d’una transició complexa però necessària, orientada a substituir el monopoli dels indicadors bibliomètrics tradicionals per mètriques més riques, contextualitzades i multiformes. L’organització conjunta de la jornada –que va ser possible gràcies a la suma dels equips de l’Oficina de Ciència Oberta, l’Oficina d’OpenEU a la UOC i el projecte de recerca Ciencia abierta en España: la transición hacia un nuevo modelo de investigación (PID2021-125828OB-I00)– ha estat sense dubte la clau de l’èxit tant per l’interès generat com per la nombrosa assistència.

Transformant l’avaluació: les agències de qualitat marquen el ritme

Després de les protocol·làries benvingudes institucionals que van comptar amb el vicerector de Recerca, Transferència i Emprenedoria de la UOC i la directora general de Recerca del DREU, la sessió va continuar amb la taula rodona «Transformant l’avaluació: les agències de qualitat marquen el ritme» que va tindre les intervencions de les directores de les agències d’avaluació ANECA, Pilar Paneque, i AQU, Mercè Gisbert, moderades per Pastora Martínez Samper, comissionada per a l’Acció Internacional de la UOC. Ambdues directores van compartir com estan portant a la pràctica els compromisos CoARA i van fer balanç dels canvis dels darrers anys.

Pel que fa a l’AQU, es va fer un repàs del pla CoARA i de les pertinents adaptacions (també a la LOSU) de l’agència, i es va aprofitar per explicar les participacions en diferents xarxes i alguns resultats a manera de dades i síntesi. Per la seva banda, l’ANECA va compartir com s’està avançant en la reforma de l’avaluació, la modificació de les metodologies, els criteris per a sexennis i acreditacions, les eines disponibles, i la formació i sensibilització dels avaluadors, i també un posterior monitoratge de resultats, la comunicació transparent i l’escolta permanent de la comunitat.

El desplegament de CoARA a universitats i centres espanyols

Seguidament, la taula: «El desplegament de CoARA a universitats i centres espanyols» tenia per objectiu incloure un pla d’acció CoARA rellevant d’una universitat, un pla d’acció d’un centre de recerca i, també, l’experiència d’una universitat pionera en els canvis en l’avaluació tot i que no disposa encara de pla elaborat. Abans però, el context analític amb la presentació «Una mirada analítica als plans d’acció CoARA» (recerca en procés derivada del projecte de recerca Ciencia Abierta en España: la transición hacia un nuevo modelo de investigación, finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats i liderat per la UB i la UOC), duta a terme per un dels investigadors principals del projecte, el Dr. Ernest Abadal, que es va centrar a presentar el mapa de CoARA a Espanya (2026).

Metodològicament, l’estudi va analitzar els 17 plans d’acció universitaris dipositats formalment al repositori Zenodo. Els resultats globals del diagnòstic evidencien un mapa asimètric ja que, si bé existeix una sòlida adhesió institucional (52 universitats en total), la concreció d’aquesta firma en plans d’acció operatius, concrets i verificables és encara un camí per recórrer. Molts dels documents analitzats pateixen d’una excessiva inespecificitat o d’una manca de mecanismes d’operativització. L’exposició es va focalitzar de manera molt específica en dos dels compromisos essencials que proposa CoARA per articular la reforma: el compromís 5 (Recursos i governança), en què la direcció política de la reforma recau amb força en els equips rectorals i vicerectorats de recerca, i el compromís 6 (Revisió de criteris i processos), que es confirma com l’autèntic cor de la transformació, ja que recull la modificació efectiva de les convocatòries internes de contractació, promoció, premis acadèmics i finançament de projectes i grups interns.

S’observa una forta tendència vers la revisió de convocatòries, si bé només 11 universitats descriuen amb claredat com s’incorporaran criteris qualitatius, el reconeixement del multilingüisme, l’impacte social real o la ciència oberta en el dia a dia de l’avaluació de predocs, postdocs, i professorat lector i permanent. S’adverteix una bona orientació generalitzada vers la formulació de nous criteris teòrics, però és altament minoritària la inclusió de processos clarament participatius o d’experiments de caràcter pilot per comprovar-ne la validesa abans de la seva implementació definitiva.

El procés d’incorporació dels principis CoARA a la UOC

La segona intervenció de la taula va anar a càrrec de la vicerectora de Governança i Política Acadèmica de la UOC, María Jesús Martínez Argüelles. Dins d’aquest panorama de canvi desigual, la Universitat Oberta de Catalunya es posiciona com una institució pionera i model de bones pràctiques. «El procés d’incorporació dels principis CoARA a la UOC» va repassar els inicis d’aquesta transició amb l’elaboració del pla de coneixement obert (2019). La vicerectora va compartir tant els canvis en els criteris dels ajuts propis de contractació de personal investigador postdoctoral a partir de l’adhesió de la UOC a DORA (2018), com també el Pla acció CoARA (2024) i les línies d’actuació, repassant el projecte de canvi institucional finançat pel CoARA Boost Cascade Funding (que tenia com a objectiu per part de la UOC la millora del seguiment de predocs, la promoció de la carrera acadèmica i l’avaluació dels grups de recerca). Per acabar, va explicar la situació actual en el procés de revisió de la política acadèmica.

La UOC ha integrat la reforma directament dins del seu nucli estratègic i està alineada amb la transformació reguladora a Catalunya. A més, actua com un referent imprescindible per aconseguir que, en els anys vinents, els plans d’acció esdevinguin pràctiques consolidades.

També vam poder escoltar «Transformar l’avaluació sense dreceres: cultura científica i reconeixement de l’impacte social», presentat per Anabel Sánchez Plaza, responsable d’Impacte de la Recerca al CREAF, sobre l’aposta pionera en l’avaluació de l’impacte de la recerca d’aquest centre CERCA. Finalment, vam comptar amb la intervenció «CoARA en acción: aprendizajes, avances y retos desde la experiencia de la UPO» a càrrec d’Ángel M. Delgado Vázquez, cap del Servicio de Soporte al Aprendizaje y la Investigación a la Biblioteca/CRAI de la Universidad Pablo de Olavide, que va exposar la feina feta, tot i no disposar d’un pla d’acció publicat.

Les universitats i centres de recerca catalans: experiències i bones pràctiques

A la tarda, es va voler donar continuïtat a l’edició del 2025 organitzada per l’IBEC per trobar un espai de compartició d’experiències en l’àmbit català. Amb la moderació de Fidel Bellmunt va ser el torn de «Les universitats i centres de recerca catalans: experiències i bones pràctiques», moment d’escoltar les experiències del Departament de Recerca i Universitats i l’agència AQUAS així com les de dos centres de recerca: Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i Barcelona βeta Brain Research Center (BBRC). Finalment, també es va donar a conèixer un projecte de recerca de la UB: HerStory-NesyAI UB: IA neurosimbòlica generativa per fer interoperables les bases de dades de recerca.

Sens dubte, va ser una jornada molt necessària per mostrar quin és l’estat real de la reforma de l’avaluació, identificar el que queda per fer, i mostrar com es posiciona la UOC i el sistema català, més enllà dels compromisos CoARA.

Imatge de Portada:

Foto de família de la jornada. Font: foto realitzada per l’Àrea de Comunicació de la UOC.

Citació recomanada

OLLÉ, Candela; MARTÍNEZ SAMPER, Pastora; PALLARÈS, Jordi. «La reforma de l’avaluació de la recerca: més enllà dels compromisos CoARA». COMeIN [en línia], juliol 2026, no. 167. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n167.2654