La resistència a la IA a Espanya: més enllà de l’ètica, cap a la sobirania digital popular

L’esdeveniment que organitzem, titulat «Construyendo la IA: Acción ciudadana para el bien común», va tenir com a objectiu comprendre per què sorgeixen els moviments de resistència a la IA i com la societat civil construeix nous significats i marcs interpretatius enfront dels discursos de hype entorn d’aquesta tecnologia (Floridi, 2024). La trobada va reunir, entre altres, a tres actors socials que combaten els impactes negatius de la intel·ligència artificial i reivindiquen, de diverses formes, els drets humans en diferents àmbits.

Els col·lectius participants sorgeixen en el territori espanyol, però les seves xarxes internacionals emmarquen la resistència a la IA dins del que della Porta (2018) presenta com a moviments socials de caràcter global. Les seves experiències demostren que la tecnologia no pot respondre únicament a una lògica instrumental, sinó que ha de sotmetre’s a les forces socials (Fouché, 2016). En el cas de la IA, això es tradueix en lluites fonamentals pels drets laborals, ambientals i de la infància, com veurem a continuació.

El primer d’aquests moviments va ser Riders x Derechos, una plataforma nascuda entre Madrid i Barcelona i focalitzada en la lluita pels drets laborals dels repartidors a domicili de plataformes com ara Deliveroo i Glovo. El col·lectiu va adquirir notorietat mediàtica quan, al començament de 2019, un repartidor de Glovo va morir mentre circulava amb bicicleta per lliurar una comanda. El juny de 2019, Riders x Derechos va aconseguir una de les seves primeres grans victòries: els tribunals van reconèixer la relació laboral dels repartidors amb les plataformes digitals, fins llavors ignorada i sotmesa a una sort de dictadura dels qui controlen els algorismes (Díez Prat i Ranz Martín, 2020). Posteriorment, el 2021, va començar el debat sobre la Llei Rider, que finalment va ser aprovada el 2022, reafirmant les sentències prèvies. Més endavant, el març de 2024, el Consell Europeu va aprovar la directiva sobre el treball en plataformes digitals. Malgrat aquests avanços, han sorgit noves formes d’abús laboral que justifiquen la continuïtat de la lluita pels drets dels treballadors de les plataformes digitals.

El segon col·lectiu que va participar en el debat va ser Adolescència Lliure de Mòbils, una associació de famílies preocupades per la protecció de la infància en l’entorn digital. L’associació promou retardar l’ús de telèfons mòbils intel·ligents entre nens i adolescents. Aquest grup va sorgir a Barcelona, però ràpidament es va estendre a tota Espanya a través de 150 grups a Telegram i WhatsApp. Més de 30.000 famílies i prop de 4.500 centres educatius han signat el primer pacte social impulsat per aquest moviment (Associació Adolescència Lliure de Mòbils, s. d.), fundat l’octubre de 2023. La seva primera fita, tan sols un mes i mig després del seu naixement, fou impulsar la prohibició de l’ús de mòbils a l’escola primària. Més endavant, aquesta iniciativa es va ampliar amb la recomanació dirigida als centres d’educació secundària de limitar l’ús d’aquests dispositius en les seves instal·lacions, la implementació de les quals depèn de cada institució educativa.

El tercer grup que va participar, de més recent creació, fou Tu Nube Seca Mi Río, l’objectiu principal del qual és generar consciència sobre l’impacte ecosocial dels centres de dades, espais físics que sostenen els processos de còmput associats a la intel·ligència artificial. Entre les seves batalles destaquen diverses al·legacions contra projectes d’instal·lació d’aquests centres. Al seu torn, en coordinació amb altres organitzacions com ara No Es Sequía es Saqueo, Observatori DESCA i la Càtedra UNESCO de Desenvolupament Humà Sostenible, Tu Nube Seca Mi Río manté un litigi estratègic contra aquestes infraestructures tecnològiques (Climática, 2026). Aquesta lluita persegueix una moratòria per a la seva instal·lació en el territori espanyol, amb l’objectiu d’evitar els possibles danys associats a la seva implantació i disminuir el seu impacte socioambiental mentre es regula el seu funcionament.

Aprenentatges preliminars

L’esdeveniment ens va deixar tres grans aprenentatges. En primer lloc, en els moviments socials de resistència a la IA trobem una crítica clara i contundent a la narrativa promoguda per la indústria tecnològica, que, de manera sostinguda, presenta la intel·ligència artificial com un progrés inevitable. Enfront d’aquesta visió, aquests col·lectius ens van oferir perspectives i significats alternatius que, entre altres assumptes, destaquen els drets laborals, la protecció de la salut pública, especialment la de nens i adolescents, i la sostenibilitat ecosocial. La narrativa de la resistència a la IA supera, d’aquesta manera, els marcs promoguts per moltes d’aquestes empreses tecnològiques que, precisament, invisibilitzen aquestes altres realitats mentre promouen el discurs de l’ètica de la IA (Munn, 2023).

En segon lloc, aquests moviments no es recolzen principalment en grans manifestacions ni en campanyes virals en xarxes socials. Per contra, desenvolupen formes d’activisme més dialògiques. Se centren en conflictes concrets i combinen estratègies com ara l’acció judicial, la intervenció en els mitjans de comunicació, la negociació institucional i la incidència política, amb l’objectiu d’obtenir resultats tangibles i el favor de l’opinió pública. Es tracta, per tant, d’un activisme orientat tant a construir i difondre un discurs alternatiu sobre la intel·ligència artificial com a aconseguir transformacions concretes en els àmbits de la vida quotidiana.

Finalment, aquestes iniciatives defensen el control col·lectiu sobre les infraestructures tecnològiques, les dades i la governança de la intel·ligència artificial. La sobirania digital popular no apareix com un ideal abstracte, sinó com un horitzó de possibilitats (Grohmann i Costa Barbosa, 2026). Aquests moviments són, d’alguna manera, alternatives que projecten un futur comunitari, social i polític de la IA basat en la defensa dels drets humans (Ricaurte et al., 2025).

Nota d’agraïment

Els autors volen agrair a les persones integrants dels col·lectius i organitzacions públic-comunes que van participar en l’esdeveniment i que s’enumeren a continuació.

• Adolescència Lliure de Mòbils
• Civio
• Colectic
• Data Labelers
• Direcció de Serveis d’Innovació Democràtica. Ajuntament de Barcelona
• DigitalFems
• FES: Friedrich Ebert Stitfung
• Riders x Derechos
• Tu nube seca mi río

Per saber-ne més:

ASSOCIACIÓ ADOLESCÈNCIA LLIURE DE MÒBILS (s. d.). «El pacte». Associació Adolescència Lliure de Mòbils [en línea]. Disponible a: https://adolescencialliuredemobils.cat/pacte/

CLIMÁTICA (2026, 11 de març). «Aragón vive el primer litigio en España contra los centros de datos de Amazon». Climática [en línia]. Disponible a: https://climatica.coop/aragon-primer-litigio-centros-de-datos-espana-amazon/

della PORTA, Donatella (2018). «Global movements». A: M. Juergensmeyer, S. Sassen, M. B. Steger i V. Faessel (eds.). The Oxford handbook of global studies. Oxford University Press. DOI: https://doi.org/10.1093/oxfordhb/9780190630577.013.10

DÍEZ PRAT, Felipe; RANZ MARTÍN, Rubén (2020). «Mi experiencia como repartidor de Deliveroo y el intento por articular nuestra lucha desde la estructura sindical de UGT». Teknokultura. Revista de Cultura Digital y Movimientos Sociales, vol. 17, núm. 2, pàg. 187-193. DOI: https://doi.org/10.5209/tekn.69532

FLORIDI, Luciano (2024). «Why the AI hype is another tech bubble». Philosophy & Technology, vol. 37, art. 128. DOI: https://doi.org/10.1007/s13347-024-00817-w

FOUCHÉ, Rayvon (2016). «Sociotechnological (re-)configurations». A: O. Felt, R. Fouché, C. A. Miller i L. Smith-Doerr (eds.). The handbook of science and technology studies (4a ed., pàg. 699-722). The MIT Press.

GROHMANN, Rafael; COSTA BARBOSA, Alexandre (2026). «Popular digital sovereignty and digital real utopias: Lessons from the Homeless Workers’ Movement in Brazil». Convergence: The International Journal of Research into New Media Technologies. Publicació anticipada en línia. DOI: https://doi.org/10.1177/13548565261456920

MUNN, Luke (2023). «The uselessness of AI ethics». AI and Ethics, vol. 3, pàg. 869-877. DOI: https://doi.org/10.1007/s43681-022-00209-w

RICAURTE, Paola et al. (2025). Hacia una política de inteligencia artificial centrada en los derechos humanos: oportunidades y recomendaciones. Zenodo [en línia]. Disponible a: https://zenodo.org/records/14775299

Imatge de portada:

Il·lustració creada per Gemini a partir del prompt «Crea una imatge que il·lustri el concepte “Activisme anti IA” de manera simple, sense text. Ha de ser simbòlica; no descriptiva». Font: Google (13 de setembre de 2026).

Citació recomanada

LINARES-LANZMAN, Juan; ROSALES, Andrea. «La resistència a la IA a Espanya: més enllà de l’ètica, cap a la sobirania digital popular». COMeIN [en línia], setembre 2026, no. 168. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n168.2657