Arran de la crisi sanitària de la COVID-19, la investigadora i becària predoctoral Alkim Erol reflexiona sobre l'impacte que el confinament estricte ha generat en la nostra societat. Estar exposats a les tecnologies de la informació i la comunicació va deixar de ser una opció per convertir-se en una necessitat peremptòria. D’aquesta manera, pot haver-se accelerat, justificat i apuntalat l'adveniment de l'anomenat Surveillance Capitalism (capitalisme de vigilància), la tendència que converteix en mercaderia les nostres dades personals.

Des de tots els fronts es crida «Sí a la bicicleta». Per motius diversos, com el canvi climàtic, la tendència en els sistemes de mobilitat urbana a les ciutats es decanta cap a nous camins allunyats de l'univers automòbil. Sense cap dubte, la pandèmia actual accelera alguns processos en curs i obre finestres d'oportunitat noves i interessants. Ara depèn de la visió política la possibilitat de cristal·litzar avenços cap a una mobilitat sostenible i més humana, o bé de tornar a la «vella normalitat» que delma cada vegada més el nostre entorn vital i omple les ciutats de màquines d'emissions CO2.

Us presentem la primera part de l'entrevista que vam mantenir amb Adolfo Blanco Lucas, CEO d'A Contracorriente Films, sobre l’empremta que deixarà la crisis de la COVID-19 a la indústria del cinema, sobre l’impacte de les plataformes d’SVOD al mercat nacional, i les noves formes de celebrar festivals i mercats en l’entorn digital. I en concret sobre com és el BCN Film Fest que es fa aquest any entre el 25 de juny i el 2 de juliol als Cinemes Verdi de Barcelona.

En aquests dies de pandèmia i confinament, s'ha disparat el consum d'entreteniment en la xarxa. Mentre es multipliquen les propostes creatives online d'artistes o organitzacions de la indústria digital, els espais tradicionals de l'art, com els museus, els cinemes, el teatre o la música en directe, experimenten l'agonia de les sales tancades i el temor d'un futur incert quant a la seva continuïtat. La tragèdia del virus ha deixat al descobert, encara més si fos possible, la fragilitat del sector de la cultura, mentre es dibuixen en l'horitzó noves maneres de consumir-la en un món postpandèmia.

La cultura ha patit de maneres molt diferents, doloroses, i no sempre visibles, l'aturada global d’aquest confinament. La música, per descomptat, també: llançaments discogràfics, sales de concerts i de ball, gires, estudis o festivals són el més cridaner; també sectors fàcilment oblidats com les orquestres, i multitud d'oficis més enllà dels músics, per exemple els equips tècnics, sempre a l’ombra. Alhora, la música s'ha convertit per a moltes persones en company indispensable en el confinament, perquè potser és la forma d'expressió que més impregna la nostra biografia. De mostres n’hi ha moltíssimes; aquí en compartiré algunes fruit de la meva experiència d’aquestes setmanes.

Les formes de depredació, persecució o perversió de l’activitat intel·lectual, científica o creativa en general continuen essent exercides des de posicions de domini o mitjanceres, però són cada vegada més sofisticades i van més enllà de la coacció o la simple acció de robar o d’apropiar-se d’idees o obres mitjançant la substitució, modificació o eliminació dels veritables autors.

Els gràfics del desenvolupament de la pandèmia han pres una rellevància essencial. Des de l'inicial “aplanem la corba” fins al moment actual de desescalada, rares vegades l'expressió visual de les dades s'havien convertit en clau per entendre com se supera una crisi. Només durant el passat mes de març, l'accés a la comunicació de proximitat ha incrementat un 158% segons Comscore, però la informació visual desagregada no està sent un dels focus per manca de recursos. Els mitjans de proximitat són elements clau per a la sostenibilitat de la nostra democràcia i el dret a la informació. Ara més que mai, necessitaran el suport de la ciutadania a la qual serveixen.

 El FC Barcelona és un dels clubs esportius més reconeguts internacionalment. I, ara, la seva (bona) reputació, el seu (gran) prestigi i la seva (excel·lent) imatge s’han esfondrat per una crisi institucional sense precedents. Analitzem com s’ha originat i ha evolucionat el Barçagate, les seves conseqüències i la manera en què s’hauria de dur a terme el procés de reconstrucció de la marca.

Fa 10 anys, quan vam començar a treballar en la conceptualització i el disseny de COMeIN, era impensable que la publicació del seu número 100 coincidís amb una pandèmia de coronavirus. La COVID-19 ha trastocat les nostres vides en gairebé tots els aspectes, però la missió que va portar al món la revista divulgativa dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC es manté incòlume: anorrear la distància que existeix entre el coneixement generat en l'entorn acadèmic del nostre àmbit i la seva transferència a la societat.

La greu pandèmia que estem vivint ens afecta de moltes maneres i una, sens dubte, n’és el canvi d’hàbits. Diferents estudis que han sortit a la llum aquestes darreres setmanes afirmen que estem entrant en una nova era protagonitzada per un consumidor més conscient i que es guiarà per uns nous valors, buscant una compra de proximitat i productes naturals. Sense cap mena de dubte, la publicitat i les marques s’hi hauran d’adaptar si no volen desaparèixer.