El IV Seminari d’Edició Científica va posar el focus en cinc dels reptes de les revistes científiques. Els seminaris, organitzats per la biblioteca UOC on hi assisteixen els responsables de les revistes de la universitat, tant les acadèmiques com les divulgatives ja s'han consolidat com un punt de trobada, ideal per compartir, aprendre plegats i desvirtualitzar-nos. En el darrer em van convidar, juntament amb el Dr. Ernest Abadal, per a explicar-los aquells reptes que han d'afrontar les revistes a curt termini en el context de la ciència oberta, on les polítiques, directrius europees i, recentment, el Plan S marquen el ritme i el camí a seguir. El marcador del compte enrere ja ha començat i s’aturarà l'1 de gener del 2020. Som-hi!
Continua llegint...
Sense importar massa quina sigui la teva ideologia o orientació, estaràs d'acord, benvolgut lector, en què vivim temps molt polítics. Tot és polític, i, per tant, tots els temps ho són, però no em negaràs que en aquesta segona dècada del segle XXI s'observen (i de fet es viuen) canvis i riscos que semblaven cosa oblidada fins fa amb prou feines un parell de dies. Potser sigui el moment de recuperar certs referents que no hauríem d’haver oblidat.
Continua llegint...
Podríem haver triat un títol per l’article com ara “Plan S: allò del que tothom parla” seguint la moda dels pescaclics, però no tot s’hi val per a ser llegit en una era d’infoxicació també acadèmica. Anteriorment en aquesta mateixa revista hem reflexionat sobre com, poc o molt, les coses es mouen en l’àmbit de la comunicació científica. Accés obert com a objectiu: per a alguns massa a poc a poc, i per alguns massa ràpid. Doncs bé, enguany podem dir, atès el ressò, que estem davant d’un dels veritables punts d’inflexió, aquells fets que serveixen en el futur per explicar els canvis en el passat. Parlem del Plan S, i el terrabastall que ha generat en la comunitat científica. Veiem-ne els fets, les conseqüències, i algunes idees a apuntar.
Continua llegint...
El 28 de desembre passat Netflix va presentar una proposta guardada amb calculat semi-secretisme. Un format inèdit de la prestigiosa sèrie distòpica Black Mirror, de Charlie Brooker, en forma de llargmetratge interactiu. L'impacte -i la polèmica- han estat notables: el futur de l'audiovisual? Un experiment innovador encara que limitat en el seu abast? Un truc caduc deutor de fórmules ja esgotades i de poc calat? Jo estic a mig camí entre les dues primeres opcions i en aquest COMeIN donaré alguns apunts de perquè. En qualsevol cas, crec que Black Mirror: Bandersnatch mereix molta atenció com a ficció interactiva. Si vols seguir (no spoilers), endavant.
Continua llegint...
Poques manifestacions humanes poden resumir de manera tan ràpida i sintètica l’evolució de les societats al llarg de la història com ho fa la publicitat. En només vint segons, una pàgina, un bàner... els anuncis repliquen models i valors socials, projecten aspiracions humanes, recorren a emocions latents en cada època. L’any 2018 ens ha deixat un retrat social en forma d’anuncis publicitaris sobre grans temes de reflexió.
Continua llegint...
El proppassat 2 de juny el prestigiós setmanari The Economist va publicar en la seva edició impresa dins de la secció tecnologia trimestral un article que tractava la temàtica sobre com l'augment de la quantitat i la qualitat de dades així com la vigilància estan transformant els sistemes de justícia.
Continua llegint...
L’storytelling està de moda. Que el fem servir en llengua saxona li dóna eixe punt sexy, però això de contar històries no és pas nou, i no és propi només del màrqueting, la comunicació o la publicitat, sinó que trobem storytelling per tot arreu. També en fotografia, disciplina que des dels seus orígens i de forma més o menys voluntària s’ha dedicat a contar-nos històries i a buscar eixa connexió emocional amb l’espectador. Ho sap bé la Laura Pannack, una contadora d’històries nata que amb la seva Hasselblad 500 ha aconseguit fer-se un lloc entre els retratistes contemporanis de moda, especialment des que guanyés el World Press Photo de retrat en 2010.
Continua llegint...
És a la frontera on es mostra la nostra obertura física, social i política al món. Quan la gestió s'endureix, militaritza i privatitza acaba tenint un impacte cognitiu en el si de la societat: la militarització progressiva d'aquest punt de trobada que són les fronteres, ens acaba ensenyant que l'altre, el que ve de fora, és una persona estranya davant la qual no queda més opció que defensar-se. Això ens retrotreu al model de fortalesa medieval, on calia defensar-se dels bàrbars, per a això s'aixecava una muralla, i tot allò no desitjat per al sistema intern quedava fora d'ella. En aquest context parlar d'Europa Fortalesa no només és pertinent, sinó també necessari i urgent, volem viure emmurallats?
Continua llegint...
Els articles publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca