Encara que no tingui res a veure, en aparença, amb el que exposaré, no deixa de sonar en el meu cap la delicada cançó de Joan Manuel Serrat que parla –precisament– d’«aquellas pequeñas cosas». Amb la subtilesa que el caracteritza, Serrat aconsegueix engrandir allò minúscul i recordar-nos que, a vegades, és l’aparentment insignificant el que roman en la memòria.
Recentment vaig tenir l’oportunitat de conèixer l’Ingrid Calvo Ivanovic, investigadora especialitzada en epistemologia del color. La trobada la va propiciar una bona amiga que té una tècnica meravellosa per ampliar la seva xarxa de contactes: quan visita una ciutat nova, intenta quedar amb amics dels seus amics, col·legues dels seus col·legues i amigues dels seus col·legues que hi resideixen.
Del 29 de juny al 3 de juliol passats, l’ecologia política va tornar a convertir-se en un punt de trobada global amb la celebració del Political Ecology Network (POLLEN), una de les cites de referència per a la comunitat acadèmica i activista del sector. Durant cinc dies, investigadores, investigadors, activistes i professionals d’arreu del món van compartir idees, experiències i debats al voltant dels grans reptes socioambientals del nostre temps.
El passat 17 de juliol ens vam reunir a la UOC per a conèixer les històries dels qui lluiten contra els impactes negatius de la intel·ligència artificial (IA). Investigadores i activistes dialoguem sobre les experiències de resistència i les visions alternatives sobre la IA.
«És bastant obvi que tindrem una IA [intel·ligència artificial] molt més intel·ligent que els humans i, en certa manera, ja ho és. Espero que sigui benvolent amb nosaltres». La cita correspon a Elon Musk, magnat de capçalera de l’univers contemporani. La seva cosmovisió, amb tot el que arrossega, ens porta a plantejar-nos: en quin moment es va completar la transició de l’antropocentrisme al sintocentrisme?
En un ecosistema mediàtic profundament fragmentat, la ràdio musical pública s’enfronta al desafiament d’interpel·lar les audiències més joves. En aquest article analitzem una de les estratègies per superar aquest desafiament: l’organització d’esdeveniments en viu.
En el marc de la segona edició de la setmana Open Science Summer Camp de la UOC, el passat 6 de juliol de 2026 vam coorganitzar «CoARA, dels plans a la pràctica», ja que la reforma de l’avaluació ha deixat de ser un recull de bones intencions teòriques per convertir-se en un imperatiu operatiu i estratègic. La jornada va servir com a fòrum de reflexió, i per presentar-hi plans d’acció, dades de recerca i experiències. Seguidament us en fem una crònica.
Durant anys, la transformació digital de les organitzacions s’ha associat a la incorporació de noves eines: intranets, aplicacions mòbils, xarxes socials corporatives o intel·ligència artificial (IA). Tot i això, la veritable revolució no resideix en la tecnologia en si mateixa, sinó en la seva capacitat per transformar l’experiència de les persones dins de les organitzacions.
Les plataformes digitals són ja un lloc central per al consum de continguts informatius i d’entreteniment, procedeixin aquests dels mitjans de comunicació tradicionals o no. A més dels canvis que tot això produeix en la mateixa estructura del sector de la comunicació, els sistemes d’intel·ligència artificial per a la generació i distribució de continguts desperten cada vegada més interès en relació amb l’estudi de les audiències i de les dinàmiques de socialització i de formació de l’opinió pública.
D’algun temps ençà, imaginar el futur laboral humà s’assembla cada vegada més a guionitzar una pel·lícula de terror distòpica. El debat sobre l’automatització de tasques i la competició entre persones i màquines no és nou. Molt ha plogut des que el pioner de la computació moderna Alan Turing formulés la seva famosa pregunta: «Poden pensar les màquines?» (1950). Gairebé un segle després, des dels ensenyaments i la pràctica del disseny, la pregunta es transforma en: Pot la IA suplantar els oficis artístics?
Els articles publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca